Polinyà de Xúquer

Polinyà de Xúquer

(En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Baixa
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Baixa Sueca
Gentilici	polinyaner, polinyanera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	12,70 km²
Altitud	12 msnm
Població (2012)   • Densitat	2.540 hab. 200 hab/km²
Coordenades	39° 11′ 53″ N, 0° 22′ 06″ O
Distàncies	34 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	3 7 EUPV, 2 PP i 2 PSPV Oscar Navarro Torres (EUPV)
Codi postal	46688
Web	www.polinyadexuquer.es

Polinyà de Xúquer, també conegut com Polinyà de la Ribera, és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Geografia

Situat a la planura al⋅luvial formada pel riu Xúquer. Un dels 11 municipis que formen la comarca. El seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.

Des de València, s'accedix a aquesta localitat a travès de la N-332 per enllaçar amb la CV-505.

Història

Al terme municipal de Benicull (Antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'època neolítica (Sima de la Pedrera), època romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries medievals. Però la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins la seua desmembrament el 23 de setembre del 1836, moment en què comença la història de Polinyà com municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, duu data de 7 d'abril de l'any 1254: és una escriptura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita amb hort.

Demografia

La segregació de la localitat de Benicull de Xúquer en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produit a partir d'eixe any.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2008	2011
3.104	3.089	3.127	3.048	3.031	3.031	3.016	2.231	2.244	2.479	2.504

Economia

L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un petit sector de la fusta. Una petita part de la població treballa en la industria de la comarca i en el sector servicis. Encara amb l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depen de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localitzades en el terme tenen, la majoria, un oritge familiar i artesanal.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987	Jose Luis Escriva	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Jose Luis Escriva	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicente Navarro Torres	EUPV
1995 - 1999	Carmen Llombart	EUPV
1999 - 2003	Daniel Martí	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Daniel Martí	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Vicente Navarro Torres	EUPV
Des del 2011	Oscar Navarro Torres	EUPV

Monuments

• Ermita de San Sebastià. Del segle XV. Reconstruïda fa poc.

• Esglèsia Parroquial. Del segle XVIII.

• La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.

• La Granja. Edificació del segle XIV, que va pertànyer al Monestir de la Valldigna fins la desamortització.

• Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionamient fins als anys 60 del segle passat.

Gastronomia

Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'altres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o amb caldo, l'arròs amb panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquesa i variació, és el plat festiu per excel·lència per les possibilitats que ofereix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallà i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Setmana Santa.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polinyà de Xúquer

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.