Pomera
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||||||
Malus és un gènere de plantes amb flor de la família de les rosàcies.
Taula de continguts |
Nomenclatura [modifica]
El popularment anomenat pomer, pomera o maçanera, pertany a la família de les rosàcies (Rosaceae). El seu nom científic complert és Malus domestica (Baumg), amb sinònims taxonòmics com; Malus pumila (Mill.); Malus acerba (Merat.); Malus communis (D.C.); Malus domestica (Borkh); i antigament Pyrus malus L., tot i que ara està classificada en el gènere Malus, no en el Pyrus, on hi ha la perera.
En l'idioma grec antic, "pomer" es deia mêlon, paraula que passa al llatí popular com a melum designant tant al fruit del Pomer (malus) com a altres fruites. En llatí clàssic, ja existia malum, provenint aquest cop del grec dòric mâlon, que significava "calamitat" o "desgràcia".
Cal recordar que popularment es pensa que en la Bíblia el fruit de la temptació (el mal) és la poma (Malus) però a la Bíblia no s'esmenta que sigui una poma.
En català, "poma" prové del llatí pomun, que significa fruit comestible de l'arbre; específicament del neutre plural "poma", per comparació associat amb la forma esfèrica.
La pomera és l'arbre que produeix la poma, una de les espècies de fruita dolça de major difusió a escala mundial, fonamentalment a causa de la facilitat d'adaptació que té a diferents climes i sòls. Té un origen caucàsic (frontera Europa-Àsia) i fou introduïda durant el ´procés de romanització de la Península Ibèrica. Pel fet de provenir de climes freds, resisteix temperatures força baixes, fet que ha permès el seu cultiu a gran escala en tots els països de clima relativament fred, i en particular tots els europeus.
El pomer es descriu com a faneròfit quant a forma vital (de Raunkjaer). Arbre caducifoli d'aproximadament 10 m d'alçada, de capçada rodona i oberta, que presenta nombroses branques disposades quasi horitzontalment.
Ecologia [modifica]
Les diferents espècies es troben en climes temperats i subtropicals ja que els pomers no floreixen en les zones tropicals, car és una de les espècies fruitals que requereix acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7 °C.) durant el repòs hivernal.
El seu hàbitat és cultivat i a vegades subespontani.
Òrgans vegetatius [modifica]
- Arrel axonomorfa.
- Tija llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica
- Fulles en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrat, disposició alterna. Amb pilositat (pubescent) a l'envers.
Òrgans reproductors [modifica]
Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples. Corol·la dialipètala amb 5 pètals blancs/rosats, calze amb 5 sèpals. Androceu format per dos verticils amb estams centrípets (múltiples) i gineceu d'ovari ínfer en flor epígina. El fruit és un pom.
Espècies principals [modifica]
- Malus angustifolia (Aiton) Michx.
- Malus baccata (L.) Borkh. — pomera de Sibèria
- Malus baoshanensis G. T. Deng
- Malus brevipes (Rehder) Rehder
- Malus coronaria (L.) Mill.
- Malus daochengensis C. L. Li
- Malus domestica Borkh. — pomera comuna
- Malus doumeri (Bois) A. Chev.
- Malus florentina (Zuccagni) C. K. Schneid.
- Malus floribunda Siebold ex Van Houtte — pomera japonesa
- Malus fusca (Raf.) C. K. Schneid.
- Malus halliana Koehne
- Malus honanensis Rehder
- Malus hupehensis (Pamp.) Rehder
- Malus ioensis (Alph. Wood) Britton
- Malus jinxianensis J. Q. Deng & J. Y. Hong
- Malus kansuensis (Batalin) C. K. Schneid.
- Malus komarovii (Sarg.) Rehder
- Malus leiocalyca S. Z. Huang
- Malus maerkangensis M. H. Cheng et al.
- Malus mandshurica (Maxim.) Kom. ex Skvortsov
- Malus melliana (Hand.-Mazz.) Rehder
- Malus muliensis T. C. Ku
- Malus ombrophila Hand.-Mazz.
- Malus orientalis Uglitzk.
- Malus orthocarpa Lavallée ex anon.
- Malus prattii (Hemsl.) C. K. Schneid.
- Malus prunifolia (Willd.) Borkh.
- Malus pumila Mill. — pomera del paradís
- Malus sargentii Rehder
- Malus sieversii (Ledeb.) M. Roem.
- Malus sikkimensis (Wenz.) Koehne ex C. K. Schneid.
- Malus spectabilis' (Aiton) Borkh.
- Malus sylvestris (L.) Mill. — pomera salvatge
- Malus toringo (Siebold) Siebold ex de Vriese
- Malus toringoides (Rehder) Hughes
- Malus transitoria (Batalin) C. K. Schneid.
- Malus trilobata (Poir.) C. K. Schneid.
- Malus tschonoskii (Maxim.) C. K. Schneid.
- Malus xiaojinensis M. H. Cheng & N. G. Jiang
- Malus yunnanensis (Franch.) C. K. Schneid.
- Malus zhaojiaoensis N. G. Jiang
- Malus zumi (Matsum.) Rehder
Farmacologia [modifica]
La part utilitzada de la planta per al seu ús medicinal (droga) és el fruit (pericarp, polpa). On trobem: Pectina; àcids orgànics (màlic, cítric, clorogènic); antocianòsids (galactòsid), tanins, quercitròsid.
Els usos medicinals de la poma són principalment afeccions gastrointestinals: gastritis, gastroenteritis infantil i restrenyiment.
Les pectines confereixen una acció reguladora del trànsit intestinal, augmentant el volum del bolus fecal, retenint agua, pel que se'ls atribueix una acció laxant, antidiarreica i demulcent, protectora de les mucoses.
No s'han descrit reaccions adverses ni interaccions farmacològiques, tampoc s'han documentat casos de sobredosificació. L'única possible contraindicació seria la relativa a hipersensibilitat respecte a algun component de la droga.
Cultiu [modifica]
Els pomers es planten per llavor durant l'anomenat "període de repòs de la saba". Aquest dura aproximadament des de la caiguda de la fulla a la tardor fins al nou brot a la primavera. També es poden multiplicar per empelt.
El sistema de reg més usat és el d'inundació o a manta. Encara que en les noves zones de producció és cada cop més freqüent la utilització de reg localitzat, tant sigui per goteig com per microaspersió.
Les pomes es recol·lecten entre Setembre i Octubre, exceptuant les varietats més precoces que es recullen al juliol i agost.
La recollida de la fruita depèn del seu destí final. Si es destina al mercat en fresc, el fruit es recol·lecta a ple dia, evitant la humitat i els cops. Per a altres destins es fa servir maquinària que sacseja automàticament els arbres perquè se'n desprengui el fruit.
Pel que fa a la conservació, les condicions òptimes són una temperatura de 0 ± 1 °C i humitat relativa del 90 al 95%. La poma es congela a -1.7 °C.
Varietats [modifica]
Hi ha moltes varietats de Poma, però la majoria es poden agrupar en aquests grups:
- Grup Golden: De pell groga, inclouria varietats com Golden delicious, Golden suprema, Golden reinders, Smoothee, i altres.
- Grup Vermelles americanes:Inclou varietats de pell més o menys intensament pigmentada en color vermell. La més coneguda ha estat la Starking delicious, però ara ja està pràcticament desapareguda. Altres varietats (molt més cultivades i que sovint s'anomenen també -erròniament- Starking) són Red chief, Early red one, Oregon, etc.
- Grup Gales: Són varietats Bicolors, què combinen el Groc i el Vermell, en diferent percentatge segons cada varietat. Actualment les de més color vermell estan desplaçant a les altres, malgrat que el color de la pell no guarda relació amb la qualitat organolèptica. En aquest Grup cal citar Royal Gala, Mondial Gala, Galaxia, i altres més noves com Brookfield o Buckeye.
- Grup Fuji: Varietats molt tardanes, què tenen un fruit amb un color vermell apagat tirant a bru, però que tenen bon gust, duresa i bona conservació. La majoria de varietats es diuen Fuji, seguides d'un número que la distingeix de les altres.
- Grup Granny: Varietats de pell verda i gust molt àcid. La més coneguda aquí és la Granny Smith, però també destaca la Concorde per la seva qualitat.
Hi hauria altres varietats que no poden encabir-se en cap d'aquests cinc grups, però no representen una quantitat elevada. Per exemple podríem assenyalar la clàssica Bellesa de Roma i com a més sofisticada i moderna la Pink Lady, amb gustos ben diferents totes dues, però excel·lents qualsevol d'elles.
Producció [modifica]
Els principal productor mundial de pomes és la Xina, el segueixen de lluny els Estats Units, Polònia i França. La següent taula mostra els principals productors :
|
|
Les majors zones de producció de pomes de la península es troben a Catalunya principalment a les comarques del pla de Lleida. Les pomes de ponent es cultiven sota la denominació Poma de Lleida, indicatiu de qualitat del tipus Productes de la Terra.[2] També es conrea amb menys importància, a Girona. La poma de Girona està registrada com una Indicació Geogràfica Protegida de la Unió Europea.
A Lleida es troba l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida, centre on s'imparteixen estudis d'enginyeria agrònoma i de forest, l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i a Girona la Fundació Mas Badia, Centre d'Experimentació Agrícola, ubicats en les principals zones de producció de pomes de tot l'Estat.
A Espanya el pomer ocupa el segon lloc, en la producció de fruita, després del presseguer, amb una superfície de 52000 ha.
Altres zones de gran importància en la producció de poma són Astúries i el País Basc. Només cal pensar en la sidra, beguda típica del nord d'Espanya que s'obté per la fermentació del suc de pomes.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomera |
- ↑ Handelsblatt Die Welt in Zahlen (2005)
- ↑ Gastroteca.cat
