Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un periode en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Hom considera que el període de pornocràcia començà amb la nominació com a Papa de Sergi III (29 de gener de 904) i acabà amb la defunció de Joan XII el maig de 964.
En total, dotze papats s'inclouen en aquest període fosc:
- Sergi III (904-911)
- Anastasi III (911-913)
- Landó I (913-914)
- Joan X (914-928)
- Lleó VI (928)
- Esteve VII (928-931)
- Joan XI (931-935)
- Lleó VII (936-939)
- Esteve VIII (939-942)
- Marí II (942-946)
- Agapit II (946-955)
- Joan XII (955-964)
Tots aquests papes restaren sota la influència de dones (no pas prostitutes) de la família dels Teofilactes, en concret, foren autèntics governants titelles de Teofilacte I i la seva esposa Teodora Senatrix, posteriorment de la seva filla Maròzia i finalment del fill d'aquesta Alberic II.
És plenament acceptat que Maròzia fou la concubina del papa Sergi III i la mare del papa Joan XI. Maròzia també fou acusada d'organitzar l'assassinat del papa Joan X (que havia estat abans nomenat d'acord amb l'interès de la seva mare Teodora) per tal d'assegurar la designació com a papa del que gaudia de la seva predilecció en aquell moment, Lleó VI. La resta de relacions entre diferents papes del període de la pornocràcia i Teodora o Maròzia presenten certs dubtes, sobretot ja que el primer en denunciar aquests actes fou Liutprand de Cremona, bisbe que va participar en l'Assemblea de Bisbes que va deposar el Papa Joan XII i que era enemic de les famílies governants de la Roma del segle X..
