Pompa i Circumstància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
"Himne de graduació" o Trio
Marxa número 1 de Pompa i Circumstància

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Pompa i circumstància (títol original en anglès Pomp and Circumstance), Opus 39, és una sèrie de cinc marxes orquestra compostes per Edward Elgar.

Història[modifica | modifica el codi]

La més coneguda és la Marxa núm. 1, i generalment Pompa i circumstància es refereix a aquesta única peça. L'estrena es va realitzar a Londres el 1901, i l'audiència va demanar dues repeticions. El 1902 va ser adaptada per a la coronació del rei Eduard VII incorporant el text de l'oda Land of Hope and Glory.

La fórmula va provar ser reeixida, i Elgar va compondre altres marxes, presentades el 1905, 1907 i finalment la cinquena el 1930. La Marxa núm. 4 és rítmica i cerimonial com la primera i conté un altre important tema en la secció central. Durant la Segona Guerra Mundial, laMarxa núm. 4 va incorporar també lletra, els versos patriòtics d'Alan Patrick Herbert que comencen Tot home ha de ser lliure. Les altres tres marxes són més melancòliques.

Elgar va deixar esborranys d'una sisena marxa, que van ser convertits en una versió interpretable per Anthony Payne el 2006.

Als Estats Units, la Marxa núm. 1 és coneguda simplement com a Himne de graduació i està directament associada amb les cerimònies de col·lació de graus.

Títol[modifica | modifica el codi]

El títol va ser pres de l'acte III de l'obra de William Shakespeare Otello :

"Adéu al renill del cavall de batalla,
El tambor que commou l'esperit,
Al pifres que perfora les oïdes,
La bandera real i totes les seves qualitats,
Orgull, 'pompa i circumstància' de la gloriosa guerra. "