Porífer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esponges
Ediacarià – recent
Una esponja
Una esponja
Classificació científica
Regne: Animalia
Subregne: Parazoa
Fílum: Porifera'*
Grant a Todd, 1836
Classes

El fílum porífera (vulgarment, esponges o porífers) són un grup d'animals ja conegut des de temps remots. Aristòtil, tres segles abans de Crist, esmenta ja en els seus escrits a alguns d'aquests éssers, dels que va fer interessants observacions. L'acceptació del clade Epitheliozoa comportaria que aquest tàxon és parafilètic, car els eumetazous en descendeixen.

Eren ja utilitzades pels grecs, que en les tèbies aigües de l'arxipèlag hel·lènic, des de temps immemorial, es van dedicar a la seva pesca, en la que van arribar a ser molt hàbils. No només les utilitzaven en la seva higiene personal, sinó també per a folrar per dins els seus cascos de bronze i pesants armadures de guerra.

La classificació d'aquest grup dins del món animal o vegetal va constituir un veritable problema per als científics, ja que al trobar iode en el seu cos es creia que eren vegetals. Fins ben entrat el segle XVIII l'origen de les esponges es va justificar de diverses maneres, primer com espuma de mar solidificada, després com nius de certs animals marins o com plantes.

Va ser l'anglès John Ellis, el 1786, qui va resoldre definitivament l'enigma, declarant que les esponges són, de fet, organismes animals. Ellis va observar els moviments de retracció i expansió dels porus del cos de l'esponja, així com els corrents d'aigua que travessen el seu cos.

No obstant això, a les esponges els manquen algunes característiques dels animals típics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera es podrien considerar equivalents a colònies de cèl·lules on cadascuna d'elles continua alimentant-se per si mateixa.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les esponges presenten cambres interiors revestides de coanòcits, cèl·lules que posseeixen un llarg flagel i un collar. Aquestes cèl·lules fagociten les partícules alimentàries de l'aigua que flueix a través del cos de l'esponja i del seu sistema de canals, impulsada per incomptables sacsejades dels flagels.

Les colònies d'animals que no es desplacen en el mar, necessiten que els corrents portin partícules alimentàries fins a la proximitat dels seus òrgans de captura, com els flagells o tentacles. Però les esponges, gràcies a les cèl·lules que produeixen aquest corrent d'aigua en el seu interior, poden viure també en aigües quietes, amb l'única condició que contingui substàncies nutritives i molt cumbritives

El bombament de la colònia aporta, sense parar, aigua nova que, amb les seves partícules en suspensió, travessa el cos de l'esponja a través dels milers de porus que presenten, i arriba a les cèl·lules. Aquestes aprofiten l'oxigen dissolt a l'aigua i a més a més capturen l'aliment. Després, l'aigua és llançada una altra vegada cap a fora a través de l'òscul, i arrossega els materials de desfeta i diòxid de carboni produïts per l'esponja.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les esponges presenten dos tipus de reproducció: sexual i asexual.

  • La reproducció sexual: Els òvuls i els espermatozoides es produeixen a partir de determinades cèl·lules dels mesènquima. Els espermatozoides són expulsats per l'òscul en grans quantitats, i poden penetrar en una altra esponja arrossegats pel corrent d'aigua. Una vegada dintre, arriben fins als òvuls i es produeix la fecundació. Els zigots es transformen en larves ciliades que són alliberades a l'aigua, on podran transformar-se en esponges adultes.
  • La reproducció asexual: La reproducció asexual es produeix per la separació de fragments de l'esponja, que es dispersen en l'aigua i posteriorment es converteixen en esponges individuals. Avui es creu que les esponges provenen evolutivament dels protozous flagel·lats. Sembla que no són avantpassats de cap altre grup d'animals i que més aviat constitueixen una branca sense continuïtat en l'arbre evolutiu.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

Les esponges no tenen aparell digestiu, ni circulatori, ni respiratori. L'oxigen arriba directament a les cèl·lules per difusió. Les substàncies residuals són expulsades lliurement, a través de la paret o per l'obertura que tenen en un extrem anomenada òscul. El moviment dels flagels dels coanòcits produeix un flux d'aigua que entra pels porus, passa a la cavitat central o atri i surt per l'òscul. Les partícules orgàniques que hi ha en suspensió a l'aigua són atrapades i digerides pels coanòcits i les cèl·lules fagocitàries que recobreixen els canals de les esponges. Les substàncies resultants d'aquesta digestió poden passar al mesènquima i alimentar altres cèl·lules.titicma

Varietats d'esponges

Classificació[modifica | modifica el codi]

└─o Metazoa

├─o
│ ├─o Epitheliozoa
│ │ ├─o Homoscleromorpha
│ │ ├─? Chancelloriida (extint)
│ │ │
│ │ └─o Eumetazoa
│ │
│ └─o Calcarea o Calcispongia
│ ├─o Heteractinida (extint)
│ ├─o Thalamida (extint)
│ └─o
│ ├─o Calcinea
│ └─o Calcaronea
└─o Silicea
├─o Hexactinellida
│ ├─o Protospongioidea (extint)
│ └─o
│ ├─o Dictyospongioidea (extint)
│ ├─o Dierespongioidea (extint)
│ └─o
│ ├─o Hemidiscosa (extint)
│ ├─o Amphidiscosida
│ └─o Hexasterophora
└─o
├─o Archaeocyatha (extint)
│ ├─o Anthocyathea (extint)
│ ├─o Monocyathea (extint)
│ └─o Archaeocyathea (extint)
└─o Demospongiae
├─? Lithistida
├─?
│ ├─o Keratosa
│ └─o Myxospongiae
└─o
├─o Haplosclerida
└─o
├─o Spongillina
└─o
├─o Tetractinellida
└─o altres tàxons
└─o Poecilosclerida i Hadromerida

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porífer


Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua fins a la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a primera vista (òsculs). En la cavitat atrial hi ha unes cèl·lules flagel·lades (coanòcits) capaces de capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua (organismes filtradors). Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i unes altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina) . Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de l'organisme.