Poppa de Bayeux

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Poppa de Bayeux fou la « frilla » (esposa a la manera danesa/normanda)[1] del jarl dels normands Rol·ló i la mare del Duc de Normandia Guillem Llarga Espasa. Els seus orígens continuen sent foscos. Els historiadors retenen dues hipòtesis:

  • Segons els Annals de Jumièges, Poppa seria la filla de Guiu, comte de Senlis i la germana de Bernat de Senlis.

En els dos casos, l'ascendència de Poppa és prestigiosa: Berenger II de Nèustria era un dels dos marquesos de Nèustria, el encarregat de defensar la regió contra els normands, mentre que Guiu de Senlis descendeix per línia femenina d'Eberard de Friül.

Una altra hipòtesi, menys prestigiosa, però almenys tan creïble, abordada per l'historiador i especialista Jean Renaud, fa de Poppa una concubina de Hrólf, una pastora vinguda de les illes Hebrides.

D'aquesta unió van néixer almenys dos fills: una noia anomenada Gerloc (batejat sota el nom de «Adele» i coneguda com a Adela de Normandia, morta el 962) i Guillem Llarga Espasa. Aquest darrer va néixer a ultramar mentre que el seu pare Rol·ló era encara pagà. Se'n podria deduir que aquest naixement és anterior al tractat de Saint-Clair-sur-Epte el 911, data de la conversió i de la instal·lació definitiva de Rol·ló a Normandia. Per a l'historiador Pierre Bauduin, la unió entre Poppa i el cap normand testifica un vincle precoç entre aquest últim i l'aristocràcia franca i permet contemplar sota una nova llum l'acord del 911: el rei Carles el Simple tractava amb un personatge ja en part integrat al regne carolingi.

Una estàtua de Poppa fou erigida en la cimera d'una font de la Plaça de de Gaulle a Bayeux.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Katharine S. B. Keats-Rohan, « Poppa de Bayeux et sa famille », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000 (ISBN 1-900934-01-9), pàgs. 140-153
  • Pierre Bauduin, « Des raids scandinaves à l’établissement de la principauté de Rouen » a Elisabeth Deniaux, Claude Lorren, Pierre Bauduin i Thomas Jarry, La Normandie avant les Normands, de la conquête romaine à l’arrivée des Vikings, Edicions Ouest-France Université, Rennes, 2002, ISBN 2-7373-1117-9.
  • Rollon, chef viking, per Jean Renaud i Sigrid Renaud|, Éditions Ouest-France Université, 2006, ISBN 978-2-7373-3592-1

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El matrimoni "more danico" ("a la danesa") o "danesche manere" en normand, designa el mode de poligínia practicat pels víkings implantats a Normandia després del tractat de Saint-Clair-sur-Epte.
  2. dit més tard Rol·ló, duc de Normandia