Polseres vermelles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polseres vermelles
Polseres Vermelles
Gènere Drama
Temps d'ambientació Actualitat
Format d'imatge 16:9
Durada capítol 45 min
Creador(s) Albert Espinosa
Productor(s) Pau Freixas
Conxa Orea
Sandra Fernández
Actors Àlex Monner
Igor Szpakowski
Joana Vilapuig
Mikel Iglesias
Marc Balaguer
Nil Cardoner
Compositor del tema musical Arnau Batallé
País de producció Catalunya
Llengua original català
Canal original TV3
Primer episodi emès el 24 de gener de 2011
Últim episodi emès el 22 d'abril de 2013
Num. de temporades 2
Num. d'episodis 28 (Llista d'episodis)
Polseres vermelles - lloc web oficial
Perfil de Polseres vermelles a IMDb

Polseres vermelles és una sèrie de televisió de 28 capítols de 45 minuts de duració, emesa per TV3 el 24 de gener de 2011,[1] dirigida i produïda per Pau Freixas i creada per Albert Espinosa,[2] que ja havien coincidit en la pel·lícula Herois.

La sèrie explica la història d'un grup de nois i noies que coincideixen en un hospital a causa de les seves malalties i parla de l'amistat, les ganes de viure i l'afany de superació.[3] El guió original està pensat per durar cinc temporades, una cada dos anys[4] i actualment s'ha emès la segona, que ha acabat el 22 d'abril de 2013.[5]

L'audiència a la ciutat de Barcelona també va ser superior a la mitjana de Catalunya, en concret set punts més.[6]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

  • Lleó (Àlex Monner). El líder. Té 15 anys i en fa dos que està internat a l'hospital. Pateix càncer i té una cama amputada. És el company d'habitació del Jordi. Com és el que porta més temps ingresat és el veterà del grup i només el visita la seva germana Gavina.
  • Jordi (Igor Szpakowski). El segon líder (que seria líder si no hi hagués líder). Arriba a l'hospital quan comença la sèrie. Té 14 anys. Té càncer i li han d'amputar la cama. Ve d'Andorra, els seus pares se separen però la seva mare sempre el va a visitar i es preocupa molt pel seu fill.
  • Cristina (Joana Vilapuig) La noia. És l'única noia dels "Polseres". Viu a una altra planta, pateix anorèxia. La seva germana es cuida d'ella i l'ajuda a fer-lo menjar.
  • Ignasi (Mikel Iglesias) El guapo. Arriba per un desmai i es queda a l'hospital. Al principi no vol amics, però com que s'ha de quedar un temps a l'hospital s'uneix als polseres. Pateix d'una malaltia del cor. El seu pare no el va a visitar, en el seu lloc va la dona del seu pare que és com la seva mare. També el visita un company de classe que li porta jocs.
  • Toni (Marc Balaguer). El llest. És el noi més gran dels "Polseres", però sembla un nen petit. Té la síndrome d'Asperger, això el fa ser una mica estrany. Entra a l'hospital per un accident de moto. Té problemes perquè va agafar la moto sent menor d'edat i el seu avi està preocupat que no li treguin la custòdia. Els seus pares van morir en un accident i el cuida el seu avi.
  • Roc (Nil Cardoner). L'imprescindible. És el nen del grup. Està en coma per una caiguda d'un trampolí a una piscina. És el company d'habitació de l'Ignasi. La seva mare sempre el va a veure i li parla, a més es dedica a ser l'animadora dels nens de l'hospital perquè així el pot veure cada dia. Té una relació molt especial amb el Toni perquè pot parlar amb ell encara que estigui en coma.

Segona temporada[modifica | modifica el codi]

  • Rym (Laia Costa): Té 18 anys i és la nova companya d'habitació del Lleó. El càncer de mama que té i el seu caràcter indomable faran que entre tots dos es creï una relació molt especial. La seva mare és tunisiana.
  • Víctor (Àlex Maruny): És el xicot de la Cristina. Es van conèixer a Tolosa, quan ella hi va anar a estudiar dansa, i van compartir pis. El noi n'està molt enamorat i té plans de futur per a tots dos.
  • Eva (Èlia Solé): És la companya d'habitació de la Cristina. És una noia enigmàtica i molt perspicaç, que de seguida s'adona del problema de la Cristina. La seva influència tindrà conseqüències.
  • Dani (Noah Manni): Té 12 anys i una malaltia que li impedeix créixer. A l'hospital li fan un tractament per allargar-li els ossos que ell suporta amb molta valentia. És un gran fan dels Polseres Vermelles.
  • Lucas (Abel Rodríguez): Té 11 anys i una malaltia que es coneix com la dels "ossos de vidre", que fa que se li trenquin amb facilitat. També admira molt els Polseres Vermelles, i el seu preferit és el Jordi.
  • Mariona (Paula Vélez): Té 10 anys i trastorns respiratoris que l'obliguen a anar sempre amb una màscara d'oxigen. Però això no li impedeix ser la companya d'aventures del Dani i el Lucas.

Personatges secundaris[modifica | modifica el codi]

  • "Benito" (Andreu Benito): És el company de rehabilitació d'en Lleó i qui li dóna la idea de formar el grup. És un home gran i savi que dóna consells als polseres. Esdevé un alzheimer.
  • Christian Guiriguet: Pare d'en Jordi
  • Armand Villén: Pare de l'Ignasi
  • Ian Güell Camps: Rodri
  • Jaume Borràs: Nuno
  • Ignasi Guasch Martínez: Dr. Abel
  • Marcel Borràs: Roger
  • Minnie Marx: Sra. Hermínia
  • Alada Vila: Olga
  • Elena Vilaplana: Infermera d'anorèxia
  • Caterina María Alorda: Dra. d'anorèxia
  • Marc Brualla: Encarregat d'ortopèdia
  • Anna Gonzalvo: Carol
  • Xavi Saiz: Anestesista
  • Albert Prat: Kike
  • Caterina Alorda: doctora Marcos

Argument[modifica | modifica el codi]

Primera temporada[modifica | modifica el codi]

En Jordi és un malalt de càncer d'Andorra que ha de venir a fer l'operació d'amputació de cama a Barcelona. A l'hospital coneixerà el seu company d'habitació, en Lleó, que també és un malalt de càncer, i que li proposarà crear un grup d'amics a l'hospital. Seguint les recomanacions d'en Benito, un pacient gran de l'hospital, el grup haurà d'estar format per «un líder, un segon líder, l'imprescindible, el guapo, el llest i la noia». El Lleó i el Jordi ocupen els rols de líder i segon líder respectivament. La Cristina, una pacient amb problemes d'alimentació serà la noia. Les altres posicions les ocupen l'Ignasi, un pacient amb problemes de cor, que serà el guapo. En Toni, un noi amb la síndrome d'Asperger que ingressa a causa d'un accident de moto, serà el llest. I en Roc, que està en coma, serà l'imprescindible. Un cop el grup està format s'ajudaran mútuament a fer més fàcils els tractaments de cadascun. Al final, l'Ignasi acaba morint en una intervenció quirúrgica, mentre que en Jordi, la Cristina i en Toni són donats d'alta, de manera que a l'hospital s'hi queden el Lleó i el Roc, que desperta del coma.

Segona temporada[modifica | modifica el codi]

Han passat dos anys des del final de la primera i els protagonistes ja no són els nens i nenes que s'enfrontaven a les malalties sense saber què significarien a la seva vida. Ara ja ho saben. Són adolescents, més savis, més veterans per tot el que han viscut: la por, la rutina, els anys, el cansament, el desig de posar-se bé... I també l'amor i el sexe, importants en aquesta edat, però condicionat per les seves circumstàncies particulars. La segona temporada arrenca amb el grup separat. Però tot allò que van compartir, aquella relació tan intensa que els unia, la seva força, continua viu a l'hospital.

I tot això farà que els "polseres" que vam conèixer a la primera temporada lluitin per recuperar la força que els mantenia units.

Tercera temporada[modifica | modifica el codi]

El mes d'abril del 2013 Albert Espinosa va asegurar que no tenia «cap dubte» que la ficció continuaria. Això sí, Espinosa va reiterar que els nous capítols trigarien a arribar: «Hem de fer que [els actors] siguin adults», va explicar, i per això diu que hauran de passar «dos o tres anys, potser quatre» abans la sèrie no reaparegui.[7]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

La sèrie va ser un èxit de crítica des dels seus inicis. El crític de televisió Ferran Monegal deia «És l'excel·lència. L'enginy. L'elegància. El treball impecable. La profunditat. I sobretot, encara que és ficció, l'autenticitat.»[8]

El web espanyol Cine 365 remarcava: «us podem dir que Polseres vermelles apunta a ser la millor sèrie de ficció que s'hagi rodat a Espanya els últims anys» i afegia «És el fruit de la feina ben feta i que torna a destacar TV3 com una de les cadenes punteres a tot Europa pel que fa a televisió de qualitat, moderna, oberta i pública.».[9]

El portal Fórmula TV deia «S'agraeix que en el primer capítol de la sèrie no hi ha farcit, sinó que tot el que mostra o bé serveix per crear la trama o és molt útil per reflexionar i emocionar-se. És més, en els 43 minuts del primer capítol ha explicat més i m'ha fet pensar més que qualsevol altra sèrie nacional.»[10]

Emissió en altres països i adaptacions[modifica | modifica el codi]

La sèrie es va començar a emetre el 5 de desembre de 2011 a través del canal de pagament espanyol TNT en versió dual en català i castellà doblada pels mateixos actors.[11] A l'estiu del 2012 es va emetre a la cadena espanyola Antena 3, també en castellà però amb una versió doblada per dobladors professionals.[12][13]

Fora de l'estat espanyol l'han emès o l'emetran els canals TV Azteca (Mèxic), YLE (Finlàndia), SVT (Suècia),[14] VOD (Sud-amèrica), Numero 23 (França)[15] i altres que encara no s'han fet públiques a Corea del Sud.[16][17][18][19]

En total l'han comprat 13 cadenes.[20]

A Itàlia, el canal RAI1 en va emetre un remake amb actors italians titulada Braccialetti Rossi. El dia de l'estrena va superar el 20% de quota de pantalla i els cinc milions d'espectadors, aconseguint ser el programa més vist del dia.[21]

La sèrie també es podrà veure als Estats Units tant en la versió original catalana com en una nova versió en anglès que portarà el nom de The Red Band Society i que estarà produïda per Steven Spielberg.[22] La versió original en català l'emetrà la cadena VMe que emet als Estats Units i Puerto Rico normalment en castellà.[18] L'adaptació la farà la cadena ABC i vindrà de la mà de Steven Spielberg i Marta Kauffman.[13][23] Tanamteix, la primera adaptació internacional serà la produïda per la RAI i que portarà el nom de Braccialetti rossi.[24] També hi podria haver una adaptació per part d'una televisió australiana.[25]

Guardons[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

2011
2013

Nominacions[modifica | modifica el codi]

2011

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «'Polseres vermelles' ja arrenca aquest dissabte a internet». Ara, 20 de gener de 2011. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  2. «TV3 estrena "Polseres vermelles", una sèrie creada per Albert Espinosa». TV3, 19 de gener de 2011. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  3. «TV3 prepara 'Polseres vermelles', una serie sobre el día a día de un hospital infantil» (en castellà). Fórmula TV, 23 de juny de 2010. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  4. «Albert Espinosa / Creador de ‘Polseres vermelles', la sèrie revelació de TV3 i líder de la nit dels dilluns. Ha estat seleccionada per a l'Input 2011». Avui, 19 de març de 2011. [Consulta: 19 març 2011].
  5. «La segona temporada de "Polseres vermelles" en xifres». tv3.cat, 23-04-2013. [Consulta: 26 abril 2013].
  6. «'La que se avecina' y 'Tu cara me suena' dominan salvo en Catalunya donde arrasó 'Polseres Vermelles'». Frecuencia Digital, 15 de gener de 2013. [Consulta: 11 de febrer de 2013].
  7. «Albert Espinosa assegura que hi haurà tercera temporada de 'Polseres vermelles'». Ara, 24 abril 2013.
  8. «Ballem, acomiadem la meva cama». El Periódico, 26 de gener de 2012. [Consulta: 6 febrer 2011].
  9. ««Polseres vermelles» triunfa en audiencia y crítica» (en castellà). Cine 365. [Consulta: 6 febrer 2011].
  10. «'Polseres Vermelles': un drama en el que los protagonistas son los pacientes» (en castellà). Fórmula TV, 22 de gener de 2011. [Consulta: 6 febrer 2011].
  11. «'Polseres vermelles' ultima el salt a la tele dels EUA». El Periódico, 28 d'octubre de 2011. [Consulta: 29 d'octubre de 2011].
  12. «'Polseres vermelles' podría llegar a EE.UU. de la mano de ABC». Fórmula TV, 27 d'octubre de 2011. [Consulta: 27 d'octubre de 2011].
  13. 13,0 13,1 «La cadena nord-americana ABC s'interessa per emetre "Polseres vermelles"». 3/24, 27 d'octubre de 2011. [Consulta: 27 d'octubre de 2011].
  14. "Det röda bandets sällskap". Svt.se. Consultat 1 gener 2014.
  15. Adaptació italiana de "Polseres vermelles" a TV3.cat, 31/10/2013
  16. «"Polseres vermelles" pot arribar als EUA de la mà de Steven Spielberg». TV3, 28 d'octubre de 2011. [Consulta: 28 d'octubre de 2011].
  17. «10/11/2011: EL QUE NO T’HAN EXPLICAT DE L’ESCRIPTURA DELS GUIONS DE LA SEGONA TEMPORADA». Bloc de Polseres Vermelles, 10 de novembre de 2011. [Consulta: 14 de novembre de 2011].
  18. 18,0 18,1 «La cadena estadounidense VMe emitirá 'Polseres vermelles' en catalán». Fórmula TV, 14 de novembre de 2011. [Consulta: 14 de novembre de 2011].
  19. «Los 'Pulseras Rojas', imparables, se expanden a nivel internacional» (en castellà). VerTele, 27 de juliol de 2012. [Consulta: 28 de juliol de 2012].
  20. «Albert Espinosa: videoblog episodio 13 de 'Pulseras Rojas', en TNT» (en castellà). Canal TNT, 5 de març de 2012. [Consulta: 2 de juliol de 2012].
  21. «ASCOLTI TV DI DOMENICA 26 GENNAIO 2014: IN 5,3 MLN PER BRACCIALETTI ROSSI (20.02%), RECORD PER IL SEGRETO (3,9 MLN – 15.67%)» (en italià). VerTele, 27 de gener de 2014. [Consulta: 27 de gener de 2014].
  22. Fox Makes First Orders Under New Model: “Series Prototype” For ‘Red Band Society’, “Further Investment” For ‘Runner’ a Deadline Hollywood, 17/1/2014 (anglès)
  23. «Spielberg i la creadora de 'Friends' adaptaran 'Polseres vermelles' als Estats Units». Diaria Ara, 27 d'octubre de 2011. [Consulta: 27 d'octubre de 2011].
  24. «La televisió italiana prepara la seva versió de 'Polseres vermelles'». Ara, 12 de juliol de 2013. [Consulta: 14 de juliol de 2013].
  25. «‘Polseres' internacionals». El Punt Avui, 18 d'octubre de 2011. [Consulta: 29 d'octubre de 2011].
  26. 26,0 26,1 «Espinosa, premiat a Seül per ‘Polseres vermelles'». El Punt Avui, 3 de setembre de 2011. [Consulta: 29 d'octubre de 2011].
  27. 27,0 27,1 «"Polseres vermelles", nominada al Prix Europa 2011». TV3. [Consulta: 29 d'octubre de 2011].
  28. «"Polseres vermelles", Premi Nacional de Comunicació 2011». TV3, 14 de desembre de 2011. [Consulta: 15 de desembre de 2011].
  29. «Nuevo premio para los creadores de 'Polseres vermelles'» (en castellà). El Periódico, 19 de febrer de 2013. [Consulta: 20 de febrer de 2013].
  30. «Àlex Monner, premi Fotogramas al millor actor de televisió pel seu paper a "Polseres"». 324, 12 de març de 2013. [Consulta: 12 de març de 2013].
  31. «'La competència', Júlia Otero i 'Polseres Vermelles', guanyadors d'un Ondas». Ara, 30 octubre 2013.
  32. «Premio no, pero sí "Mención Especial" para 'Polseres vermelles' en los Prix Europa 2011» (en castellà). Fórmula TV, 30 d'octubre de 2011. [Consulta: 30 d'octubre de 2011].
  33. «'Polseres vermelles', 'Gran Hotel' y 'Los misterios de Laura', finalistas de los Premios Zapping» (en castellà). Fórmula TV, 8 de febrer de 2012. [Consulta: 8 de febrer de 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Polseres vermelles