Portuguès europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Português Europeu
Parlat a Portugal i Macau.
Total de parlants: uns 15 milions[1]
Estatut oficial
Regulat per Academia de Ciências de Lisboa
Principal responsable per la divulgació mundial
Instituto Camões
Diccionaris
Dicionário da Academia de Ciências de Lisboa: 70 mil
Dicionário Porto Editora (2008): 243.000[2]
Dicionário Universal da Língua Portuguesa[3]
Dicionário Lello[4]

El portuguès europeu (en portuguès: português europeu o português lusitano[5] o português de Portugal) és la designació donada a la varietat lingüística de la la língua portuguesa (llengua portuguesa) parlada al Portugal continental, a les regions autònomes de Madeira i les Açores, i pels emigrants portuguesos distribuïts pel món, englobant els seus dialectes regionals, vocabulari, gramàtica i ortografia.

D'acord amb la legislació de la Unió Europea, el portuguès és una de les llengües oficials de la Unió (essent llengua de treball del Parlament Europeu però no de la Comissió Europea) pel que en textos internacionals de la Unió com en els seus respectius llocs oficials, es fa servir la norma europea de la llengua portuguesa.[6] També s'ensenya el portuguès europeu a Espanya, sobretot a Extremadura[7] i a tot el món a través de l'Instituto Camões.

Quan no hi ha normes pròpies els altres països lusòfons (amb l'excepció del Brasil) segueixen les convencions de la norma portuguesa europea.

L'anomenada variedade padrão del portuguès europeu està, segons alguns autores, constituïda pel “conjunt dels usos lingüístics de les classes cultes de la regió Lisboa-Coimbra”.[8] Altres autors consideren el português europeu padrão com la varietat centre-meridional usada a Lisboa per parlants cultes.

El portuguès europeu és regulat per l'Academia de Ciências de Lisboa.[9]

Mapa cronològic que mostra el desenvolupament del português/galego (portuguese/galician).

El gallec, varietat lingüística amb el mateix origen que el portuguès, és considerat per algunes comunitats científiques de Portugal i de Galícia com diferent del portuguès, tant per la seva profunda divergència (multisecular) que el separa del portuguès en diferents nivells (fonologia, morfosintaxi, sintaxi, lèxic etc.), com pel fet d'haver a Portugal i a Galícia llengües estàndard (normes lingüístiques codificades), cadascuna amb la seva ortografia i tradició d'escriptura i literària pròpia El gallec està regulat per la Real Academia Galega. La generalitat de la població portuguesa confon la llengua gallega amb la castellana i s'arriba a posar subtítols en portuguès a les intervencions de persones que parlen gallec.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Fonètica del Portuguès Europeu[10] cer

Dialectes[modifica | modifica el codi]

La diversitat dialectal del portuguès europeu ha estat caracteritzada, entre altres, per José Leite de Vasconcellos, Manuel de Paiva Boléo i Luís Filipe Lindley Cintra a partir sobretot de característiques fonètiques diferenciadores.[11]

Actualment es considera que en territori portuguès continental hi ha dues grans subdivisions dialectals: els dialectes septentrionals i els dialectes centre-meridionals. Els dialectes insulars, originalment descendents dels centre meridionals tenen particularitats fonètico-fonològiques molt marcades.

Dialectes de Portugal
  1. Açoriano (escoltar) - Açores
  2. Alentejano (escoltar) - Alentejo
  3. Algarvio (escoltar) - Algarve (hi ha un petit dialecte en la part occidental)
  4. Alto-Minhoto (escoltar) - Nord de Braga (interior)
  5. Baixo-Beirão; Alto-Alentejano (escoltar) - Centre de Portugal (interior)
  6. Beirão (escoltar) - centre de Portugal
  7. Estremenho (escoltar) - Regions de Coimbra i Lisboa
  8. Madeirense (escoltar) - Madeira
  9. Nortenho (escoltar) - Regions de Braga i Porto
  10. Transmontano (escoltar) Trás-os-Montes

Àrea geogràfica[modifica | modifica el codi]

El portuguès Europeu és parlat per gairebé 11 milions d'habitants de Portugal i pels emigrants i els seus descendents.

Ortografia[modifica | modifica el codi]

Actualment l'escriptura del portuguès es regeix per les normes del'Acordo Ortográfico de 1945[12] i per les alteracions de 1973.[13]

L'aspecte que més distingeix l'ortografia portuguesa de la brasilera és mantenir certes consonants després de les lletres a, e i també o en paraules com facto, acto, electricidade, adopção, Egipto, etc.[14]

En relació al Brasil, hi ha també certes diferències en l'accentuació gràfica en les vocals e i o tòniques dels vocables proparoxítons que són sovint obertes en la pronúncia portuguesa i, per això, s'escriuen: milénio, ténia, económico, António.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Regles d'accentuació gràfica[modifica | modifica el codi]

En el portuguès europeu les paraules agudes o oxítones que acaben en -a, -e, -o, -ei, -oi, e -eu porten accent agut: sofá, pé, ré, herói, céu, pastéis, etc.

Les paraules paroxítones de vocal oberta, al contrari que en brasiler, porten també l'accent agut com en bónus.

Les esdrúixoles o proparoxítones porten també accent agut en les vocals obertes com en higiénico, económico i fenómeno, que al Brasil s'escriuen higiênico, econômico i fenômeno.[15]

Conjugació[modifica | modifica el codi]

En el portuguès europeu és molt freqüent l'ús de l'infinitiu en frase d'acció perllongada.

Estou a fazer um trabalho.

La forma "a + infinitiu" també predomina en gallec, en el Mirandês, i és comú en les llengües Galego-Asturianes.[16] La forma original amb gerundi encara és molt utilitzada a Baixo Alentejo, Algarve i Açores:

Estou fazendo um trabalho.

El gerundi també es fa servir en la literatura moderna per exemple en José Saramago i altres autors.

Formalismes[modifica | modifica el codi]

És freqüent usar o senhor, a senhora, você en persones desconegudes o més velles. En persones amb estudis superior, militars i polítics sovint es diu vossa excelência o sr. doutor i fins i tot sr. engenheiro.

O senhor doutor acha que podemos resolver esta cirurgia com sucesso?

Informalismes[modifica | modifica el codi]

El portuguès europeu utilitza tu.

Tu és parvo.
Andas a tirar a carta de condução?

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cunha, Celso e Cintra, Lindley. Nova Grámática do Português Contemporâneo. 12.ª edição. Lisboa. Edições João Sá da Costa. 1996. ISBN 972-9230-00-5
  • Cintra, Luís Filipe Lindley. Estudos de Dialectologia Portuguesa. 2.ª edição. Lisboa. Livraria Sá da Costa Editora. 1995. ISBN 972-562-327-4
  • Teyssier, Paul. História da língua portuguesa. 6.ª edição. Lisboa. Livraria Sá da Costa Editora. 1994. ISBN 972-562-129-8

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dada a falta de dados sobre o número real de falantes, põe-se o número da população de Portugal e o seus emigrantes.
  2. Porto Editores - Infopédia [1]
  3. Texto Editores[2]
  4. Lello Editores[3]
  5. L'expressió "português lusitano" és usada sobretot per autors brasilers. A Portugal, l'expressió consagrada és generalment "português europeu".
  6. Língua oficial da UE [4].
  7. Espanya: Extremadura llança una campanya per fomentar l'aprenentatge del portuguès, a Público
  8. CUNHA, Celso e CINTRA, Luís Filipe Lindley (1984). Nova Gramática do Português Contemporâneo. Lisboa: Edições João Sá da Costa, p. 10
  9. Funções da ACL [5]
  10. [enllaç sense format] http://www.phon.ucl.ac.uk/home/sampa/portug.htm
  11. Dialectos - Instituto Camões
  12. [enllaç sense format] http://www.priberam.pt/docs/AcOrtog45_73.pdf Acordo ortográfico de 1945 aprovado pelo decreto n.º 35.228 de 8 de Dezembro de 1945
  13. Decreto-lei n.º 32/73 de 6 de Fevereiro
  14. [enllaç sense format] http://www.priberam.pt/docs/AcOrtog45_73.pdf Bases Analíticas do Acordo Ortográfico de 1945, Base VI
  15. Acentuação no Português Europeu [6]
  16. Português em contacto, pág. 21[7]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]