Postalveolar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En fonètica, el punt d'articulació postalveolar caracteritza els sons generats tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer). Sons com [ʃ], per exemple, són postalveolars segons l'AFI però es consideren directament palatals en alguns idiomes (com el català), ja que es pronuncien una mica endarrerits.

Carbonell & Llisterri,[1] explícitament categoritzen les consonants de cuixa i puja, és a dir /ʃ/ i /ʒ/, com a postalveolars.


En altres llengües[modifica | modifica el codi]

Alguns exemples de consonants postalveolars en llengües properes:

AFI Descripció Exemple
Llengua Ortografia AFI Significat
africada postalveolar sonora català metge ['medʒə] metge
africada postalveolar sonora angles jug ['dʒʌg] gerro
africada postalveolar sonora italià legge ['ledʒe] llei
africada postalveolar sorda català metxa ['metʃə] metxa
africada postalveolar sorda angles chip ['tʃɪp] xip
africada postalveolar sorda castellà chico ['tʃiko] noi
africada postalveolar sorda italià faccia [fat'tʃa] cara
ʒ fricativa postalveolar sonora català puja ['puʒə] puja
ʒ fricativa postalveolar sonora anglès vision ['vɪʒən] visió
ʒ fricativa postalveolar sonora francès bijou [bi'ʒu] joia
ʃ fricativa postalveolar sorda català cuixa ['kuʃə] cuixa
ʃ fricativa postalveolar sorda anglès ship ['ʃɪp] nau
ʃ fricativa postalveolar sorda italià sciocco ['ʃokko] estúpid

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Carbonell i Llisterri, JIPA, núm. 22, 1992, p. 53

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carbonell, Joan F. & Llisterri, Joaquim (1992), "Catalan", Journal of the International Phonetic Association 22 (1-2): 53–56