Policlàdides

Policlàdides
Polycladida
	; Pseudobiceros hancockanus
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Eumetazoa
Fílum	Platyhelminthes
Ordre	Polycladida ; Arnold Lang, 1884
Subordres
	Cotylea; Acotylea;

Els policlàdides (Polycladida) representen un clade molt divers i nombrós de turbel·laris marins de vida lliure, se'n coneixen 1.021 espècies.^[1] Es poden trobar des de les zones litorals fins a les sublitorals, i moltes espècies són comunes als esculls de corall. Unes poques espècies es troben en hàbitats d'aigua dolça. La majoria dels policlàdides fugen de la llum directa. Són de distribució cosmopolita.^[2]

Característiques[modifica]

Els policlàdides fan entre 3 mm i 8 cm de longitud, i tenen el cos molt aplanat, més o menys ovalat i foliaci; sovint són de colors molt vistosos. Tenen nombrosos ulls i amb freqüència tentacles anteriors. Tenen un intestí allargat que està situat centralment, amb moltes ramificacions. Els ous són endolecítics, i el desenvolupament és directe, o indirecte a través de formes larvals.^[3]^[4]

Els membres del subordre dels acotilis (Acotylea) no tenen òrgan adhesiu a la regió medioventral, la faringe està situada al mig del cos, i l'aparell copulador a la regió posterior. Els cotilis (Cotylea) es caracteritzen per la posseir un òrgan adhesiu en posició medioventral, i perquè tant la faringe i com l’òrgan copulador se situen a la regió anterior del cos; les ramificacions de l’intestí poden anastomosar-se a la perifèria formant una xarxa.^[3]

Policlàdides dels Països Catalans[modifica]

Als Països Catalans s'han trobat diversos gèneres, per exemple: Discocelis, Hoploplana, Notoplana, Planocera, Stylochoplana, Stylochus (acotilis) i Eurylepta, Prostheceraeus, Prosthiostomum, Pseudoceros, Thysanozoon, Yungia (cotilis).^[3]

Filogènia[modifica]

Posició filogenètica dels policlàdides respecte altres grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:^[5]

Platyhelminthes

	Catenulida

Rhabditophora

	Macrostomorpha

Trepaxonemata

	Polycladida

	Prorhynchida

	Fecampiida

	Prolecithophora

Tricladida

Bothrioplanida

Neodermata

	Cestoda

	Monogenea

Trematodes

Taxonomia[modifica]

L'ordre Polycladida es divideix en dos subordres que engloben 42 famílies:^[1]

Subordre Acotylea

Famílies basals
- Família Anocellidae Quiroga, Bolaños & Litvaitis, 2006
- Família Apidioplanidae Bock, 1926
- Família Didangiidae Faubel, 1983
- Família Enantiidae Graff, 1889
- Família Euplanidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Limnostylochidae Faubel, 1983
- Família Stylochocestidae Bock, 1913
Superfamília Cryptoceloidea Bahia, Padula & Schrödl, 2017
- Família Cryptocelidae Laidlaw, 1903
- Família Discocelididae Laidlaw, 1903
- Família Ilyplanidae Faubel, 1983
- Família Plehniidae Bock, 1913
- Família Polyposthiidae Bergendal, 1893
Superfamília Leptoplanoidea Faubel, 1984
- Família Candimboididae Faubel, 1983
- Família Faubelidae Özdikmen, 2010
- Família Gnesiocerotidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Leptoplanidae Stimpson, 1857
- Família Mucroplanidae Faubel, 1983
- Família Notocomplanidae Litvaitis, Bolaños & Quiroga, 2019
- Família Notoplanidae Marcus & Marcus, 1966
- Família Palauidae Faubel, 1983
- Família Pleioplanidae Faubel, 1983
- Família Stylochoplanidae Faubel, 1983
Superfamília Stylochoidea Poche, 1926
- Família Callioplanidae Hyman, 1953
- Família Discoprosthididae Faubel, 1983
- Família Hoploplanidae Stummer-Traunfels, 1933
- Família Latocestidae Laidlaw, 1903
- Família Planoceridae Lang, 1884
- Família Pseudostylochidae Faubel, 1983
- Família Stylochidae Stimpson, 1857

Subordre Cotylea

Família Amyellidae Faubel, 1984
Família Boniniidae Bock, 1923
Família Cestoplanidae Lang, 1884
Família Chromoplanidae Bock, 1922
Família Dicteroidae Faubel, 1984
Família Diposthidae Woodworth, 1898
Família Ditremageniidae Palombi, 1928
Família Euryleptidae Lang, 1884
Família Opisthogeniidae Palombi, 1928
Família Pericelididae Laidlaw, 1902
Família Prosthiostomidae Lang, 1884
Família Pseudocerotidae Lang, 1884
Família Theamatidae Marcus, 1949

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Policlàdides

↑ ^1,0 ^1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 22 gener 2021].
↑ Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Baguñá, J. 1991. Els turbel·laris. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8». [Consulta: 23 gener 2021].
↑ Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 229. ISBN 0-03-056747-5.
↑ Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.

[:1-1] 1,0 ^1,1 «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 22 gener 2021].

[2] Hickman, C. P., Ober, W. C. & Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 pp. ISBN 84-481-4528-3.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Baguñá, J. 1991. Els turbel·laris. Història Natural dels Països Catalans, vol. 8». [Consulta: 23 gener 2021].

[IZ-4] Barnes, Robert D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 229. ISBN 0-03-056747-5.

[Laumer2015-5] Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]