Ponca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ponca City».

Els ponca són una tribu índia siouan, de la branca deghia (tronc hoka-sioux) afí als omaha, osage i kanza o kaw. No se'n sap l'origen, eren anomenats Díhit, Li-hit' o Ríhit pels pawnee, Kan'kan pels winnebago i Tchiáχsokush pels caddo. Es creu que en temps remots emigraren amb els osage des dels marges dels rius James i Savannah fins a les muntanyes Ozark. Després s'establiren a Minnesota, i definitivament, als marge dret del Missouri amb confluència amb el Niobrara (Nebraska). Actualment estan dividits en dos grups, un a la Reserva Omaha de Nebraska i la resta als comtats de Kay i Noble, a Oklahoma. Ponca il·lustres foren Standing Bear o Carter Camp.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mai han estat un poble gaire nombrós. A mitjans del segle XVIII foren calculats en 800 individus, però el 1800 només en quedaven 200. El 1829 havien augmentat a 600. El 1906 eren 833, dels quals 225 a Nebraska, i el 1960 uns 926 a Oklahoma. El 1990 eren 3.200 individus. Segons dades de la BIA del 1995, la Ponca Tribe of Nebraska tenia 19 habitants a Dakota del Sud i 534 a Nebraska, i a la Ponca Tribe d'Oklahoma hi ha 2.031 habitants (2.419 apuntats al rol tribal). Segons les dades del cens dels EUA del 2001 el nombre de membres de la tribu era:

Fracció D'una tribu Dues tribus Una tribu més altres races Dues tribus més altres races Total
Ponca de Nebraska 190 4 63 1 258
Ponca d'Oklahoma 153 - 14 - 157
Ponca 3.012 433 850 138 4.433
Total 3.355 437 927 139 4.858

Costums[modifica | modifica el codi]

Eren semblants a les de les altres tribus de les planures. Llurs llogarrets eren semipermanents, i vivien en cabanes cobertes de terra; es dedicaven a l'agricultura, i a la primavera i a la tardor es traslladaven en tipis a les zones de cacera. Estaven emparentats a omaha, osage, quapaw i kansa.

Campament ponca

Es dividien en els grups Wasabe (ós grizzly), Deagheta (molta gent), Nakopozna (dant), Mohkuh (mofeta), washaba (búfal), wazhazha (serp), Nohga (medicina) i Wahga (gel). També se sotsdividia en dues sotstribus, chizhu i wazhazha.

Història[modifica | modifica el codi]

Thomas Cry (Moni Chaki), ponca (1898)

Arribaren al seu territori de Nebraska a mitjans del segle XV. Mai no foren una tribu nombrosa, i cap al 1804, quan Lewis i Clark els van visitar, una epidèmia de verola els havia delmat. Reberen constants atacs dels sioux dakota, raó per la qual el 1858 cediren les terres a canvi d'una reserva als marges del Niobrara. El 1865 reberen una reserva a llurs pròpies terres, però per una tràgica errada burocràtica les terres foren concedides als sioux dakota, i el 1876 el Congrés dels EUA decidí que els ponca fossin duts a Territori Indi (Oklahoma), on vivien en condicions miserables.

Però el gener del 1877 els cabdills Standing Bear, White Eagle i Big Elk es negaren a marxar. L'abril el general Sherman va engarjolar Standing Bear i 170 ponca foren traslladats a Oklahoma. El 21 de maig del 1877 la resta de la tribu fou desplaçada a la reserva Quapaw, però a la primavera del 1878 la meitat va morir de malària, i per això els portaren al marge oest de l'Arkansas.

El gener del 1878 Standing Bear i 65 parents seus marxaren al seu antic territori per tal d'enterrar el seu fill. Pel març foren arrestats i engarjolats a Omaha. El general Crook i la premsa local els ajudaren legalment i guanyaren el judici del 18 d'abril del 1879, també gràcies als oficis de la jove mestra d'escola omaha Imshtatheampa/Bright Eyes, més coneguda com a Susette La Flesche (1854-1903), filla del cabdill omaha Inshtamara/Iron Eye, conegut com a Joseph La Flesche. Així fou declarat il·legal el trasllat de 530 ponca i se'ls oferí tornar al Niobrara, però el 31 d'octubre del 1899 assassinaren Big Snake, germà de Standing Bear, i els altres decidiren quedar-se a Territori Indi. Finalment, el 1906 obtingueren una reserva a Niobrara per a 225 individus de la tribu, amb omahas i missouris.

El 1971 el jove ponca Carter Camp fou cap de l'AIM a Oklahoma, i denuncià agressions i mala publicitat per a la tribu.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
  • BROWN, Dee (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona.
  • Article Ponca a ENCICLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
  • Article Ponca a THE NEW ENCICLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
  • Article Ponca a ENCICLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn,1983

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponca