Polihidroxialcanoat
-3-hydroxybutyrat.svg)
Els polihidroxialcanoats o PHAs són polièsters linears produïts per eubacteris en la natura a través de la fermentació del sucre o els lípids. Els bacteis els produeixen per emmmagatzemar carboni i energia. Es poden combinar més de 150 monòmers diferents dins aquesta família per donar materials amb propietats molt diferents.[1] Aquests plàstics són biodegradeablesi es fan servir en la producció de bioplàstics
Poden ser o bé termoplàstics o materials elastòmers, amb un punt de fusió que va dels 40 als 180 ºC.
Biosíntesi [modifica]
Per produir polihidroxialcanoats es posa un cultiu de microorganismes com Alcaligenes eutrophus en un medi adequat i amb els nutrients necessaris, un cop ha crescut a un cert nivell, la proporció de nutrients es canvia per forçar al microorganisme a sintetitzar PHA.
Els polièsters es dipositen en forma de grànuls en les cèl·lules.[2]
El PHA resultant és de dos tipus:
- Poli (HA SCL) d'àcids grassos i sintetitzats per nombrosos bacteris, incloent Ralstonia eutropha i Alcaligenes latus (PHB).
- Poli (HA MCL) fet, per exemple, per Pseudomonas putida.
Uns pocs bacteris, incloent Aeromonas hydrophila i Thiococcus pfennigii, sintetitzen copolièster.
També es pot fer amb microorganismes del sòl, si els manca nitrogen i fòsfor produeixen per cada 3 kg de sucre 1 kg de PHA.
Aplicacions [modifica]
-
Estructura de poly-3-hydroxyvalerate (PHV)
-
EsStructura de poly-4-hydroxybutyrate (P4HB)
Un copolímer anomenat PHBV es fa servir com material per embalar.
Hi ha aplicacions potencials pel PHA en les indústries farmacèutiques i mèdiques, per exemple en sutures i plaques dels ossos. .[3]
Referències [modifica]
- ↑ Doi, Y; Steinbuchel, A.. Biopolymers. Weinheim, Germany: Wiley-VCH, 2002.
- ↑ Jacquel, Nicolas; Lo, Chi-Wei; Wei, Yu-Hong; Wu, Ho-Shing. «Isolation and purification of bacterial poly(3-hydroxyalkanoates)». Biochemical Engineering Journal, vol. 39, 2008, p. 15. DOI: 10.1016/j.bej.2007.11.029.
- ↑ Chen, GQ; Wu, Q. «The application of polyhydroxyalkanoates as tissue engineering materials». Biomaterials, vol. 26, 33, 2005, p. 6565–78. DOI: 10.1016/j.biomaterials.2005.04.036. PMID: 15946738.
