Porto

Porto

Lema	«Antiga, Mui Nobre, Sempre Leal e Invicta cidade do Porto»
Localització
41° 08′ 58″ N, 8° 36′ 39″ O
Estat	Portugal
Districte	districte de Porto
Capital de	districte de Porto Àrea Metropolitana de Porto Douro Litoral (1936–1959)
Conté la subdivisió	Aldoar, Foz do Douro e Nevogilde (en) Bonfim (en) Campanhã Cedofeita, Santo Ildefonso, Sé, Miragaia, São Nicolau e Vitória Lordelo do Ouro e Massarelos Paranhos Ramalde (en)
Població humana
Població	237.591 (2011) (5.703,1 hab./km²)
Geografia
Superfície	41,66 km²
Banyat per	oceà Atlàntic i Duero
Altitud	104 m
Limita amb	Matosinhos Gondomar Maia Vila Nova de Gaia
Dades històriques
Esdeveniment clau juliol 1832 Setge de Porto
Organització política
Òrgan executiu	Porto City Hall (en)
• Cap de govern	Rui Moreira
Membre de	União das Cidades Capitais Luso-Afro-Américo-Asiáticas (2016–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC±00:00
Altres
Agermanament amb	Nagasaki Mindelo Duruelo de la Sierra Monterrey Luanda Vigo Crotona Recife Bristol Macau Ndola Akhisar Lieja (1977–) Bordeus (1978–) Jena (1984–) Shanghai (1995–) Rio de Janeiro (2019–)
Lloc web	cm-porto.pt

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto. L'any 2011 tenia 237.591 habitants i 2.479.000 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del Douro, quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Els seus habitants són portuencs. El centre històric està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996

Història

Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí se'n derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part del Regne dels sueus (411-585) i dels visigots (585-711). El 716, fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.

Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal que, passat el temps, es féu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa, casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.

S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.

Economia

El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegació pel riu van provocar la creació de l'avantport artificial de Leixões, al nord-oest, que absorbí els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede de Infesta i Aguas Santas i enllaçà també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts.

Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils (cotó, llana, seda), del cuir, de la ceràmica, de conserves, foneries i fabricació de pneumàtics.

Llocs d'interès

Centre històric de Porto

Església i torre dos Clérigos
Tipus	Centre històric, conjunt urbà, patrimoni cultural i grup d'estructures o edificis
Part de	Zona Histórica do Porto (en)
Localització
Estat	Portugal
Localització	Sé (en)
41° 08′ 35″ N, 8° 36′ 47″ O
Format per	Monastery of Serra do Pilar (en) Pont de Lluís I catedral de Porto
Dades i xifres
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Monument nacional de Portugal
Monastery of Serra do Pilar (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Identificador	74711
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Pont de Lluís I
Data	1996 (20a Sessió)
Patrimoni industrial
Pont de Lluís I
Immoble d'interès públic en Portugal
Pont de Lluís I
Identificador	74503
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
catedral de Porto
Data	1996 (20a Sessió)
Monument nacional de Portugal
catedral de Porto
Identificador	70397

El centre històric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; a la ciutat destaquen:

• Església i Torre dels Clergues, realitzada per Nicolau Nasoni, amb una torre que ha esdevingut l'emblema de la ciutat.
• Catedral, romànica, amb claustre gòtic i afegits barrocs.
• Església de Sant Francesc, gòtica, amb decoració barroca.
• Museu d'Art Contemporani de la Fundació Serralves, amb el nou edifici projectat per Álvaro Siza.
• Casa da Música, obra de Rem Kolhaas.
• Església de Sant Martí de Cedofeita, romànica.
• Església de Sant Ildefons de Porto.
• Església de Santa Clara, gòtica amb decoració barroca.
• Església de la Misericòrdia, barroca.
• Estació de São Bento.
• Pont de Maria Pia, construït entre 1876 i 1877 per Gustave Eiffel.
• Pont de Lluís I, que uneix Porto a Vila Nova de Gaia, construït per Théophile Seyrig.,
• Palácio da Bolsa.
• Café Majestic (Rua Santa Catarina).
• Ribeira.
• Palácio de Cristal.
• Castelo do Queijo.
• Factoria Anglesa.
• Capella dels Sastres (Capela dos Alfaiates).
• Praça da Liberdade i Avenida dos Aliados.

Fills il·lustres

• João Arroio (1869-1930) polític, literat i compositor musical.
• Guillermina Suggia (1885-1950) violoncel·lista.
• Pedro Abrunhosa, músic.
• Augusto Marques Pinto (1838-1888) violinista, musicòleg i compositor.

Articles relacionats

• Ponte das Barcas.