Blaveta lluent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Polyommatus bellargus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Blaveta lluent
Mascle de Polyommatus bellargus
Mascle de Polyommatus bellargus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Subfamília: Polyommatinae
Tribu: Polyommatini
Gènere: 'Polyommatus'
Espècie: ''P. bellargus''
Nom binomial
Polyommatus bellargus
(Rottemburg, 1775)
Sinònims

Lysandra bellargus

La blaveta lluent (Polyommatus bellargus)[1] és una papallona diürna del gènere Polyommatus, de la família Lycaenidae o licènids.[2]

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Revers.

Té una àmplia distribució a les zones temperades d'Europa central fins als 55° de latitud. Es troba a gairebé tot el sud d'Europa, però manca a les illes Balears i al sud de la península Ibèrica.

Es troba en hàbitats variats, preferint llocs de vegetació baixa a les zones muntanyenques fins a 2 000 m. És més comuna als prats secs, camps oberts assolejats, erms, i a les vores dels camins de camp. L'hi agrada xuclar les flors de l'espantallops (Colutea arborescens) i de l'olivarda (Dittrichia viscosa), mata llenyosa i olorosa de distribució mediterrània que es troba a les voreres de camins i carreteres i als camps abandonats.

A la zona del Mediterrani els adults volen en dos generacions del maig al setembre. Aquesta papallona és molt sensible a la urbanització i a la consegüent destrucció d'hàbitat.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Ffemella amb les ales esteses.

És una papallona petita, amb una envergadura d'uns 17 mm. El cos és pelut i ferm. Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, car mentre que les ales dels mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons. A la cara inferior la coloració, d'un color beige clar amb taques petites, és molt similar en els dos sexes.

Biologia[modifica | modifica el codi]

L'eruga d'aquesta espècie és molt petita, fent només 14 mm de llargada màxima. S'alimenta principalment de les fulles del desferracavalls, planta herbàcia del gènere Hippocrepis, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors grogues i fruit constituït per segments en forma de ferradura i amb llavors corbes, pròpia dels erms i dels prats secs.

Les seves erugues tenen una característica molt curiosa, viuen en relació de mirmecofilia, fenomen de relació simbiòtica amb les formigues dels gèneres Myrmica, Lasius, Tapinoma i Plagiolepis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]