Portafoli digital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Definir el portafoli digital o e-portafoli no és fàcil, ja que les definicions existents venen determinades per l'enfocament o l'ús que es fa del mateix. No obstant això presentem una definició, que intenta englobar tot el que s'ha treballat sobre aquest tema, i la expliquem per ajudar i facilitar la seva comprensió.

El portafoli digital és un instrument en suport informàtic de recollida documental diversa amb un objectiu concret determinat pel seu àmbit d'aplicació en forma de col·lecció de treballs, dossier o carpeta dinàmica organitzat al voltant d'un conjunt de normes o metes que permet tant la presentació com l'aprenentatge, l'avaluació o l'anàlisi des de la reflexió preferentment individual.

Es tracta d'un instrument en el sentit que ens dona la seva definició. Un instrument és un conjunt de diverses peces combinades adequadament perquè serveixi amb un determinat objectiu en l'exercici de les arts i els oficis. És també allò de que ens servim per fer alguna cosa, o allò que serveix de medi per fer alguna cosa o aconseguir un fi. El portafoli digital ens serveix per una finalitat alhora que és un medi per a obtenir un fi i és també un conjunt d'elements orientats a un objectiu.

Utilitza suport informàtic, per això parlem de e-portafoli o portafoli digital. És informàtic pel fet de treballar i/o investigar en informàtica, és a dir des del tractament de la informació per medi d'ordinadors.

El portafoli digital fa una recollida documental. Consisteix en recollir una sèrie d'evidències autèntiques i diverses. Aquestes poden incloure text introduït, arxius electrònics, imatges, multimèdia, blogs, entrades, hipervincles, entrevistes...

Té un objectiu, una finalitat, marcada per l'àmbit d'aplicació que pot ser divers. Entre els possibles destaquen l'educatiu, i en aquest cas es pot utilitzar com a dossier d'aprenentatge, d'avaluació o autoavaluació; professional, tant per recollir experiència com per a presentar-la o per presentar un currículum vitae; personal, per presentar interessos personals, recollides de mostres de treball, èxits;...

L'objectiu ve fixat per la selecció de mostres de treballs o evidències de consecució d’objectius personals ordenats i presentats d’una determinada manera (Barberà, 2005)

El fet de ser dinàmic permet fer continus canvis i modificacions al llarg del temps. La clau del portafoli digital és la reflexió. Es tracta de considerà allò que s'està treballant, com, per què, i què és el que s'ha descobert, aprés,... Amb aquesta reflexió s'il·lustren els esforços, progrés i rendiment (Barret 2005). Aquesta reflexió permet demostrar el creixement en el temps. I si és cert que la tecnologia permet fer-ho grupalment el sentit primer del portafoli és que sigui individual.

Un portafoli digital pot adoptar diferents formats a Internet (pàgina web, bloc, wiki) o en suport físic (CD-ROM, DVD o memòria USB).

Convé destacar també la possibilitat d'interconnexió de diferents portafolis en un únic portafoli anomenat Netfoli.

Utilitats[modifica | modifica el codi]

Els àmbits d'utilitat dels portafolis digitals són diversos. Seguint a Barberà, Baptista, Espasa i Guash, podem diferenciar clarament tres:

  • Empresarial: En el qual trobem una recopilació dels millors treballs d'un professional o col·lectiu de professionals.
  • Civil: Mostrant la trajectòria vital d'un ciutadà o de la recuperació de la memòria col·lectiva.
  • Educatiu: Es recopilen evidències del procés d'aprenentatge i com a element a avaluar (Barberà, 2009). Serà aquest l'ús que desenvoluparem en aquest article.

Portafoli digital educatiu[modifica | modifica el codi]

L'ús del portafoli digital a l'àmbit educatiu, tal com indica Castro *Quitora (2002) possibilita processos d'autoreflexió sobre les fortaleses, febleses, dificultats, progressos i èxits de cada estudiant. Un estudi realitzat per Blanch, S. et al. (2009) conclou que l'ús del portafoli digital significa per a l'estudiant:

  • Un augment significatiu de la seva participació a l'aula, tant presencial com a virtual.
  • Una major conscienciació del seu propi procés d'aprenentatge.
  • Un augment del compromís amb el propi aprenentatge ja que és protagonista de les activitats que es desenvolupen.
  • Un ús i incorporació de nous recursos didàctics i tecnològics que afavoreixen i faciliten el desenvolupament de competències transversals i específiques de l'assignatura.
  • Una construcció conjunta del coneixement en la mesura que permet compartir materials, reflexionar i coordinar-se amb diversos grups d'estudiants.
  • Una avaluació compartida i més justa incorporant l'avaluació externa del professor, la coavaluació entre companys i l'autoavaluació.
  • Una major conscienciació i coneixement del procés d'aprenentatge i el seu progrés, amb un seguiment continuat i retroalimentat.

D'aquestes conclusions, i del treball de Barragán, R. et al. (2009) podem indicar tres grans vessants en els portafolis digitals:

  • El portafoli com a estratègia d'aprenentatge, en la qual els estudiants desenvoluparan habilitats d'anàlisis, relació, síntesi, resolució i avaluació en crear el portafoli com a part de les seves pròpies experiències d'aprenentatge. L'aprenentatge es fa més centrat en l'alumnat i més interactiu, en usar el portafoli com una eina per implicar i motivar a l'alumnat a aprendre (Bataineh, Al-Karasneh, Al-Barakat, 2007)
  • El portafoli com a instrument de reflexió. L'alumnat pot d'una banda atendre el procés d'aprenentatge i també a reflexionar sobre el seu aprenentatge, com a resultat d'una experiència. En aquest cas, ens trobem amb portafolis oberts al fet que l'alumnat explori, reflexioni i organitzi el seu aprenentatge. (Zubizarreta, 2004).
  • El portafoli com a eina tecnològica. El potencial de l'ús de la tecnologia en un portafolio és clar, ja que permet incorporar àudio, vídeo, gràfics, textos… augmentant les possibilitats de registre d'aprenentatges i permet a l'alumnat desenvolupar habilitats tecnològiques.

Una mirada més profunda ens permetrà establir diferents tipus de portafoli digital educatiu (Jones, 2008):

  • Portfoli d'Avaluació. Permet valorar la consecució de criteris específics per obtenir una titulació o treball.
  • Portfoli d'Aprenentatge. Permet oferir informació sobre els objectius d'aprenentatge incorporant tant reflexions i autoavaluació de l'estudiant com del docent.
  • Portfoli de “Demostració de les millors pràctiques”. Permet presentar informació o assoliments a audiències concretes.
  • Portfoli de Transició. Permet aportar evidències i registres d'utilitat en moments de transició o pas d'un nivell acadèmic a un altre.

Això permet determinar les següents utilitats dels portafolis digitals en l'àmbit educatiu (Barragán, 2005, p. 125):

  • Avaluar tant el procés com el producte.
  • Motivar a l'alumnat a reflexionar sobre el seu propi aprenentatge participant en el procés d'avaluació.
  • Desenvolupar destreses col·laboratives entre l'alumnat.
  • Promoure la capacitat de resolució de problemes.
  • Estructurar les tasques d'aprenentatge (establir el que és obligatori i el que és optatiu).
  • Proveir als professors d'informació per ajustar els continguts del curs a les necessitats dels estudiants.

Elaboració del portafolis digital d'ensanyament-aprenentatge[modifica | modifica el codi]

Barberà et alt, 2006 entenen el Portfoli com un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyament-aprenentatge que consisteix en la selecció d’evidències que formen part d’un dossier que recull i aporta l’estudiant. Aquestes permeten a l’alumne demostrar que aprèn i es possibilita el seguiment de l’aprenentatge.

Els portafolis han estat valorats en nombroses ocasions (Stefani, Mason y Pegler, 2007; Albuquerque y Laranjeiro, 2008; Buzzetto-°©‐More, 2010) com una manera, relativament simple, de realitzar un tipus d’avaluació alternativa, amb un enfocament competencial a partir d’aprenentatge per evidències i amb un diàleg formatiu entre el profesor i l’estudiant (Rodríguez Illera, 2009; Cotterill et al., 2004; López Pastor, 2009 y Zubizarreta, 2004). Els darrers anys, els portfolis digitals han acompanyat processos d’innovació educativa i recerca.

És necessari que els alumnes considerin el portafolis un producte propi on es reflecteix l’aprenentatge adquirit a una matèria, a la vida acadèmica o a la vida professional. L'entorn digital facilita la representació de l’aprenentatge (Barberà, 2009) així com el procés d’aprenentatge mateix.

El Portfoli electronic facilita l'asincronia i per tant és fa imprescindible l'ajuda educativa per assolir l'èxit desitjat. Les ajudes provenen del professor, company de classe, la plataforma o altres contactes i fonts (Onarubi 2005) i es poden entendre des d’una perspectiva socioconstructivista (Colomina 2002) i fins i tot connectivista (Stephen Downes)

Tipus d’ajudes educatives[modifica | modifica el codi]

  • Ajudes conceptuals
  • Procedimentals i estratègiques: relacionat amb la concepció de portafolis i aspectes tecnològics
  1. Segons la seva visualització al Portfoli:
    1. Contextuals: a la mateixa plataforma
    2. Tutorials: procediment
    3. Guies: com s’elabora
  2. Formats: àudio, web, documents imprimibles, vídeo... que han d’aparèixer en el seu conjunt

Estructura del portafolis digital[modifica | modifica el codi]

Presentació i índex[modifica | modifica el codi]

Què s’està tractant? Hi ha resultats objectius?

  1. Exposició breu dels aspectes personals i acadèmics i professionals que es fa públic i serveix de presentació.
  2. L’índex pot ser obert o indicat pel professor. L’objectiu és orientar el desenvolupament del portafolis. Els professors i estudiants identifiquen com s’organitzarà. Serà al voltant dels resultats, objectius, estàndards?
    1. Estudiants: estableixen pàgina inicial com a introducció i creen una pàgina per reflexió personal, un diari on la primera entrada és l’objectiu del portafolis.
    2. Professors: Han de configurar plantilles per a treballar l’estudiant. S’ha d’establir allò que servirà d’evidència en relació a una o més competències. Diàleg docent-alumne via plataforma en línia. Es potencia la reflexió i l’adequació del producte.
Es necessita una metodologia que faciliti la intervenció en diverses activitats que han de connectar-se amb les evidències que es demanen.
Les activitats no són l’objecte d’avaluació però sí el diàleg d’aprenentatge en referència a les evidencies triades.
Al pla docent de l’assignatura s’ha de planificar la naturalesa de les evidències, el tipus, temporització, la relació amb activitat d’aprenentatge prèvies

Recollida, selecció, publicació de diferents tipus d’evidències[modifica | modifica el codi]

Comporta el procés d’autoregulació. Quins artefactes s’inclouran al portafolis? Com es classifiquen?

  1. Recollida d’informació: arxiu digital, full de càlcul. Veure Artifacts H. Barret.
  2. Selecció: les fonts d’evidències poden ser les activitats o també a partir d’altre tipus d’evidències. La major flexibilitat i estructuració depèn de les possibilitats de tria de les evidències (activitats d’aprenentatge, experiència professional, vivències personals, treballs d’altres matèries). Barton and Collins (1997) identifiquen quatre tipus d’evidències que es poden incloure:
    1. Artefactes: documents produïts durant el treball acadèmic.
    2. Reproduccions: documents de l’estudiant produïts fora de l’aula.
    3. Certificacions: documents generats sobre el progrés acadèmic.
    4. Produccions: Documents preparats per el Portafolis que inclouen interpretacions personals sobre els objectius generals, reflexions personals durant el procés de selecció, revisió i classificació de les evidències i títols de cada evidència inclosa descrivint què és, per què és una evidència i de què.

Reflexió[modifica | modifica el codi]

És el cor i ànima d’un portafolis i comporta reflexió en el temps i/o reflexió en acció.

  • Professors: Han de proporcionar recursos. Veure Reflection H. Barret
  • Estudiants: Han de realitzar una entrada al diari amb una reflexió sobre l’activitat d’aprenentatge
  • Estudiants: Han d’emprar etiquetes com a sistema propi de classificació i afegir artefactes apropiats a través d’hipervincles o arxiu adjunt. Es pot limitar qui pot llegir el lloc Google.

Connexió, interacció, diàleg: interacció i retroalimentació[modifica | modifica el codi]

Aquí és on el potencial dels serveis i eines interactives de la Web 2.0 es fa evident. S’han de crear rúbriques amb un llenguatge clar i entenedor que es comenta i pacta amb els alumnes. Un cop comentat i valorat entre els alumnes, poden fer una actualització del treball segons les aportacions fetes abans de la valoració general del portafolis.

Valoració general: l’autoavaluació és l’essència del Portafolis[modifica | modifica el codi]

A partir de les evidències i l’índex que alumne i professor han compartit des de l’inici del procés, s’ha d’avaluar. Els criteris han d’ésser coneguts des del començament.

El professor ha de definir i explicitar des del començament les competències que es volen desenvolupar (Bautista et alt,2006). S’ha d’establir objectius d’aprenentatge clars i mesurables. Exemple: Un mapa conceptual demostra la connexió entre els objectius i el resultat.

Publicació[modifica | modifica el codi]

L’estudiant decideix quines parts del seu portafolis es fan públiques. La valoració sumativa prové d’un conjunt de pàgines que els alumnes creen i que posen de relleu els millors components del portafolis amb enllaços a entrades específiques en el bloc. També es pot incloure una presentació amb carta al lector, una pàgina amb les metes d’aprenentatge (reflexió en el temps futur). Segons els objectius es podrà proposar una valoració qualitativa, de procés o final, de les evidències entre iguals.

Consells útils[modifica | modifica el codi]

És important remarcar que el portafolis ha d’ésser obligatori per poder superar la matèria. Els alumnes no el comencen per iniciativa pròpia. Una manera motivadora i de gran ajuda és que el professor creï el seu propi portafolis com model. També és molt important incentivar l’ús de llicències tipus Creative Commons per protegir els continguts creats.

ALUMNES PROFESSORS
COMPETÈNCIES PER DUR A TERME UN PORTAFOLIS
  1. Recollir evidències de l’aprenentatge.
  2. Seleccionar evidència específica que demostra un objectiu o resultat determinat.
  3. Reflexió metacognitiva sobre l’aprenentatge que representa l’evidència, creant un artefacte.
  4. Fer connexions en el seu aprenentatge.
  5. Definir objectius per un aprenentatge futur.
  1. Modelar totes les competències dels alumnes.
  2. Implementar una avaluació basada en l’observació a classe per aconsellar i transmetre als alumnes informació de qualitat sobre el seu procés.
  3. Ajudar a la reflexió dels alumnes amb activitats de seguiment i d’investigació.
  4. Crear una ambient que faciliti un aprenentatge profund
COMPETÈNCIES TECNOLÒGIQUES
  1. Gestió de fitxers.
  2. Ús de la xarxa.
  3. Eines comuns per crear els artefactes del portafolis: Full de càlcul, processador de textos, etc.
  4. Conversió d’artefactes en format digital: escanejar, gravar, digitalitzar vídeos, etc.
  5. Competències digitals específiques per fer servir els programes de gestió del portafolis.

Cinc consells per començar

  1. Defineix el teu objectiu i el públic dels portafolis que vols crear.
  2. Desenvolupa un arxiu digital dels teus treballs en format digital de manera que siguin fàcilment accessibles, preferiblement per la web.
  3. Selecciona artefactes que t’ajudin a explicar la teva història d’aprenentatge i reflexiona sobre el teu treball.
  4. Connecta els artefactes al teu portafolis amb hipervincles, afegint artefactes multimèdia o històries digitals sobre el teu aprenentatge.
  5. Publica el teu portafolis en un format que et sigui fàcil per compartir i comentar.

Curs model professor/a

  1. Benvinguda amb imatge: veure models (anglès)
  2. Pàgina de biografia
  3. Secció per cursos: Tasques publicades.
    1. Títol i descripció de la tasca/projecte/experiència
    2. Passes per dur-lo a terme. El fet d’incloure imatges ajuda a la reflexió.
    3. La tasca/projecte/experiència
    4. Recursos
    5. Una evidència basada en la reflexió

Veure un exemple(anglès)

Eines[modifica | modifica el codi]

Un portafoli digital es pot desenvolupar amb moltes ferramentes donat la gran diversitat de programari disponible. L’objectiu específic que es vol aconseguir o la necessitat a satisfer seran els elements a tindre en compte per seleccionar l’eina o conjunt d’eines més adequades per a la seua implementació.

Classificació[modifica | modifica el codi]

L’any 2007 Mr. Darren Cambridge [1] va classificar les ferramentes per crear portafolis digitals segons siguin: genèriques, comercials, de codi obert, programari propi (local), blocs i wikis socials i eines híbrides.

Genèriques[modifica | modifica el codi]

Inclouen programari d’àmbit generalista que sol ser conegut pels estudiants. Té els inconvenients de no estar accessible en línia. Alguns exemples són:

També hi ha solucions en línia de caràcter genèric que ofereixen allotjament gratuït i assistents per crear pàgines web com Webnode, Wix, Weebly i Jimdo.

Comercials[modifica | modifica el codi]

Programari propietari que normalment implica cost per a l’usuari. Té l’avantatge d’oferir-se amb suport tècnic i facilitat d’integració amb altres sistemes. Exemples: Digication, Foliotek, Epsilen, LiveText, Taskstream i més orientades al portfoli professional Coroflot, Krop i Carbonmade.

Codi obert[modifica | modifica el codi]

Programari que ofereix facilitat per desenvolupar e-portafolis personalitzats, àgils actualitzacions i possibles modificacions per satisfer les necessitats dels usuaris. Exemples: Elgg, Mahara, Sakai, Moodle...

Programari propi[modifica | modifica el codi]

Aplicacions desenvolupades per programadors que pertanyen a una mateixa institució. Típicament es creen per complaure els requeriments de la organització. Té com inconvenients els mètodes per assegurar l’escalabilitat, per oferir suport tècnic, incompatibilitat amb altres sistemes o plataformes i falta de suport per la comunitat. Exemples: Diva (Universitat estatal de San Francisco) o Eduportofolio (Universitat de Montreal)

Blocs i wikis socials[modifica | modifica el codi]

Els blocs es van crear amb la intenció de comunicar als individus amb interessos pareguts per tal de compartir les seves activitats, idees, etc. Exemples: Blogger, Wordpress, Drupal, MovableType (eina per a crear i gestionar contingut web).

Les wikis són portals web amb la particularitat de que hi ha diferents nivells d’accés per als usuaris, permetent-li’ls crear i editar les pàgines que la formen a través d’un navegador web. Exemples: Wikispaces, MediaWiki, Confluence (Confluence és un software de col·laboració on es poden compartir, crear i actuar sobre la informació).

Google Apps ofereix una completa xarxa social de treball i eines com Google Sites per dissenyar, crear i allotjar portafolis digitals. A més, hi ha complements orientats a educació.

Veure exemples de portafolis amb Wordpress, WikiSpaces i Google Apps.

Eines híbrides[modifica | modifica el codi]

Un portafoli digital es considera híbrid quan utilitza més d’una aplicació per crear una plataforma personalitzada. Exemple: utilitzar un bloc social com Blogger per vincular-lo al gestor de continguts en ús.

Interoperabilitat[2][modifica | modifica el codi]

La compatibilitat entre sistemes és també un factor a tindre en compte a l’hora de seleccionar l’eina més apropiada. Per exemple, Moodle pot exportar elements com chats, entrades del fòrum o activitats que poden ser directament importades en Mahara.[3]

En el projecte 2012 Exploring ePortfolio Technologies Webinar desenvolupat per professors de la Universitat Estatal de California, es va fer una comparativa (anglès) entre dotze eines especialitzades en crear portafolis digitals que està disponible en format de fulla de càlcul.

Estratègies[modifica | modifica el codi]

En l’àmbit educatiu quan es desenvolupa un portafoli digital es pot fer en tres fases segons l’experiència de cadascun:

Fase 1: Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Considerar el portafoli com a col·lecció d’artefactes (des del punt de vista dels objectes d’aprenentatge (OA)) a emmagatzemar. Una forma d’iniciar-se en la seva construcció és emprar eines fàcils d’usar i ben integrades com poden ser Docs, Sites, Drive, Youtube i Picassa. Es podrien gastar entorn una àrea del currículum.

Fase 2: Procés[modifica | modifica el codi]

Descriure el portafoli com un lloc de treball on documentar un procés de reflexió. Es tractaria d’organitzar la informació cronològicament, reflexionant sobre les respostes aportades per realitzar activitats o resoldre problemes i, si és el cas, la tecnologia o el programari que ha estat implicat. Els artefactes poden pertànyer a més d’una àrea del currículum, per tant, seria idoni integrar diverses eines com una bitàcola (Blogger o Wordpress) on cada entrada enllaça els documents que representen les tasques resoltes i emmagatzemades en discs virtuals com Box.net, Drive o Dropbox. A més, per mantindre informada a la comunitat de la que es forma part, es pot publicar cada actualització a través de les xarxes socials i la sindicació de continguts.

Fase 3: Producte[modifica | modifica el codi]

Caracteritzar el portafoli com un aparador o producte. Representa que s’ha arribat a la fi d’un termini, per exemple una avaluació, un curs o una etapa. La informació haurà d’estar organitzada per temàtica, per exemple sobre una wiki, on es fa una reflexió del que s’ha aconseguit aprendre, dels resultats obtinguts, realitzar una anàlisi DAFO, és a dir, analitzar els punts forts i febles, la línia a seguir per al futur i els objectius o metes que es volen assolir. En este cas pot haver més d’un portafoli per la qual cosa podria ser convenient emprar eines específiques per dissenyar, desenvolupar i publicar portafolis digitals com Mahara o Eduportfolio.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cambridge, Darren «ePortfolio Technologies: Options and Futures» (Julio, 2007) [1]
  2. Barberá, E, Barujel, A.G., Rodríguez, J.L. «Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias». (Abril, 2009). [2]
  3. Moodle.org. Documentación sección Mahara portfolio. Consultado el [03/04/2014] en [3]


Barberá, E. et al. «Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias.». RED, Revista de Educación a Distancia. Número monográfico VIII., 2009. [Consulta: 5 abril 2014].

Barberà, Elena; Bautista, Guillermo; Espasa, Anna; Guasch, Teresa. ««Portfolio electrónico: desarrollo de competencias profesionales en la Red».». Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Número monográfico VIII. Vol. 3, n.° 2. UOC, 2006. [Consulta: 5 abril 2014].

Barragán, R. et al. «E-Portfolios en procesos Blended-Learning: Innovaciones en la evaluación de los Créditos Europeos». RED, Revista de Educación a Distancia., 2009. [Consulta: 5 abril 2014].

Blanch, S. et al. «Relaciones entre aprendizaje, cognición y tecnologías en la construcción del e-portafolio.». RED, Revista de Educación a Distancia. Número monográfico VIII., 2009. [Consulta: 5 abril 2014].

Domingo Gallego, María Luz Cacheiro, Ana Mª Martín y Wilmer Angel. «El ePortfolio como estrategia de enseñanza y aprendizaje.». Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Núm. 30/noviembre 2009, 2009. [Consulta: 5 abril 2014].

Rubio, M.J., Galván, C. & Rodríguez J.L. «Propuesta didáctica para el uso de portafolios digitales en educación superior». EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 43, 2013. [Consulta: 3 abril 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barberà, E. (2005). La evaluación de competencias complejas: la práctica del portafolio. Educere La Revista Venezolana de Educación, año 9, nº 31.
  • Barret, H. (2001). Electronic Portfolios – A chapter in Educational Technology; An Encyclopedia to be published by ABC-CLIO
  • Bataineh, R. F., Al-Karasneh, S. M., & Al-Barakat, A. A. (2007). Jordanian pre-service teachers' perceptions of the portfolio as a reflective learning tool. Asia-Pacific. Journal of Teacher Education,35, 435−454.
  • Gallego, Domingo; Cacheiro, María Luz; Martín, Ana Mª; Angel, Wilmer (2009) «El ePortfolio como estrategia de enseñanza y aprendizaje» [artículo en línea]. EDUTEC.
  • Haag, S., Cummings, M., McCubbrey, D., Pinsonneault, A., Donovan, R. (2006). Management Information Systems for the Information Age. Building an E-portfolio(XLM-J). Toronto: Mcgraw-Hill. ISBN 0-07-095569-7.
  • Jones,S. (2008). El portfolios and how they can support Personalisation. Improving learning through technology. UK: Becta.
  • Mendoza-Calderón, Marco A.; Ramirez-Buentello, Joaquin. (2006). Handbook of Research on ePortfolios. Facilitating Reflection Through ePortfolio at Tecnológico de Monterrey. Hershey, USA. Ali Jafari (Ed). pp: 484-493 ISBN 1-59140-890-3.
  • Moon, Jenny. (n.d.). The Higher Education Academy. Guide for Busy Academics No. 4: Learning through reflection. http://www.heacademy.ac.uk/assets/York/documents/resources/resourcedatabase/id69_guide_for_busy_academics_no4.doc.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]