Polieucte de Melitene

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Polieucte de Melitene

Icona ortodoxa
màrtir
Nom secular Polyeuctus
Naixement s. III
Armènia
Defunció 10 de gener de 259
Melitene (Armènia)
Enterrament Melitene (restes desaparegudes)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, esglésies orientals
Canonització Antiga
Festivitat 13 de febrer (catòlics), 9 de gener (ortodoxos), 7 de gener (armenis)

Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Polieucte era un oficial de l'exèrcit romà a Armènia. Commogut pel zel del seu amic cristià Nearc, va convertir-se al cristianisme. Deci, prefecte de l'emperador Valerià havia decretat que els ciutadans fecin sacrificis als déus romans i Polieucte s'hi negà. A més, va atacar una processó pagana, fent caure els ídols a terra i trencant-los.

Detingut, fou torturat, malgrat la intercessió de la seva esposa Paulina, els seus fills i el seu sogre Fèlix, de gran prestigi a la ciutat. En no voler abjurar de la seva fe, fou decapitat.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou sebollit a Melitene i, amb el temps, una església s'aixecà sobre la tomba. Al 524-527, Anícia Juliana dedicà una església al sant a Constantinoble, avui desapareguda i que abans de Justinià era la més gran de la ciutat.

Se celebra el 13 de febrer en occident, i el 9 de gener en orient. El calendari armeni el celebrava el 7 de gener.

Aparició en obres de creació[modifica | modifica el codi]

La seva història és la base temàtica de la tragèdia Polyeucte de Pierre Corneille (1642). A partir d'aquesta, s'originaren diverses obres de teatre musical:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]