Polinèsia Francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polynésie Française
Pōrīnetia Farāni
Bandera Escut
Lema nacionalTahiti Nui Mare’are’a
Himne’Ia Ora ’O Tahiti Nui
Capital
(i major ciutat)
Pape’ete
Idiomes oficials francès i tahitià
Gentilici polinesi, polinèsia
Govern país d'ultramar
  President Édouard Fritch
territori dependent
 
 - Data
territori dependent de França
1881 
Superfície
 -  Total 4,167 km2 
 -  Aigua (%) 1,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 291.000  (179è)[nb 1]
 -  Cens 2002 245.405 
 -  Densitat 64 /km2 (130è)
Moneda Franc CFP (XPF)
Fus horari [nb 2] (UTC-10)
 -  Estiu (DST) no canvia (UTC-10)
Domini internet .pf 
Codi telefònic 689
  1. Dades del World Factbook
  2. Excepte les illes Marqueses UTC-9:30 i illes Gambier UTC-9

La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Pōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un territori d'ultramar francès.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de la Polinèsia Francesa

La Polinèsia Francesa està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags:

A més, l'illa Clipperton, davant la costa de Mèxic, és administrada per França des de la Polinèsia Francesa.

Bandera Nom Nom en tahitià Àrea Població
Illes Australs Illes Australs Tuha’a pae mā 148 km² 6.310 (2007)
Illes Gambier Illes Gambier Te ta’amotu nō Ma’areva mā 31 km². 1.097 (2002)
Illes Marqueses Illes Marqueses Te Henua Kenana 1.274 km² 8.632 (2007)
Illes de la Societat Illes de la Societat Te fenua Tōtaiete mā 1.593 km² 227.807 (2007)
Arxipèlag de Tuamotu Tuamotu Tūāmotu mā 885 km² 18.317 (2007)

Població[modifica | modifica el codi]

La població, d'uns 250000 habitants, té un creixement important. Un 83% són polinesis, 12% europeus i 5% asiàtics. El 69% de la població viu a l'illa de Tahití. L'evolució demogràfica del territori ha estat

1907 1911 1921 1926 1931 1936 1941 1946 1951
30.600 31.900 31.600 35.900 40.400 44.000 51.200 58.200 63.300
1956 1962 1971 1977 1983 1988 1996 2002 2007
76.323 84.551 119.168 137.382 166.753 188.814 219.521 245.516 259.596
Dades de fonts històriques.[1][2][3]

Història[modifica | modifica el codi]

Primer poblament[modifica | modifica el codi]

El poblament de les illes data del 3.000 aC, quan els residents de la costa de Xina del Sud, conreadors de mill i arròs, creuaren l'estret per instal·lar-se a Taiwan. Cap al 2.000 aC emigraren de Taiwan a les Filipines. Poc després es produïren noves migracions de Filipines vers Cèlebes i Timor, i d'ací a d'altres d'Indonèsia. Cap al 1.500 aC es va produir un nou moviment des de les Filipines a Nova Guinea i d'ací a les illes del Pacífic. Els austronesis són probablement els primers navegants en la història de la humanitat.

Exploracions europees 1521-1767[modifica | modifica el codi]

El 24 de gener de 1521 el portuguès Fernando de Magallanes va descobrir Puka Puka, a les Tuamotu. El 1595 els espanyols Álvaro de Mendaña y Neira i Pedro Fernández de Quirós descobriren les Illes Marqueses. El 4 de febrer de 1606, Quirós va descobrir el grup Acteó, i el 10 de febrer de 1606 Hao. El 1616 els neerlandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten arribaren a Takaroa, Takapoto, Ahe i Rangiroa.

El 2 de juny de 1722, el neerlandès Jakob Roggeveen descobrí Makatea i el 6 de juny de 1722 Bora Bora. Charles de Brosses anomenà Polinèsia les iles des terres australs el 1756. El 5 de juny de 1606 el britànic John Byron arribà a Napuka i Tepoto Sud. El britànic Samuel Wallis descobrí Tahití el 1767, seguit pel francès Louis Antoine de Bougainville el 1768. Després hi arribà el britànic James Cook el 1769 explorà les Illes de la Societat i va descobrir Rurutu. Va tornar el 1773, 1774 i 1777. Paral·lelament l'espanyol Domingo de Boenechea arribà a Tahití el 1772, i va tornar el 1774 per instal·lar una missió permanent. Aquesta missió va fracassar el 1775, tal com explicà Máximo Rodríguez.

Regne de Tahití de 1767 a 1842[modifica | modifica el codi]

De 1743 a 1880 la família reial Pomare aprofità hàbilment la presència dels europeus per a ampliar el seu poder.

Territori d'Ultramar francès de 1880 fins ara[modifica | modifica el codi]

El conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia Francesa van ser annexionats per França durant el segle XIX, sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom d'Establiments d'Oceania. Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer, TOM), canviat el 2003 a col·lectivitat d'ultramar (collectivité d'outre-mer, COM), i des del 2004 a país d'ultramar.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de la Polinèsia Francesa té un desenvolupament moderat i depèn de les importacions de França.

La pesca i l'explotació de la copra són les dues principals activitats tradicionals. El turisme representa el 13 % del PIB. També és important el cultiu de perles que s'exporta principalment al Japó i la Xina. Destaca la perla negra pròpia de les illes Tuamotu.

La moneda de curs legal és el franc CFP, o franc de las colònies franceses del Pacífic.

Política i Institucions[modifica | modifica el codi]

Alt Comissionat de la República a Papeete

Actualment la Polinèsia Francesa és un país d'ultramar, reglamentat per la llei orgànica núm 2004-192, mercè la qual es beneficia d'una gran autonomia política. Tot i això, no es tracta d'una lliure associació d'estats com les antigues dependències de Nova Zelanda. L'administració de les funcions de govern (defensa, policia, justícia, tresoreria) està garantida per l'Estat, representat localment per l'Alt Comissionat de la República. El francès és obligatori en aquests serveis, però en la justícia, les lleis i les sentències poden ser prestats en maohi reo amb una traducció al francès. A més, s'ha organitzat l'ensenyament de les llengües vernacles polinèsies (tahitià, mangerevià, tuamotuà, marquesà) a totes les estructures escolars i universitàries.

Envia dos diputats a l'Assemblea Nacional Francesa. Gaudeix d'una Assemblea de 57 membres i un president escollits cada cinc anys per sufragi universal directe. Les últimes eleccions legislatives es van dur a terme el 2008, i les darreres eleccions presidencials es van dur a terme el 2009.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Selecció de literatura en català relacionada amb la Polinèsia:

  • Jaume Bartrolí. De Siberia al Tròpic. Barcelona: Magrana, 2001.
  • Aurora Bertrana
    • Paradisos oceànics. Badalona: Proa, 1930.
    • Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics. Barcelona: Balaguer, 1934.
    • Ariatea. Barcelona: Albertí, 1960.
    • Oviri i sis narracions més. Barcelona: Selecta, 1965.
  • Aurora Bertrana, i Prudenci Bertrana. L'illa perduda. Barcelona: Catalònia, 1935.
  • Josep Maria de Sagarra
    • Entre l'Equador i els Tròpics. Barcelona: Selecta, 1947.
    • La ruta blava: Viatge a les mars del sud. Barcelona: Selecta, 1964.
  • Santiago Vilanova. El secret d'Hiva Oa. Barcelona: Laertes, 1997.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna
Paul Gauguin 144.jpg Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.

Coord.: 17° 32′ S, 149° 34′ O / 17.533°S,149.567°O / -17.533; -149.567