Postalveolar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En fonètica, el punt d'articulació postalveolar caracteritza els sons generats tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermitja entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer). Sons com [ʃ], per exemple, són postalveolars segons l'AFI però es consideren directament palatals en alguns idiomes (com el català), ja que es pronuncien una mica endarrerits.

Carbonell & Llisterri [1], explicitament categoritzen les consonants de cuixa i puja, és a dir /ʃ/ i /ʒ/, com a postalveolars.


[modifica] En altres llengües

Alguns exemples de consonants postalveolars en llengües properes:

AFI Descripció Exemple
Llengua Ortografia AFI Significat
africada postalveolar sonora angles jug ['dʒʌg] gerro
africada postalveolar sonora català metge ['medʒə] metge
africada postalveolar sorda angles] chip ['tʃɪp] xip
africada postalveolar sorda castellà] chico ['tʃiko] noi
africada postalveolar sorda català] metxa ['metʃə] metxa
ʒ fricativa postalveolar sonora anglès vision ['vɪʒən] visió
ʒ fricativa postalveolar sonora català puja ['puʒə] puja
ʃ fricativa postalveolar sorda anglès ship ['ʃɪp] nau
ʃ fricativa postalveolar sorda català cuixa ['kuʃə] cuixa

[modifica] Referències

  1. Carbonell i Llisterri, JIPA, núm. 22, 1992, p. 53

[modifica] Bibliografia

  • Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1-2): 53–56
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües