Port de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip del Port de Barcelona

El Port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al peu de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona (Catalunya).[1] Si bé hi ha d'altres ports a la ciutat de Barcelona, com el Port Olímpic o el Port Fòrum Sant Adrià és aquest espai gegantí comprés en el tram de costa entre la Barceloneta i la desembocadura del Llobregat que el fan un dels ports de major envergadura no només a Espanya sinó del Mediterrani. El port ha crescut moltes vegades en direcció sud, passant del port antic de la Barceloneta, per la marina situada davant de les antigues drassanes, a ocupar una gran zona d'industrial, la Zona Franca. Des del 2011 n'és el director Sixte Cambra.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Dibuix d'Anthon van den Wyngaerde representant una Barcelona sense moll a mitjans del segle XVI.

La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.[2] La costa del Poble Sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[2] que disposava d'una via d'accés a la ciutat.[3] La pròpia ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,[4] i els vaixells hibernaven a la platja oberta entre el Puig de les Falsies (a l'actual Pla de Palau) i el convent de Santa Clara (a l'actual Parc de la Ciutadella).[2]

El 1466, per raó del bloqueig efectuat per la República de Gènova, l'historiador d'aquell país Antonio Gallo esmenta la configuració de la costa del port. Les muralles arribaven a ran de mar. Hi havia una torre i una atalaia per a les comunicacions marítimes. Una barra de sorra, anomenada Tasca o les Tasques, protegia l'entrada al port amb diversos canals de fins a catorze peus de profunditat, coneguts només pels pràctics del port. Tanmateix a l'interior del port la profunditat podia assolir fins a quaranta peus en alguns llocs.[5]

Dibuix del segle XVIII mostrant el port i moll de Barcelona noteu la presència de la Fortalesa de la Ciutadella a la dreta de la imatge.

El 1438 el rei Alfons el Magnànim, a Nàpols, dona una llicència a petició de dos consellers de la ciutat per a la construcció del port i moll, amb facultat i privilegi per a imposar els drets d'ancoratge per als costos i conservació de l'obra que li semblés a qualsevol tipus de nau, ja fos nacional o estrangera. Aquell mateix any s'inicia la col·locació d'una estacada de localització poc precisa. Pocs anys més tard el 1474, per ordre i expenses de la ciutat de Barcelona, s'esdevé l'11 de setembre, un solemne inici d'obres fixant estaques davant de la Torre Nova fent la primera maçada el Conseller en Cap, seguits de la resta de Consellers, i els cònsols de la Llotja, per a tancar el mar amb un braç de terra. El 20 d'aquell més es col·locà la primera pedra per al moll, essent beneïda l'obra amb una missa oficiada pel bisbe de Girona, que oïren el rei Joan, els consellers de la ciutat, els cònsols de la Llotja, molts cavallers i d'altra gent. Aquest moll rebé el nom de Moll de la Santa Creu. Tot i aquestes solemnitats documentades, sembla que el port no tenia un moll ben format, possiblement aquests primers intents van ser arrabassats per la mar durant una llevantada, per les referències que en fan els historiadors i viatgers de l'època de la mancança d'un port tancat a la ciutat. És el 1696, durant el regnat del rei Carles II quan es culmina una costossíssima obra que durant una quarantena d'anys havia costat més de tres-cents mil ducats.[5]

Port industrial[modifica | modifica el codi]

La terminal de contenidors i la boca del port vistos des de Montjuïc

Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es va crear la comissió municipal pro Zones Franques per tal que el Port de Barcelona fos una zona de comerç neutral tant pels Aliats com per les Potències Centrals.[6]

És un dels principals ports industrials i el major port de creuers del Mediterrani i en escala mundial és el quart port de creuers per darrere dels ports del Carib.[7] La superfície terrestre del port és de 828,9 ha, i disposa de 20 km de molls. El Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona es troben al Port Vell, a una zona d'interès turístic del Port de Barcelona. El 2008 tenia una capacitat de 2,6 milions de TEU-contenidors, quan tota l'obra d'eixample va ser acabat la capacitat pujarà a 10 milions. La connexió del port a la xarxa ferroviària d'ample europeu per permetre trajectes directes cap a França i el nord d'Europa sense pèrdua de temps a canviar d'ample a Port Bou.[8] El 2012 el port tractava 76% des exportacions catalanes i 22% des exportacions espanyoles i 7% del valor afegit brut català.[9]

En l'àmbit del Short Sea Shipping (SSS), el transport marítim a distàncies curtes, el servei regular entre Barcelona i Civitavecchia ha esdevingut una autopista del mar de referència. Des del 2004 el tràfic de mercaderies i de passatgers ha registrat un creixement constant. El 2012, Port de Barcelona permet desviar cada any més de 112.000 camions de les carreteres al mode marítim.[10] Un segona autopista va crear-se entre Barcelona i Gènova. El 2013 van afegir-se tres línies de transport de mercaderies amb Liorna i Savoia i una línia mixta amb Porto Torres a Sardenya.[11]

Port esportiu[modifica | modifica el codi]

El Port Nàutic

El Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona es troben al Port Vell, a una zona d'interès turístic del Port de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Port de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Terradas Muntañola 2009, p. 22.
  3. «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151. 
  4. Cubeles i Bonet 2003, p. 53.
  5. 5,0 5,1 Capmany y de Montpalau, Antonio. «Libro I. Principio y progresos de la Marina de los barceloneses. Cap. III. Del Antiguo puerto de la ciudad de Barcelona». A: Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Imprenta de Sancha, 1779, p. 49-56 [Consulta: 13 de febrer de 2014]. 
  6. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 48. ISBN 9788415720010. 
  7. «Barcelona triplica en vint anys el nombre de turistes». Ara, 14/11/2013. [Consulta: 27/4/2014].
  8. Moisès Jordi, «El port de Barcelona», Territori-Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya", 31 de desembre de 2011
  9. Xavier Alegret, «El tràfic de mercaderies al port de Barcelona baixa un 3,6% el 2012. Les importacions i exportacions creixen un 1,8%, mentre el nombre de creueristes que passen pel port va caure un 9%. Sixte Cambra reclama que se'n millorin els accessos», Ara, 2" de gener de 2013
  10. J. Sacristán, «Els ports de Barcelona i de Civitavecchia col·laboraran en matèria de Short Sea Shipping i de creuers», El Economista, 27 de julio de 2012
  11. «El Puerto de Barcelona se afianza en las Autopistas del Mar en el Mediterráneo», La Vanguardia, 2 de juliol de 2013 (en català): El Port de Barcelona s'aferma en les Autopistes del Mar en el Mediterrani) (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Panoràmica del port de Barcelona. D'esquerra a dreta destaquen l'edifici del World Trade Center, la torre Jaume I del Telefèric del Port, la Porta de Barcelona, la Duana del Port de Barcelona, el Monument a Colom.
Panoràmica del port de Barcelona. D'esquerra a dreta destaquen l'edifici del World Trade Center, la torre Jaume I del Telefèric del Port, la Porta de Barcelona, la Duana del Port de Barcelona, el Monument a Colom.

Coord.: 41° 20′ 42.26″ N, 2° 8′ 30.56″ E / 41.3450722°N,2.1418222°E / 41.3450722; 2.1418222