Porta Col·lina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Roma | |||
| ||||
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma. S'atribueix la seva construcció a Servi Tul·li, semi-llegendari sisè rei de Roma entre el 578 i el 535 aC.
La porta representava l'extrem nord de la Muralla Serviana i hi passaven dues importants vies de comunicació de Roma amb l'exterior: la Via Salaria i la Via Nomentana.
A través d'aquesta àrea l'Alta Semita enllaça amb el Quirinal per la Porta Carmentalis.[1] Nombrosos temples es localitzen prop d'aquesta porta, com ara el temple de les deesses Venus Erycina[2] i Fortuna. Algunes persones han situat la Porta Col·lina, al segle iii, entre els Jardins de Sal·lusti a l'esquerra i les Termes de Dioclecià a la dreta.[3]
Plutarc escriu que quan les vestals eren castigades per violar el seu vot de virginitat, eren soterrades vives en una cambra subterrània propera a la Porta Col·lina.[4] La Porta va ser també l'escenari decisiu de l'anomenada batalla de la Porta Col·lina durant la guerra civil entre les forces de Cinna i de Sul·la.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porta Col·lina |
- ↑ Sarolta A. Takács, Vestal Virgins, Sibyls, and Matrons: Women in Roman Religion (University of Texas Press, 2007), pag. 88.
- ↑ Elaine Fantham, comentari a l'obra d'Ovidi Fastos, Llibre IV (Cambridge University Press, 1998), pag. 255 online.
- ↑ Kim J. Hartswick, The Gardens of Sallust: A Changing Landscape (University of Texas Press, 2004), pag. 143 online.
- ↑ Takács, Vestal Virgins, pag. 87 online; discussió pag. 88–89.
- ↑ Michael Lovano, The Age of Cinna: Crucible of Late Republican Rome (Franz Steiner Verlag, 2002), pag. 129ff. online.