Polyommatus bellargus
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mascle de Polyommatus bellargus
|
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Polyommatus bellargus (Rottemburg, 1775) |
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
|
Lysandra bellargus |
Polyommatus bellargus és una papallona diürna del gènere Polyommatus, de la família Lycaenidae o licènids.[1]
Taula de continguts |
Distribució i hàbitat [modifica]
Té una àmplia distribució a les zones temperades d'Europa central fins als 55° de latitud. Es troba a gairebé tot el sud d'Europa, però manca a les illes Balears i al sud de la península ibèrica.
Es troba en hàbitats variats, preferint llocs de vegetació baixa a les zones muntanyenques fins a 2 000 m. És més comuna als prats secs, camps oberts assolejats, erms, i a les vores dels camins de camp. L'hi agrada xuclar les flors de l'espantallops (Colutea arborescens) i de l'olivarda (Dittrichia viscosa), mata llenyosa i olorosa de distribució mediterrània que es troba a les voreres de camins i carreteres i als camps abandonats.
A la zona del Mediterrani els adults volen en dos generacions del maig al setembre. Aquesta papallona es molt sensible a la urbanització i a la conseqüent destrucció d'hàbitat.
Descripció [modifica]
Ès una papallona petita, amb una envergadura d'uns 17 mm. El cos es pelut i ferm. Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, car mentre que les ales dels mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons. A la cara inferior la coloració, d'un color beige clar amb taques petites, és molt similar en els dos sexes.
Biologia [modifica]
L'eruga d'aquesta espècie és molt petita, fent només 14 mm de llargada màxima. S'alimenta principalment de les fulles del desferracavalls, planta herbàcia del gènere Hippocrepis, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors grogues i fruit constituït per segments en forma de ferradura i amb llavors corbes, pròpia dels erms i dels prats secs.
Les seves erugues tenen una característica molt curiosa, viuen en relació de mirmecofilia, fenomen de relació simbiòtica amb les formigues dels gèneres Myrmica, Lasius, Tapinoma i Plagiolepis.
