Pomor
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Els pomor o pomory (a rus: поморы) són els colons russos i els seus descendents a la costa del mar Blanc. També és el terme d'autoidentificació per als descendents dels colons russos (principalment de Nóvgorod) al Pomorje ( Pómoro , Pomor'e , Nord Rus), que viuen en una regió la frontera meridional es troba a la divisòria d'aigües entre la conca del mar Blanc i les dels riu es que flueixen cap al sud.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El seu nom es deriva de pomorsky (literalment, «marítims»), pobladors de la costa del mar Blanc (entre Onega i Kem), tenint com a arrel el proto-indoeuropeu more (море), que significa «mar». La mateixa arrel es fa evident en el topònim Pomerània -en polonès Pomorze -, a alemany Pommern .
Exploradors de Nóvgorod van internar al mar Blanc, ja al segle XII, a través dels estuaris dels rius Dvina Septentrional i Onega i van fundar colònies a les costes de Bjarmaland. En els inicis de la seva colonització, la seva ciutat principal va ser Jolmogory. Des de la seva base de Kola, van explorar la regió de Barents i la península de Kola i es creu que van poder arribar a l'illa de Spitzbergen (a l'arxipèlag de les Svalbard) i l'arxipèlag de Nova Terra.
Temps després els pomor van descobrir i mantenir una ruta cap a l'orient, entre Arkhangelsk i Sibèria, que seria el germen de la futura Ruta del Mar del Nord. Amb els seus vaixells ( koch ), els pomor van arribar a les àrees més enllà dels Urals de la Sibèria septentrional, on van fundar l'assentament de Mangazeia, a l'est de la península de Yamal a principis del segle XVI. Això derivar en l'auge del port d'Arkhangelsk a finals del mateix segle. Alguns autors especulen sobre la possibilitat que els pomor haguessin fundat l'aïllat poble de Rúskoye Usti, al delta del riu Indigirka, a la Iacútia nord-oriental. [1]
Entre el segle XII i el XV Pomor'e va ser una colònia del Gran Novgorod. A principis del segle XVI el Principat de Moscou es va annexionar l'àrea. Al segle XVII la majoria de la població consistia en camperols lliures. Una porció de la terra pertanyia als monestirs i als mercaders Stroganov. No hi havia grans terratinents a Pomor'e.
Així, el terme pomor, que feia referència entre els segles X i XII a la gent que vivia a prop del mar, va acabar emprant-se per a designar a gent que vivia bastant lluny d'aquest en el segle XV. El mar va deixar de ser la part principal de l'economia de la regió, que s'estenia pràcticament a tot el nord europeu, incloent les regions de Múrmansk, Arkhangelsk i Vólogda, i a les repúbliques de Karelia i Komi, a les quals també es coneixia com Pomor'e. [2]
La manera de vida tradicional pomor es basava en el mar i incloïa la caça de balenes, la pesca i també la caça en terra, a les regions de tundra, tenien ramats de rens. El comerç marítim de cereals i peix amb Noruega septentrional va ser bastant intensiu, tant que fins i tot es va desenvolupar una mena de llengua pidgin entre l'rus i el noruec - Moja på tvoja (o Russenorsk) - usat a la costa de Noruega nord entre 1750-1920.
Els pomor més famosos de l'edat moderna són Mikhaïl Lomonósov, Fedot Shubin (ambdós nascuts a prop de Jolmogory), Semión Dezhniov i Yeroféi Jabarov (aquests últims nascuts a Veliki Ústiug) .
En l'actualitat [modifica]
En el cens rus de 2002 va ser possible escollir l'opció de identificar-se com pomor, com a subgrup de l'ètnia russa. Es va registrar així un total de 6.571 persones pomor, 6.295 de les quals viuen al Óblast d'Arjángelsk i 127 al Óblast de Murmansk.
En línia amb la dinàmica russa d'amalgamar les regions menys poblades o més pobres en entitats més grans, s'ha proposat una unió amb el nom de krai de Pómoro que inclouria els óblasts d'Arkhanglesk i Murmansk, la República Komi i el Ókrug autònom Yamalo-Nénets.
Els pomortsy [modifica]
Els pomor no han de ser confosos amb els pomortsy, membres d'un grup de vells creients que va sorgir al nord de Rússia a finals del segle XVII, i que des de llavors han creat petites comunitats a Rússia i països propers.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pomor |
- Pomerània
- Kocz
- Comerç pomor
- Dialectes pomor
- Boris Shergin
- Alegries i penes al Mar Blanc (anglès: Laughter and Grief by the White Sea , rus: Смех и горе у Бела моря; tr.: Smekh i gore o Bela Mory, , un film d'animació tradicional sobre la vida dels pomor de Leonid Nosyrev, realitzada el 1987
Referències [modifica]
- ↑ Tatyana Bratkova Russkoye Ustye. Novy Mir, 1998, n º 4 (en rus).
- ↑ Pomors and Pomor'e.
Bibliografia [modifica]
L'article de la wikipedia anglesa cita les següents referències:
- Pomorje, Pomorskii Krai, terra dels Pómoro, Pómoro Land - Russian, German, English
- D0% 9F% D0% BE% D0% BC% D0% BE% D1% 80% D1% 8B Pomors, definició, Efremova Academic dictionary, Russian
- Pomors, definició, Большой Энциклопедический Словарь, Great Encyclopedic Dictionary, Russian
- Pomors, definició, Ushakov's Encyclopedic Dictionary, Russian
- D0% 9F% D0% BE% D0% BC% D0% BE% D1% 80% D1% 8B Brockhaus & Efron, Encyclopedia, 1890-1907, Russian
- Pómoro State University at Archangel/Arkhangelsk, Russian
- Pómoro Patriot - a Pomorje information portal, Russian
- Tatiana Shrader Across the Borders: the Pómoro Trade, English
- Pomormuseet i Vardø-Pómoro Museum in Vardø, Norwegian and Russian
- Pomorje and Pomors, different types within Russian nation, the origins, in Russian
- Tatyana Bratkova, Russkoye Ustye, en rus.
- Pomors i Pomor'e, en anglès
