Postsimbolisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país.[1]

La terminologia estètica emprada pels teòrics de la poesia esdevingué, en els anys vint, sospitosament coincident. La màxima virtut de l'art poètic era el lirisme. “El lirisme és l'essència del pensament i de la sensibilitat humana”, segons afirmava Fidel Riu. I afegia: Lirisme vol dir concentració, no expansió. La poesia en el seu significat estrictament líric, és una art puríssima la qual necessita produir-se en un moment de serenor mental”. A aquesta poesia que pot dignificar la condició humana s'hi accedia fent ús de la gràcia, de la tendresa. Era condicionada per la sinceritat, i molt mallarmeanament, no deia, sinó que suggeria, i d'aquesta manera es justificava la fusió de fons i forma, l'aspiració d'esdevenir semblant a la música. Carles Riba, per exemple, feia seus uns mots de Walter Pater: “Tota art constantment aspira a la condició de la música. Perquè mentre en totes les altres menes d'art és possible distingir la matèria de la forma, i l'enteniment pot fer sempre aquesta distinció, tota vegada l'esforç constant de l'art és per anul·lar-la”.[2]

Referències[modifica]

  1. Jordi Marrugat i Domènech Josep Carner i el postsimbolisme, Tesi Doctoral en Xarxa
  2. Marçal Subiràs i Pugibet. «Dades sobre el postsimbolisme a Catalunya». A: Homenatge a Arthur Terry, Volum 2, p.197-226.