Polifluorur de vinilidè
| Polifluorur de vinilidè | |
|---|---|
 |
|
| Nomenclatura química | poly-1,1-difluoroethene |
| Acrònim | PVDF |
| Fòrmula molecular | (CH2CF2)n |
| Nombre CAS | 24937-79-9 |
| Propietats | |
| Densitat | 1,78 |
| Punt de fusió | 177 °C |
| Punt de descomposició | 240 °C |
| Excepte on es digui el contrari, les dades són donades per els materials en el seu estat estàndard (a 25 °C, 100 kPa) Declinació de responsabilitats i referències |
|
Polifluorur de vinilidè, o PVDF és un termoplàstic fluorat. També és conegut per les marques comercials KYNAR, SOLEF, HYLAR o SYGEF.
El PVDF és un material que pertany a la família dels polímer fluorats, és usat generalment en aplicacions que requereixen alta resistència a àcids i bases a altes i baixes temperatures com també per la seva resistència al envelliment i als raigs ultraviolats. Comparat amb altres polímers fluorats és més fàcil transformar gràcies a la seva baixa temperatura de fusió que ronda els 177 °C.
L'any 2012, per part d'investigadors de la Universitat de l'Estats de Carolina del Nord, es va descobrir que usant aquest polímer permetia els condensadors emmagatzemar i alliberar grans quantitats d'energia ràpidament. Això podria portar a fabricar automòbils elèctrics més potents i més eficients.[1]
