Pont Nou sobre el riu Millars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pont Nou
Imatge
Dades
TipusPont i monument Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteBartomeu Ribelles Dalmau
ConstruccióSegle XVIII
Característiques
Estil arquitectònicClassisme
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
TravessaMillars Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila-real (la Plana Baixa) i Almassora (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSobre el riu Millars, entre Almassora i Vila-real (Castelló)
Map
 39° 57′ N, 0° 05′ O / 39.95°N,0.08°O / 39.95; -0.08
BIC
Data6 d'cotubre de 2000
IdentificadorRI-51-0010554

El Pont Nou és un viaducte que unix les poblacions d'Almassora i Vila-real passant-hi la N-340. Esta infraestructura està catalogada com un bé d'interès cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[2] Presenta anotació ministerial número: RI - 51-0010554, i data de la disposició: sis octubre de l'any 2000, posseint declaració singular. És un viaducte que permet salvar el riu Millars a la carretera N-340 al km 61,200 al seu pas pel municipi valencià d'Almassora, a la comarca de la Plana Alta (província de Castelló).[2] El seu nom es deu a la necessitat de distingir-lo del pont de Santa Quitèria, el qual va ser construït a finals del segle xiii.[2]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un pont construït entre els anys 1784 i 1790 seguint el projecte i la direcció de l'arquitecte Bartomeu Ribelles Dalmau, sota les pautes del moviment academicista que cregui un nou classicisme basat en un disseny pur i una simplicitat de formes.[3]

Té tretze arcs de nou metres i mig de llum i deu d'amplària i està fet tot amb carreus procedents de les pedreres de Borriol. Divideixen els trams diversos cubículs, que vora el camí esdevenen seients semicirculars, dels quals els de les vores exhibeixen quatre làpides de marbre negre amb inscripcions al·lusives a les circumstàncies de la construcció. És un gran viaducte fabricat amb carreus, amb voltes de mig punt, timpà massís i tauler superior, amb ampits bancs per al descans. Té tres llums en forma d'arcs de mig punt, presentant una motllura que separa el mur que formen els ampits dels arcs i que recorre tot el pont.[2][3] Té tretze arcs o obertures, de nou metres d'altura. Dels tallamars, quatre compten amb troneres i els restants agallonados, així com desguassos amb gàrgoles.[4]

La decoració és molt sòbria i d'arrel estrictament clàssica, confiant en la mateixa bellesa de les estructures. Separant els arcs de l'ampit corre un motlura sobre mènsules. Quatre de les columnes sobreïxen com a tallants en forma de torrasses mentre que la resta arriben sols a mita altura acabats en forma de semicúpules agallonades.

El precedent arquitectònic més immediat és el pont de Segòvia de Madrid.[5] El model degué fruir de prou acceptació entre els contemporanis, com ho demostra així mateix el disseny del pont de Molins de Rei (1765-1769).

Inscripcions[modifica]

En els extrems presenta unes làpides rectangulars de marbre en què es fa referència a la seva construcció.[2][3] Cap a la dreta, pel costat que pertanyeria al terme de Vila-real, ve a dir:[3]

"SIENDO SUPERINTENDENTE GENERAL / EL EXCELENTISIMO SEÑOR CONDE DE FLORIDA / BLANCA I SUBDELEGADO EL MUI ILUSTRE / SEÑOR MARQUES DE VALERA POR IDEA I / DIRECCION DE DON BARTOLOME / RIBELLES CONCLUIOSE AÑO 1790."

Mentre que a la part esquerra d'aquest mateix costat de Vila-real indica:[3]

"EN LOS REINADOS DE CARLOS TERCERO / I CARLOS CUARTO; DEL SOBRANTE DE LA / RENTA DE OCHO POR CIENTO DE LA CIUDAD / DE VALENCIA CONTRIBUIENDO CON LA CON / DUCCION DE MATERIALES LOS VECIOS DE / CASTELLON, ALMASSORA, BORRIANA, BORRIOL / I VILLARREAL."

Per la seva banda, en el costat que pertany a Almassora, a la dreta ens informaria de:[3]

“A FUNDAMENTIS FECERUNT / VALENTINA CIVITAS / ET VICINIORA QUINQUE OPIDA / CONFERENTES REGIO DECRETO / ILLA PECUNIAM PUBLICAM / HORUM INCOLAR PRIVATA AUXILIA.”

Mentre que a la part esquerra de l'esmentat costat almassorí tindríem:[3]

“CAROLUS QUARTUS. / ADVERSUS ACUARUM IMPETUS / VIATORIBUS PRAESIDIUM / CARI PATRIS JUSU COEPTUM / ANNO MDCCXC.”

Història[modifica]

Al setembre de 1776, l'Ajuntament d'Almassora, va acordar reparar els ponts del terme, millorant les infraestructures viàries i reposar al temps, el pont que s'havia ensorrat a la rambla de la Viuda. Així, a 1784 es va posar la primera pedra de l'anomenat"Pont Nou".[2]

El Pont Nou va ser testimoni silenciós d'un fet d'armes esdevingut el 9 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, protagonitzat per la cavalleria del mariscal francès Suchet i els habitants de la zona (tant d'Almassora, Vila-real, com Castelló), que van ser vençuts mitjançant un ardit, consistent a simular la retirada de la cavalleria i posteriorment fer un fort contraatac, amb la qual van aconseguir vèncer les febles defenses i derrotant totalment després de la seva persecució per la partida de la Cossa fins a Castelló.[3]

És per això que s'aixeca prop del pont, un monòlit que commemora l'acte heroic dels seus antecessors. El monòlit és obra de l'escultor Manuel Carrasco, i es troba rematat amb imatges i inscripció de bronze de l'escultor de Vila-real Josep Ortells, les quals es troben, en l'actualitat, restaurades i dipositades a l'ajuntament. Aquest monument el van inaugurar el 9 de març de 1926, tot i que estava prevista la seva inauguració anys abans, del que deixa constància els bronzes, que ens parlen del centenari.[3]

Amb el transcurs dels anys s'han produït millores i remodelacions, així, amb el Pla de Modernització de Carreteres de 1952 a 1953, es va ampliar, dels set metres d'origen, als actuals setze metres i seixanta-cinc centímetres, obres que van finalitzar ja entrat 1954.[3]

Sota l'actual pont del ferrocarril, i molt a prop del Pont Nou, hi ha restes d'estructures de l'antic pont de ferro, que es va inaugurar el 21 de novembre de 1862.[3]

L'any 1952 es va realitzar una ampliació, molt respectuosa, desmuntant-lo aigües avall i estenent-lo fins a l'amplària actual de 16’90 metres, atés que per damunt passava la N-340 i estava previst també el pas del troleibús que unia Vila-real amb la capital provincial, iniciat el 1955 i del que encara romanen algun dels pals de formigó de la xarxa elèctrica. L'esmentada ampliació es va realitzar amb voltes de formigó armat i es va tornar a restituir l'alçada. En l'actualitat el revestiment és d'aglomerat asfàltic.

Va ser declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) a l'octubre del 2000. L'àrea de protecció designada per tal de garantir la conservació d'aquest pont històric comprén terrenys situats a banda i banda d'aquest, tot arribant a incloure les restes del castell d'Almassora i tocant el pont del ferrocarril, aigües avall. El Pont Nou del Millars connecta dels termes municipals d'Almassora i de Vila-real, esdevenint una frontissa simbòlica entre les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]