Porridge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarPorridge
Porridge amb llet Modifica el valor a Wikidata
Característiques
País d'origenEuropa i Àfrica Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia de Rússia i gastronomia de Suècia Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusproducte alimentari, plat i kasha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalscereal Modifica el valor a Wikidata

Porridge (també dit porage, parritch, etc.[1]) és el nom anglès per a unes farinetes fetes bullint civada (aixafada o tallada) o uns altres cereals amb aigua, llet, o totes dues coses. Normalment es serveix calenta. Es pot fer servir uns altres cereals o lleguminoses, però llavors té uns altres noms, com polenta o gofio.

El porridge de civada i sèmola és la varietat més populars a molts països. A més de la civada hi pot haver arròs, blat, ordi, dacsa, o lleguminoses com el pèsol porpra (Pisum sativum var. arvense). El gruel és semblant al porridge, però és més aviat una beguda, que era molt habitual a la Gran Bretanya el segle xix.

William Hemsley (1893)

El porridge era un aliment tradicional del nord d'Europa[2] i de Rússia. El cereal més comú per fer-ne era l'ordi. Se'n prenia com a postres. També en donaven a les presons: l'expressió del slang "doing porridge" volia dir estar a la presó.

A moltes cultures modernes el porridge es menja per esmorzar, sovint afegint sal, mantega, sucre, llet, o nata. Al Carib anglòfon s'hi afegeix canyella, nou moscada, sucre sense refinar, i essència d'ametlles. Alguns fabricants de cereals per esmorzar com Scott's Porage Oats, venen porridge ja fet. El porridge és una de les maneres més fàcils de pair els cereals o lleguminoses, i a moltes cultures es fa servir per a la recuperació dels malalts. També en mengen els esportistes.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porridge

Referències[modifica]

  1. Oxford English Dictionary. 
  2. Monk, Mick «Oats: the superfood of early medieval Ireland». Archaeology Ireland, 25, 1, 2011, pàg. 36-39.