Potamotrygon motoro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Potamotrygon motoro
Ocellate river stingray, Boston Aquarium.jpg
Johann Natterer - arraia-grande (Paratrygon motoro).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Chondrichthyes
Subclasse: Elasmobranchii
Ordre: Myliobatiformes
Família: Potamotrygonidae
Gènere: Potamotrygon
(Garman, 1877)[2][3]
Espècie: P. motoro
Nom binomial
Potamotrygon motoro
(Müller & Henle, 1841)[4]
Sinònims
  • Paratrygon laticeps (Garman, 1913)
  • Potamotrygon alba (Castex, 1963)
  • Potamotrygon labradori (Castex, 1963)
  • Potamotrygon laticeps (Garman, 1913)
  • Potamotrygon pauckei (Castex, 1963)
  • Taeniura motoro (Müller & Henle, 1841)
  • Trygon garrapa (Jardine, 1843)
  • Trygon mulleri (Castelnau, 1855)[5]
Dos Potamotrygon motoro al Zoo de Duisburg
Vista superior
Vista frontal
Exemplar del zoo de Berlín

Potamotrygon motoro és una espècie de peix pertanyent a la família dels potamotrigònids.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, potamòdrom, bentopelàgic i de clima tropical (24 °C-26 °C).[7][11][12]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Sud-amèrica: conques dels rius Paranà, Uruguai, Paraguai, Orinoco i Amazones.[7][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la degradació del seu hàbitat a causa de la construcció de preses, ports i centrals hidroelèctriques al riu Paranà. A més, és arponada quan es troba en aigües poc fondes pels pescadors locals perquè la seua carn és considerada una menja deliciosa.[1][23]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És molt perillós per als humans.[7][24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Garman S. W., 1877. On the pelvis and external sexual organs of selachians, with especial references to the new genera Potamotrygon and Disceus (with descriptions). Proc. Boston Soc. Nat. Hist. v. 19. 197-214.
  3. uBio (anglès)
  4. Müller, J. & Henle, F. G. J., 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlín. Systematische Beschreibung der Plagiostomen.: i-xxii + 1-200, 60 pls.
  5. Catalogue of Life (anglès)
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Ferreira, E.J.G., J.A.S. Zuanon i G.M. dos Santos, 1998. Peixes comerciais do médio Amazonas. Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis. 211 p.
  9. De Carvalho, M.R., N. Lovejoy i R.S. Rosa, 2003. Potamotrygonidae (River stingrays). P. 22-28. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
  10. Thorson, T.B., J.K. Langhammer i M.I. Oetinger, 1988. Periodic shedding and replacement of venomous caudal spines, with special reference to South American freshwater stingrays, Potamotrygon spp. Environ. Biol. Fish. 23(4):299-314.
  11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle, Alemanya. 1216 p.
  13. Barriga, R., 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
  14. Britski, H.A. i B.S. Lopes 2007. Peixes do Pantanal: manual de identificaçäo, 2 ed. re. ampl. Brasília, DF: Embrapa Informaçäo Tecnológica, 227 p.
  15. Ferreira, E.J.G., J. Zuanon i G.M. dos Santos, 1996. A list of commercial fish species from Santarém, State of Pará, Brazil. Naga ICLARM Q. 19(3): 41-44.
  16. López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  17. López, H.L., A.M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14: 311-354.
  18. López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm 5, 87 p.
  19. Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, Argentina, 11: 1-15.
  20. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  21. Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.
  22. Castex, M., 1963. Observaciones sobre la raya de río Potamotrygon motoro (Müller y Henle). Comun. Mus. Argent. Cienc. Nat. Bernardino Rivadavia, Hidrobiología 1(2): 7?14.
  23. Fowler, S.L., Cavanagh, R.D., Camhi, M., Burgess, G.H., Cailliet, G.M., Fordham, S.V., Simpfendorfer, C.A. i Musick, J.A., 2005. Sharks, Rays and Chimaeras: The Status of the Chondrichthyan Fishes. Status Survey. pp. x + 461. IUCN/SSC Shark Specialist Group, UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  24. Halstead, B.W., 1980. Dangerous marine animals. Cornell Maritime Press, Inc., Maryland, els Estats Units.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]