Postalveolar

En fonètica, el punt d'articulació postalveolar caracteritza els sons generats tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermitja entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer). Sons com [ʃ], per exemple, són postalveolars segons l'AFI però es consideren directament palatals en alguns idiomes (com el català), ja que es pronuncien una mica endarrerits.

Carbonell & Llisterri , explicitament categoritzen les consonants de cuixa i puja, és a dir /ʃ/ i /ʒ/, com a postalveolars.

En altres llengües

Alguns exemples de consonants postalveolars en llengües properes:

AFI	Descripció	Exemple
		Llengua	Ortografia	AFI	Significat
dʒ	africada postalveolar sonora	català	metge	['medʒə]	metge
dʒ	africada postalveolar sonora	angles	jug	['dʒʌg]	gerro
dʒ	africada postalveolar sonora	italià	legge	['ledʒe]	llei
tʃ	africada postalveolar sorda	català	metxa	['metʃə]	metxa
tʃ	africada postalveolar sorda	angles	chip	['tʃɪp]	xip
tʃ	africada postalveolar sorda	castellà	chico	['tʃiko]	noi
tʃ	africada postalveolar sorda	italià	faccia	[fat'tʃa]	cara
ʒ	fricativa postalveolar sonora	català	puja	['puʒə]	puja
ʒ	fricativa postalveolar sonora	anglès	vision	['vɪʒən]	visió
ʒ	fricativa postalveolar sonora	francès	bijou	[bi'ʒu]	joia
ʃ	fricativa postalveolar sorda	català	cuixa	['kuʃə]	cuixa
ʃ	fricativa postalveolar sorda	anglès	ship	['ʃɪp]	nau
ʃ	fricativa postalveolar sorda	italià	sciocco	['ʃokko]	estúpid

Bibliografia

• Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1-2): 53–56