Pont de l'Øresund

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pont de l'Oresund

Coord.: 55° 34′ 32″ N, 12° 49′ 24″ E / 55.57556°N,12.82333°E / 55.57556; 12.82333

Pont de l'Oresund vist des de Suècia
Vista aèria del Pont de l'Oresund amb l'illa artificial de Peberholm a la meitat dreta de la foto.
Pont complet.

El Pont de l'Oresund (en danès: Øresundsbroen, en suec: Öresundsbron, amb el nom híbrid dano-suec: Øresundsbron) és un pont internacional de formigó armat que connecta les dues zones metropolitanes de la Regió d'Oresund: la capital danesa, Copenhaguen, i la ciutat sueca de Malmö. Compta amb dues línies de tren i sis pistes de carretera, essent el pont combinat tren-carretera més llarg d'Europa. La ruta internacional europea E20 passa per aquest pont. El transport feroviari el fan conjuntament l'empresa sueca Statens Järnvägar (SJ) i la companyia danesa Danske Statsbaner (DSB).

El tram final va ser acabat el 14 d'agost de 1999. El príncep hereu Frederic de Dinamarca i la princesa hereva Victòria de Suècia es van reunir al centre del pont per a celebrar la seva finalització.[1] La inauguració oficial va fer-se l'1 de juliol de 2000, amb la presència de la Reina Margarida II de Dinamarca i el Rei Carles XVI Gustau de Suècia.[2] Abans de la inauguració, 79.871 corredors competiren en una marató de mitjana distància (Broloppet, la 'Cursa del Pont') entre Amager (Dinamarca) i Escània (Suècia) el 12 de juny de 2000..[3]


El pilar més alt fa 204 m. L'amplada màxima és de 23,5 m. La longitud total del pont és de 7.845 m, que correspon aproximadament a la meitat de la distància entre las costes de Suècia i Dinamarca, i pesa de 82.000 tones. La resta de la distància es cobreix mitjançant l'illa artificial de Peberholm (que significa illot del"pebre") (4.055 m), (es diu així en contraposició a l'illot natural Saltholm, illot de la "sal") i a continuació un túnel (3.510 m) en el costat danès. Les dues línies de ferrocarril es troba sota les pistes de la carretera. El pont té una alçada lliure de 57 metres. Això no obstant, la major part dels vaixells que circulen per l'Oresund ho fan per l'estret de Drogden (on es troba el túnel).

El pont d'Oresund ha canviat el mapa d'Europa, donat que els 16 km que separaven Dinamarca de Suècia, dividien a més en dos la Unió Europea, estant Suècia i Finlàndia incomunicades per tren i carretera amb la resta de la UE. El seu impacte així és més gran que el que ha tingut l'Eurotúnel entre França i Anglaterra. El servei de ferris Malmö-Copenhaguen vaacabar desapareixent i el d'Elsinor-Helsingborg va reduir la seva freqüència, mentre que en el Canal de la Mànega segueixen circulant mlotes línies de ferries, ja que generalment surt més econòmic el ferri que l'Eurotunnel.

El 2012, passar el pont amb automòbil costava 43 euros, amb descomptes de fins al 75% pels usuaris habituals. El 2007, gairebé 25 milions de presones l'utilitzaren: 15,2 milione en automòbil particular i autobus i 9,6 milions en tren. Cap a 2009, ja van ser 35,6 milions en total.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Danmark og Sverige landfast» (en danès). DR [Consulta: 26 març 2011].
  2. Ritzau. «Øresundsbroen indviet» (en danès). B.T.. Ritzau, 1 juliol 2000 [Consulta: 26 març 2011].
  3. Ritzau. «90.000 løbere over Øresundsbroen» (en danish). B.T.. Ritzau, 12 juny 2000 [Consulta: 26 març 2011].
  4. http://uk.oresundsbron.com/page/34

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]