Polinyà de Xúquer
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de la Ribera Baixa | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Baixa Sueca |
||
| Gentilici | polinyaner, polinyanera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 12,70 km² | ||
| Altitud | 12 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
2.540 hab. 200 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 11′ 53″ N, 0° 22′ 06″ O / 39.19806,-0.36833Coord.: 39° 11′ 53″ N, 0° 22′ 06″ O / 39.19806,-0.36833 | ||
| Distàncies | 34 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
3 7 EUPV, 2 PP i 2 PSPV Oscar Navarro Torres (EUPV) |
||
| Codi postal | 46688 |
||
| Web | |||
Polinyà de Xúquer, també conegut com Polinyà de la Ribera, és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat a la planura al⋅luvial formada pel riu Xúquer. Un dels 11 municipis que formen la comarca. El seu terme és eminentment pla. La pràctica totalitat del seu territori està dedicat a l'agricultura de regadiu.
Des de València, s'accedix a aquesta localitat a travès de la N-332 per enllaçar amb la CV-505.
Història [modifica]
Al terme municipal de Benicull (Antic terme de Polinyà) han aparegut vestigis d'època neolítica (Sima de la Pedrera), època romana (Altet de Cocasanta i partida de Gual), i restes d'alqueries medievals. Però la seua història com tal està unida a l'existència de la Baronia de Corbera, ja que era un dels quatre pobles que la conformaven fins la seua desmembrament el 23 de setembre del 1836, moment en què comença la història de Polinyà com municipi independent. El document més antic conegut, fins ara, duu data de 7 d'abril de l'any 1254: és una escriptura de donació de terres que fa Bernardo de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raymundo Dolivella. La propietat és una mesquita amb hort.
Demografia [modifica]
La segregació de la localitat de Benicull de Xúquer en l'any 2003 ha incidit en el descens demogràfic produit a partir d'eixe any.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2008 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.104 | 3.089 | 3.127 | 3.048 | 3.031 | 3.031 | 3.016 | 2.231 | 2.244 | 2.479 | 2.504 |
Economia [modifica]
L'economia de la localitat està centrada en la taronja i un petit sector de la fusta. Una petita part de la població treballa en la industria de la comarca i en el sector servicis. Encara amb l'existència d'una certa diversitat econòmica, realment mínima, l'economia depen de l'evolució del mercat de la taronja. Les poques industries localitzades en el terme tenen, la majoria, un oritge familiar i artesanal.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | Jose Luis Escriva | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Jose Luis Escriva | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicente Navarro Torres | EUPV |
| 1995 - 1999 | Carmen Llombart | EUPV |
| 1999 - 2003 | Daniel Martí | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Daniel Martí | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Vicente Navarro Torres | EUPV |
| Des del 2011 | Oscar Navarro Torres | EUPV |
Monuments [modifica]
- Ermita de San Sebastià. Del segle XV. Reconstruïda fa poc.
- Esglèsia Parroquial. Del segle XVIII.
- La Casota. Antiga casa de camp que ha quedat dins la població. Actualment és el local de l'Associació Musical Polinyanense.
- La Granja. Edificació del segle XIV, que va pertànyer al Monestir de la Valldigna fins la desamortització.
- Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera, en funcionamient fins als anys 60 del segle passat.
Gastronomia [modifica]
Té l'arròs com element culinari primordial en totes les seus variacions, conserva dolços tradicionals pareguts als d'altres localitats de la comarca. Destaquen l'arròs al forn o amb caldo, l'arròs amb panses, cigrons i tallades de moniato: una combinació de dolç i salat al mateix plat sense recórrer a la cuina oriental. La paella, en tota la seua riquesa i variació, és el plat festiu per excel·lència per les possibilitats que ofereix. Un dels plats més característics és la "fenollà": ou, bacallà i fenoll, bledes o espinacs; se solia menjar en Setmana Santa.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polinyà de Xúquer |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
|
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |