Postulat de Bertrand

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En matemàtiques, el postulat de Bertrand, anomenat també teorema de Tchebychev, afirma que si n és un nombre natural superior o igual a 1, llavors sempre existeix pel capbaix un nombre primer p tal que

n < p < 2n

Tot i que ha estat demostrat, per tant és un teorema, manté el nom original de postulat, es a dir conjectura.

Taula de continguts

[edita] Història

Aquesta afirmació va ser conjecturada per primera vegada el 1845 per Joseph Bertrand que la va verificar ell mateix per a tots els nombres de l'interval [2 ; 3 \times 10^6]. La conjectura va ser completament demostrada el 1850 per Pafnouti Tchebychev, que va utilitzar en la seva demostració la fórmula de Stirling. Ramanujan va donar una demostració més senzilla i Paul Erdős el 1932 va publicar una prova molt senzilla en la qual va utilitzar els coeficients binomials i la funció θ, definida per:

 \theta(x) = \sum_{p=2}^{x} \ln (p)

on p recorre els nombres primers inferiors o iguals a x.

[edita] Teorema de Sylvester

El postulat de Bertrand va ser avançat en vista d'aplicacions al grup de les permutacions. James Joseph Sylvester el va generalitzar amb la proposició següent: el producte de k enters consecutius superiors a k és divisible per un nombre primer més gran que k.

Una conjectura similar, anomenada conjectura de Legendre, però encara no demostrada afirma l'existència d'un nombre primer p. tal que n2 < p < (n + 1)2. < (no + 1)2. Fa referència a la hipòtesi de Riemann.

[edita] Demostració

S'escriurà \Bbb{P} el conjunt dels nombres primers i es defineix:

 \theta(x) = \sum_{p\in\Bbb{P};\, p\leq x} \ln (p)

Heus ací l'estratègia per a la demostració:

  • Obtenció d'una majorant de θ(x)
  • Verificació explícita de la propietat per a n < 2048
  • Demostració de la propietat per a n > 2048
  • Conclusió.

[edita] Lema

Per a tots els enters n\ge 1:

 \theta(n) < n \cdot \ln(4)
Demostració
  • n = 1:
 \theta(1)= 0 < 1 \cdot \ln(4)
  • n = 2:
 \theta(2)=\ln(2) < 2 \cdot \ln(4)
 \theta(n) = \theta(n-1) < (n-1) \cdot \ln(4) < n \cdot \ln(4) (per inducció)

(com que, tret del dos, cap nombre parell és primer, hi ha tants nombres primers entre 1 i n com entre 1 i n-1 )

  • n > 2 i n és senar. Sia n = 2m+1 amb m > 0:
 4^m = \frac {(1+1)^{2m+1}}{2} = \frac {\sum_{k=0}^{2m+1}{2m+1 \choose k}} {2} = \frac {x+{2m+1 \choose m}+{2m+1 \choose m+1}}{2} \ge {2m+1 \choose m}
Cada nombre primer p amb  m+1 < p \le 2m+1 és un divisor de   {2m+1 \choose m} el que dona:
 \theta(2m+1) - \theta(m+1) \le \ln({2m+1 \choose m}) \le \ln(4^m) = m \cdot \ln(4)
Per inducció  \theta(m+1) < (m+1) \cdot \ln  4 , car :
 \theta(n) = \theta(2m+1) < (2m+1) \cdot \ln(4) = n \cdot \ln(4)

Q.E.D.

Ara, ja es pot encarar la demostració del postulat de Bertrand.

Suposant que existeix un contra exemple: un enter n ≥ 2 tal que no existeix cap nombre primer p amb n < p < 2n.

[edita] Cas on n < 2048

Si 2 ≤ n < 2048, llavors un dels nombres primers 3, 5, 7, 13, 23, 43, 83, 163, 317, 631, 1259 i 2503 (cadascun sent inferior del doble del seu predecessor), que s'anomenaran p, hauria de satisfer n < p < 2n. Ara bé es comprova que no és el cas. Per tant n ≥ 2048.

[edita] Cas on n > 2048

Per la fórmula del binomi de Newton,

 4^n=(1+1)^{2n}=\sum_{k=0}^{2n}{2n \choose k}

Com que  {2n \choose n} és el terme més gran de la suma, es té:

 \frac {4^n} {2n+1} \le {2n \choose n}

Anomenant R(p,n) el nombre més gran x tal que px és divisor de  {2n \choose n} .

Com que n! \sum_{j=1}^\infty \left \lfloor \frac {n} {p^j} \right \rfloor factors de p s'obté:

 R(p,n)=\sum_{j=1}^\infty \left \lfloor \frac {2n} {p^j} \right \rfloor-2\sum_{j=1}^\infty \left \lfloor \frac {n} {p^j} \right \rfloor=\sum_{j=1}^\infty \left \lfloor \frac {2n} {p^j} \right \rfloor - 2\left \lfloor \frac {n} {p^j} \right \rfloor

Com que cada terme  \left \lfloor \frac {2n} {p^j} \right \rfloor - 2\left \lfloor \frac {n} {p^j} \right \rfloor val o bé 0 (quan \frac {n} {p^j} < \frac{1}{2}) o bé 1 (quan \frac {n} {p^j} \ge \frac{1}{2}) i com que tots els termes amb  j> \left \lfloor \frac {\ln(2n)} {\ln(p)} \right \rfloor són nuls, s'obté:

 R(p,n) \le \left \lfloor \frac {\ln(2n)} {\ln(p)} \right \rfloor

Per a  p > \sqrt{2n} es té  \left \lfloor \frac {\ln (2n)} {\ln(p)} \right \rfloor \le 1  R(p,n) = \left \lfloor \frac {2n} {p} \right \rfloor - 2\left \lfloor \frac {n} {p} \right \rfloor .

 {2n \choose n} no té pas cap factor primer p tal que:

  • 2n < p, ja que 2n és el factor més gran;
  •  n<p \le 2n , per un desenvolupament trivial de l'afirmació original (hipòtesis que es vol contradir);
  •  \frac {2n} {3} <p \le n , ja que  p > \sqrt{2n} (ja que  n \ge 5 ) que dona  R(p,n) = \left \lfloor \frac {2n} {p} \right \rfloor - 2\left \lfloor \frac {n} {p} \right \rfloor = 2-2 = 0 .

Per tant, factor primer de  {2n \choose n} no és pas més gran que  \frac {2n} {3} .

 {2n \choose n} poseeix com a màxim un factor de cada nombre primer  p > \sqrt{2n} . Com que  p^{R(p,n)} \le 2n , el producte de pR(p,n) per a tots els altres nombres primers és com a màxim  (2n)^{\sqrt{2n}} . Ja que  {2n \choose n} és el producte de pR(p,n) per tots els nombres primers p, s'obté:

 \frac {4^n}{2n+1} \le {2n \choose n} \le (2n)^{\sqrt{2n}} \prod_{p \in \mathbb{P} }^{\frac {2n} {3}} p = (2n)^{\sqrt{2n}} e^{\theta(\frac {2n} {3})}

Utilitzant el lemma  \theta(n) < n \cdot \ln(4) :

 \frac {4^n} {2n+1} \le (2n)^{\sqrt{2n}} 4^{\frac {2n} {3}}

Ja que es té (2n + 1) < (2n)2:

 4^{\frac {n}{3}} \le (2n)^{2+\sqrt{2n}}

I també  2 \le \frac {\sqrt{2n}}{3} (ja que  n \ge 18 ):

 4^{\frac {n}{3}} \le (2n)^{\frac {4} {3}\sqrt{2n}}

Prenent logaritmes:

 \sqrt{2n} \ln(2) \le 4 \cdot \ln(2n)

Substituint 22t per 2n:

 \frac {2^t} {t} \le 8

Això dona t < 6 i la contradicció:

n=\frac {2^{2t}} {2}<\frac {2^{2 \cdot 6}} {2}=2048

[edita] Conclusió

Per tant, cap contraexemple per al postulat no és pas possible.

Q.E.D.

[edita] Enllaços externs