Polygonatum odoratum
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Polygonatum odoratum (Mill.) Druce |
||||||||||||||
Polygonatum odoratum, segell de Salomó, o llàgrimes de Maria, es una planta herbàcia, perenne vivaç, amb rizomes. Floreix a la primavera, amb flors blanques-verdoses. Es nativa al continent Euroasiàtic.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
Rizoma horitzontal carnós, amb engruiximents que porten nombroses arrels fines. A la cara superior dels engruiximents hi creixen les tiges.
Tija florífera d'uns 5 mm de diàmetre, angulós, erecte, sense fulles a la base, i amb la part superior incurvada amb fulles alternes.
Fulles alternes disposades a dos fileres, subsèssils,ovals, de nervadura paral·lela, obtuses, senceres.
Flors penjants, solitàries o en grups de dos, de color blanc-verdòs, oloroses, amb peduncles que surten de las axil·les de les fulles. Tèpals de 2 cm de forma tubulosa.
Fruit es una baia blau fosc.
Ecologia i hàbitat [modifica]
Dintre del continent Eurasiàtic te una distribució molt ample, i pot trobar-se des de la muntanya baixa fins a la zona subalpina. Es una planta de llum a mitja ombra. Es troba en terrenys bàsics o moderadament àcids. Prefereix el calcari, encara que es troba també en terrenys silícics. Admet terrenys sorrosos, llimosos o argilosos. No requereix molta humitat.
Planta medicinal [modifica]
La planta es troba descrita a l'obra de Pius Font i Quer Plantas Medicinales.[1] Recull informacions segons les quals el rizoma conté asparagina, mucílag, un glucòsid cardiotònic, saponines i glucoquinina. Explica que ha estat utilitzat pel mal de ventre i les diarrees, com antireumàtic, per la gota, la hidropesia, i com diürètic. Diu també que la medecina científica l'ha utilitzat per combatre la diabetis. Explica que al Maestrat es prepara un licor estomacal a la composició del qual i entra el rizoma de la planta.
El P. odoratum es utilitzat a la medicina tradicional Xinesa i Coreana. A Corea es prepara un te fent servir el rizoma.
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polygonatum odoratum |
- ↑ Pius Font i Quer, Plantas medicinales, editorial Labor, 1962
- Bolòs, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed., Barcelona: Pòrtic, 2005.
- J. C. Rameau i altres, Flore Forestière Française, Instutut pour le Developpement Forestier. 1989