Polygonatum odoratum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Polygonatum odoratum
Polygonatum odoratum jfg.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Angiosperm
Classe: Monocotyledoneae
Ordre: Asparagales
Família: Asparagaceae
Gènere: Polygonatum
Espècie: P. odoratum
Nom binomial
Polygonatum odoratum
(Mill.) Druce

Polygonatum odoratum, segell de Salomó, o llàgrimes de Maria, és una planta herbàcia, perenne vivaç, amb rizomes. Floreix a la primavera, amb flors blanques-verdoses. És nativa al continent Euroasiàtic.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Rizoma horitzontal carnós, amb engruiximents que porten nombroses arrels fines. A la cara superior dels engruiximents hi creixen les tiges.

Tija florífera d'uns 5 mm de diàmetre, angulós, erecte, sense fulles a la base, i amb la part superior incurvada amb fulles alternes.

Fulles alternes disposades a dos fileres, subsèssils,ovals, de nervadura paral·lela, obtuses, senceres.

Flors penjants, solitàries o en grups de dos, de color blanc-verdòs, oloroses, amb peduncles que surten de las axil·les de les fulles. Tèpals de 2 cm de forma tubulosa.

Fruit és una baia blau fosc.

Ecologia i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Dintre del continent Eurasiàtic té una distribució molt ample, i pot trobar-se des de la muntanya baixa fins a la zona subalpina. És una planta de llum a mitja ombra. Es troba en terrenys bàsics o moderadament àcids. Prefereix el calcari, encara que es troba també en terrenys silícics. Admet terrenys sorrosos, llimosos o argilosos. No requereix molta humitat.

Planta medicinal[modifica | modifica el codi]

La planta es troba descrita a l'obra de Pius Font i Quer Plantas Medicinales.[1] Recull informacions segons les quals el rizoma conté asparagina, mucílag, un glucòsid cardiotònic, saponines i glucoquinina. Explica que ha estat utilitzat pel mal de ventre i les diarrees, com antireumàtic, per la gota, la hidropesia, i com diürètic. Diu també que la medecina científica l'ha utilitzat per combatre la diabetis. Explica que al Maestrat es prepara un licor estomacal a la composició del qual i entra el rizoma de la planta.

El P. odoratum és utilitzat a la medicina tradicional Xinesa i Coreana. A Corea es prepara un te fent servir el rizoma.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polygonatum odoratum


  1. Pius Font i Quer, Plantas medicinales, editorial Labor, 1962
  • Bolòs, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed., Barcelona: Pòrtic, 2005.
  • J. C. Rameau i altres, Flore Forestière Française, Instutut pour le Developpement Forestier. 1989