Popoluca de la Sierra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPopoluca de la Sierra
Nundajɨɨyi
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants28.194 (2005)[1]
Parlants nadius36.000 Modifica el valor a Wikidata (2020 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMèxic Mèxic
Estatestat de Veracruz.
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
Llengües mixezoque
zoque Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3poi Modifica el valor a Wikidata
Glottologhigh1276 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepoi Modifica el valor a Wikidata
UNESCO907 Modifica el valor a Wikidata
IETFpoi Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages6169 Modifica el valor a Wikidata
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque

El popoluca de la Sierra o Popoluca de Soteapan és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque. És parlat per 28.194 (INALI 2008, basat en INEGI 2000, 2005) indígenes popoluques al voltant de la vila de Soteapan a la Sierra de Los Tuxtlas al sud de l'estat de Veracruz, Mèxic. Els parlants anomenen llur llengua Nundajɨɨyi que vol dir "parla veritable", i a ells mateixos Nundajɨypappɨc.

Distribució[modifica]

El Popoluca de la Sierra és parlat a les municipalitats següents als turons meridionals de Sierra de los Tuxtlas (de Jong Boudreault 2009).

  • Soteapan
  • Tatahuicapan
  • Hueyapan de Ocampo
  • Benito Juárez

La llengua també és parlada a les viles de San Pedro Soteapan, La Piedra Labrada, i Santa Rosa Cintepec. També es parla nàhuatl istmeny als voltants de Mecayapan, Tatahuicapan de Juárez, i Pajapan, i ha influenciat força el popoluca de la Sierra.

Fonologia[modifica]

Bilabial Alveolar Alveolo-Palatal Palatal Velar Glotal
Oclusives b, p d, t ɟ, c ts ɡ, k ʔ
Fricatives s ʃ h
Nasals m n ɲ ŋ
Aproximants w j

Gramàtica[modifica]

El popoluca de la Sierra és una llengua ergativa, aglutinant i polisintètica (de Jong Boudreault 2009).

Referències[modifica]

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.

Bibliografia[modifica]