Popol Vuh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera pàgina del manuscrit del Popol Vuh, guardat a la Biblioteca Newberry, Chicago

El Popol Vuh és una recopilació de diverses llegendes dels quitxé, un poble de la civilització maia que ocupà parts de Guatemala i d'Hondures. Més que un sentit històric, el llibre té valor i importància en l'àmbit religiós.

És una narració que tracta d'explicar l'origen del món, la civilització i els diversos fenòmens que ocorren a la natura.

Història[modifica | modifica el codi]

Segons Fra Francisco Ximénez la primera versió escrita fou elaborada en llengua quitxé, fent servir caràcters de l'alfabet llatí, a mitjan segle XVI. Segons ell, aquesta versió va romandre amagada fins al 1701, quan els maies quitxé de la comunitat de Santo Tomàs Txuilà (avui dia Txitxicastenango, Guatemala) li mostraren la recopilació de llurs històries i mitologia.

No es coneix el nom de l'autor d'aquesta primera versió, però Frai Francisco Ximénez, en notar la importància del document, decidí traduir el text a l'espanyol, assegurant la fidelitat de l'escrit. La seva versió està estructurada en dues columnes, en una hi era la versió quitxé, i a l'altra la traducció. La primera versió fou una traducció massa literal i resultà molt confosa. Després va escriure una segona versió menys literal, que va incloure a la seva Història de la Província de Santo Vicente de Txiapa i Guatemala, que acabà el 1722.

Els treballs de Ximénez van restar arxivats al Convent de Santo Domingo fins al 1830, quan foren traslladats a la Universitat de San Carlos de Guatemala. El 1854 foren trobats per l'austríac Charles Scherzer, qui, el 1857, la publicà a Viena amb el títol primitiu Les Històries de l'origen dels indis d'aquesta província de Guatemala.

El sacerdot i missioner Charles Étienne Brasseur de Bourbourg va sostreure l'escrit original de la universitat, el portà a Europa i el traduí al francès. El 1861 publicà un volum amb el títol Popol Vuh, le Livre Sacré et les mythes de l'antiquité Américaine. Fou ell qui li donà el nom de Popul Vuh.

El llibre original fou venut al col·leccionista Alfonso Pinart, més endavant la seva vídua el va vendre a l'etnòleg Otto Stoll, posteriorment fou comprat per Edward E. Ayer, qui el tornà a Amèrica. Actualment la primera traducció de Ximénez i el seu Manuscrit de Txitxicastenango es troben a la Biblioteca Newberry, a Chicago, Estats Units.[1] El facsimilar del manuscrit està disponible a l'edició en línia feta en col·laboració per la Biblioteca Newberry i les Biblioteca de la Universitat d'Ohio, en un projecte dirigit pel Dr. Carlos M. López.[2] El facsimilar també està accessible des del lloc Arxius del Popol Vuh i les cultures maies,[3] en què a més a més s'inclouen documents i materials relacionats amb el manuscrit.

La localitat de Santa Cruz del Quiché fou fundada pels espanyols que substituïren Q'umar Ka'aj, la capital del regne quitxé. Juan de Rojas i Juan Cortés apareixen citats al llibre com els últims integrants de la generació dels reis quitxé.

El llibre va salvar-se de la crema per part dels espanyols el 1529 de milers i milers de codis, de manuscrits il·lustrats, d'origen maia, ja que eren contraris a l'espanyolització i cristianització d'Amèrica.

Originalitat del Popol Vuh com a text maia[modifica | modifica el codi]

Alguns arqueòlegs s'han esforçat a trobar les narracions del Popol Vuh als jeroglifs maies del període prehispànic, d'altres asseguren que fou escrit en llengua maia amb caràcters llatins amb base a la tradició oral al segle XVI o XVII. El text de Ximénez procedeix certament de l'època colonial.

Estudiosos com René Acuña han posat en dubte que el contingut reflectit al Popol Vuh sigui realment maia, perquè assenyala: «[...] el Popol Vuh és un llibre dissenyat i executat amb conceptes occidentals. La seva unitat de composició és tal, que dóna peu per postular un sol recol·lector de les narracions. I no sembla que aquest hagi estat un autodidacta espontani nadiu, que es posà a redactar les memòries de la seva nació».[4] Cal tenir en compte que el llibre fou fet servir per evangelitzar els indígenes.

Per donar suport a aquesta teoria es basa en certs errors de transcripció que comet Ximénez quan trasllada el text; això revela el seu desconeixement de la llengua quitxé. Assenyala categòricament Acuña: «Si la fidelitat amb què Ximénez copià i traduí el text quitxé fos el criteri per establir l'autenticitat del Popol Vuh, caldria, immediatament, declarar-lo fals. [...] Enumerar a detall tots els desfigurs que Ximénez introduí podria justificar un treball de pàgines el número de les quals no es pot quantificar. [...] Davant la impossibilitat d'efectuar aquí un examen detallat de les traduccions que féu Ximénez del Popol Vuh, hauré de limitar-me a dir que són desiguals i molt infidels, i que el frai ometé traduir un elevat percentatge del text. La meva apreciació es basa en la minuciosa anàlisi comparativa que he realitzat de les primeres 1180 línies del Popol Vuh amb les dues versions espanyoles de frai Francisco. La meva intenció, però, no està dirigida a desacreditar la competència lingüística d'aquest religiós, sinó a fer manifest que, amb l'escàs coneixement de la llengua quitxé que posseïa, resulta natural que hagi desfigurat l'obra en copiar-la».[5] En posar en dubte la capacitat de Ximénez de fer servir la llengua maia s'obren una sèrie d'interrogatives: què tan segur es pot estar que el Popol Vuh és un text original maia si només se n'ha conservat la traducció de Ximénez?

És possible obrir qüestionaments al voltant de l'existència d'un llibre original de procedència prehispànica. O bé que fou escrit amb el suport de la tradició oral. La seva molt propera analogia amb la Gènesi de la Bíblia fa pensar que la seva escriptura va estar dirigida per frares cristians. Així mateix, l'aparició de les genealogies que s'estenen fins a l'època colonial fan impossible que l'original que copià Ximénez romangui al període prehispànic.

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

  • Tepeu i Gukumatz: Part del creador mascle i femella; junts van crear la humanitat, però ens van posar una mica de dificultat.
  • Huracan: Literalment "una cama" (del seu nom deriva "huracà") fou un dels principals déus; tenia molts enemics, incloent Uucub Caquix i Cabracán.
  • Ixpiyacóc i Ixmucané: anomenades "avis del alba" eren endevins i els avis paterns de Hunahpú i Ixbalanqué.
  • Uucub Caquix: el seu nom podria significar "Set ocells" i és el encarnació mala de l'Óssa Major; va ser assassinat per Hunahpú i Ixbalanqué.
  • Hunahpú i Ixbalanqué: Són germans bessons fills de Ixquic (una deessa de Xibalba) i Hun-Hunahpú (déu del panís); armats només amb sarbatanes i del seu vincle d'amistat, van derrotar a Uucub Caquix, Zipacna, Cabracán i, sobretot, als Senyors de Xibalbá.
  • Hun Camé i Uucub Came: Reis del món subterrani anomenat "Xibalba"; van ser assassinats per Hunahpú i Ixbalanqué, que havia de venjar als seus "pares" Hun Hunahpú i Uucub Hunahpú.
  • Balam Quitzé: Primer Home de dacsa creat per Gukumatz i Tepeu.
  • Balam Acab, Iqui Balam i Mahacutah: segon, tercer i quart home de dacsa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Popol Vuh Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. *Barrios Carrillo, Jaime. «"Patrimoni no renovable" web Segl XXI Guatemala». [Consulta: 21 juliol].
  2. Carlos M. López. «Facsimilar del manuscrito del Popol Vuh». [Consulta: 26 de juliol de 2010].
  3. «Arxius del Popol Vuh i les cultures maies». [Consulta: 26 de juliol del 2010].
  4. Acuña (1998), p. 28.
  5. Acuña (1998), pp. 29-31