Pontífex romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El pontífex, etimològicament «constructor de ponts», a l'antiga Roma era una autoritat religiosa encarregada d'elaborar el calendari, els dies de festa, els dies propicis, les solemnitats, els dies de culte i els destinats a la justícia, i concedien la paraula en reunions i altres actes. Amb el temps els pontífexs van ser els guardians suprems del culte i els seus annexos. El conjunt de pontífexs constituïen el Col·legi dels Pontífexs que era elegit entre personatges respectats per tots. El nomenament dels sacerdots va correspondre des de l'inici de la República Romana al Col·legi dels Pontífexs (que va tenir també la jurisdicció sobre les sacerdotesses de vestals de fet exercida pel Pontífex Màxim).

Els pontífexs eren inicialment cinc però la llei Ogúlnia de 299 aC l'amplià nou i donava accés als plebeus, abans només podien ser patricis. Durant el domini de Sul·la van passar a quinze i amb Juli Cèsar setze.

Hi havia també tres sacerdots, després fins a quinze, que tenien encàrrecs pel culte dels principals deus, que eren els Pontifices minores.

El Col·legi també designava al Pontifex Maximus, un pontífex suprem que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona. Primer el Pontífex Màxim (al segle III aC) i després els pontífexs ordinaris (a partir del 104 aC) van passar a ser elegits pels comicis tribunats.

Es va instituir també la funció del rex sacrorum (rei dels sacrificis) que feia els actes religiosos que abans feia el rei.

Els Pontífexs havien de mantenir la pax deorum (pau amb els deus) i per això donaven consells als magistrats, interpretaven els presagis, controlaven el calendari i els funerals.

August va anul·lar l'elecció dels pontífexs, que en endavant foren designats per l'emperador.