Port de Blankenberge
El Port de Blankenberge és un antic port de pesca transformat en port esportiu al Mar del Nord a Blankenberge a Bèlgica.
Taula de continguts |
Port de pesca (1871-1944) [modifica]
Durant segles, la pesca va ser l'activitat econòmica mes important de la petita ciutat de Blankenberge, sense tenir un port veritable. Ja al segle XVII, els ciutadans van adreçar una sol·licitud a l'arxiduquessa d'Àustria i comtessa de Flandes, Maria Teresa, per a obtenir una dàrsena de debò. La comtessa no va pas respondre a la requesta. Finalment, al 1862 l'obra va començar i al 1871 el port, situat a l'embocadura del canal Blankenbergse Vaart, va inaugurar-se.
La infraestructura es declinava en dues parts: la dàrsena i un spuikom, un dipòsit que s'omple a plenamar i que es buida a baixamar per tal de desensorrar el frau dues vegades per dia.
El port mai no va funcionar ben bé: era difícil sortir amb vent del oest i li mancava profunditat per embarcacions a quilla. Al 1913 hi havia un projecte d'eixamplar-lo, però la Primera Guerra Mundial va interferir i després tampoc va realitzar-se per manca de pressupost. L'ocàs continuà: la flota va baixar de 41 vaixells al 1928 fins a 20 al 1937. Al 1944, l'ocupant alemany va anorrear completament el port. Això va ser la fi de l'era de la pesca a Blankenberge.
Port de plaer (des 1955) [modifica]
A l'inici dels anys 50 del segle passat, la idea de crear un port esportiu va anar creixent. Al 9 de juliol de 1955, el port van inaugurar-se. Aviat el port va saturar-se i va projectar-se de transformar la conca del dipòsit en dàrsena. L'eixample, inaugurat al 21 de juny de 1980 va augmentar la capacitat fins a 750 embarcacions. Un tercer eixample i una remodelació urbanística dels entorns del port va inaugurar-se al 21 de maig de 2004. El port modernitzat té una capacitat total de mil embarcacions.[1]