Potez 540

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Potez 540 “Taüt Volador
Potez 54.jpg
Le multiplace de combat Potez 54 (deux Hispano-Suiza 650 CV)
Tipus Bombarder – Observació - Transport
Fabricant Aéroplanes Henry Potez Aubervilliers
Dissenyat per Louis Corolla
Primer vol 14 de novembre de 1933
Introduït 25 de novembre de 1934
Retirat 1944
Estat França (Armée de l'Air )
Usuaris França França ( Armée de l'Air )
Romania Romania
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Producció França Potez – Blériot – Latécoère - Breguet
Construïts uns 270
Variants 6

El Potez 540, va ser un avió desenvolupat per molts propòsits per l'Armée de l'Air i amb clar propòsit de aconseguir la fortalesa volant, va ser provat en la la guerra civil on es va demostrar la futilesa d'aquesta teoria. Donades les seves característiques, i pel fet d'anar quasi sempre sense protecció d'avions de caça, es va guanyar el sobrenom de “Taüt volador” .

Història[modifica | modifica el codi]

Com a desenvolupament de la idea preconitzada per el general Giulio Douhet sobre el domini del aire, i el bombarder invulnerable als avions de caça. I també com a resultat de l'especificació del Parlament Francès que cercava una renovació total dels aparells de l'Armée de l'Air es cercava el bombarder perfecte, i es van provar tres models de les marques Breguet 460, Farman F.420 i Bloch MB.130, per complir l'especificació que demanava un avió multi plaça, 4-5 tripulants, capaç de transportar 1 tona de bombes, un sostre operatiu d'uns 4.000 metres i un radi d'acció d'uns 1.000 km, a més havia de fer el que es coneixia amb les sigles BCR ( Bombardeig, Caça, Reconeixement ).

Va ser a última hora quan el enginyer Louis Corolla de la casa Aéroplanes Henry Potez es va presentar amb el prototip particular ( sense ajuts estatals ) Potez 54 que es va envolar per primera vegada el 19 de novembre de 1933, realitzant-se diverses proves, i canviant el doble el doble timó original per el timó únic, guanyant el concurs i fent que les comandes que s'havien fet a la casa Breguet es fessin enrere.[1]

Era una rara barreja de conceptes nous, i antics. Ja que si be, tenia el lloc de pilotatge tancat i tenia torretes per els artillers defensius, el tren d'aterratge era semi retractil, dintre de les góndoles dels motors i era monoplà d'ala alta. Per contra presentava un voluminós fuselatge de secció quadrada de construcció a base de fusta i entelat, axis com les ales de llarguers i costellam metàl·lics també recobertes de tela, un bosc de maromes i unes seccions d'ala inferiors, subjectaven les góndoles dels motors, axis com unes riostes subjectaven els timons de profunditat d'incidència regulable des de la cabina. També disposava d'un bon equip de ràdio, càmeres d'enfoc obliquo i vertical, navegació nocturna, equip d'oxigen per grans alçades i dipòsits auto segellants

De la part inferior de les seccions d'ala que unien les góndoles amb el fuselatge, i penjaven els suports ( 2+2 ) per bombes de 225 Kg i en el compartiment de bombes es podien encabir 10 bombes de 55 Kg. Tot axó estava estirat per dos motors Hispano Suiza 12Xirs/12Xjrs (és el mateix motor, però un gira a dretes i l'altre a esquerres ) de 720 CV a 3.950 metres, que en principi actuaven sobre hèlix de fusta de dues pales. Pro en la versió definitiva es va optar per unes hèlix metàl·liques de 3 pales, amb pas regulable marca Ratier. Una cosa que es va intentar, pro no es va aconseguir plenament mai va ser una frenada correcte.

Dades tècniques ( Potez 540 )[modifica | modifica el codi]

  • Llargada : 16,2 metres
  • Amplada : 22,1 metres
  • Alçaria : 3,88 metres
  • Pes en vuit : 3.785 Kilograms, Pes a l'envol : 5.950 kilograms
  • Velocitat màxima : 310 Km/h
  • Sostre : 5.200 metres , Autonomia : 1.250 kilòmetres
  • Tripulació : 4-5 persones , pilot, navegant ( opcional ) i 3 artillers
  • Armament : 3 metralladores MAC 34 de 7,5 m/m, en torretes frontal dorsal i ventral, que es podia escamotejar elèctricament. 4 bombes de 225 Kg i fins a 10 bombes de 55 Kg de bombes al interior.[2]

Teatre d'Operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

A l'Espanya repúblicana arriben 5 aparells procedents de Toulouse, sense armament i sense equipatge (equip de radionavegació nocturna, llançador de bombes, etc. ) entre el 15 i el 18 d'agost del 1936, per l'oposició del Front Populaire ( dreta francesa ). I axis paulatinament i mig d'estranquis es van arribar a servir fins a 20 aparells d'aquest tipus, pro la FARE no va tindre operatius, ja sigui per manca de recanvis o per avaries, més de 6 avions.

Es va formar de seguida a Barcelona "l'Esquadrilla Espanya" comandada per André Malraux membre del Comité Antifeixiste, que gracies al recolzament de Jean Moulin que recavaba fondos i pilots. Aquesta esquadrilla es va traspasar a Madrid i amb 5 bombarders i uns caces Nieuport 52 de cobertura, van aconseguir alguns fets importants al començament de la guerra, tals com: 1 de setembre de 1936, bombardeig per sorpresa del aeroport de Olmedo. Pro el 5 d'octubre ja no quedava un sol avió en condicions de vol, sort que en el 15 d'octubre van arribar 6 aparells més. La història d'aparells abatuts ja sigui per la caça enemiga o per l'artilleria antiaèrea es llaga, igual que la de pirriques accions sobre objectius militars dutes a terme per aquests aparells, que precisament per el seu volum, construcció, baixa velocitat i poca coberura i se'ls va conèixer com els Taüts Voladors. Començant a desfer el que es va corroborar durant la Segona Guerra Mundial, que les fortaleças volants no eren viables.[3]

Quan van arribar els bombarders Tupolev SB-2, en octubre de 1936, van desplaçar als Potez i als Bloch 200/210, pro els primers, van ser admirats per els pilots e enginyers rusos per els dipòsits de carburant auto sellants que els Tupolev no tenien.[4] No hi ha constància que cap d'aquests aparells sobrevisqués.

França[modifica | modifica el codi]

A “l'Armée de l'Air” es van servir el primer prototip en el 25 de novembre de 1934, i feta la comanda de 4 aparells més, a més d'un nou tipus amb motors Lorrain Petrel Hdrs/Hers de 720 CV i sis 540 més tots ells de 5 tripulants, i a base de petites comandes, no totes servides per Potez, es va arribar a servir en 1937 la quantitat de 240 aparells, que van constituir els Grups I/54 de Le Bourget, Gr I/33 a Nancy, Gr I/55 a Lyon, Gr de Reconnaissance Autonome de Cazaux (Arieja) i el Grup II/33. Realitzant vols de reconeixement secrets damunt de les fronteres Alemanyes e Italianes.[5]

En la Guerra Civil Espanyola es va fer palesa, la seva vulnerabilitat davant dels aparells de caça enemics i per axó, van anar derivant-se cap a les colònies franceses a l'Àfrica e inclòs Indoxina ( actuals Vietnam, Laos i Cambodja ).

Tot i axó en 1939 encara es disposava de 109 aparells que van ser reorganitzats. I sobretot es van fer servir per missions de transport, sent donats de baixa definitivament en 1944.

Romania[modifica | modifica el codi]

A la Fortele Aeriene Regale ale României s'hi van vendre en 1935 10 aparells del model 543 amb motors Gnome et Rhône 14Kdrs de 14 cilindres en estrella ( 7+7 ) de 860 CV, seguits d'un altra comanda de 8 aparells més, acabats de servir en 1939.

Models[modifica | modifica el codi]

  • Potez 54

Primer prototip amb timons dobles i canó dorsal Hispano S9 de 20 m/m. Transformat després en model 540 i entregat a l'Armée de l'Air després de les avaluacions.

  • Potez 540

Model de sèrie amb un sol timó de direcció i equipat amb motors de refrigeració líquida i 12 cilindres en V Hispano Suiza 12Xirs/Xjrs ( sentit de gir invers ) de 720 CV.

  • Potez 541

Prototip equipat amb motors de refrigeració per aire Gnome Rhône 14Kdrs de 14 cilindres en estrella ( 7+7 ) de 860 CV.

  • Potez 542

Serie d'aparells equipats amb motors Lorraine Petrel 12Hdrs/12Hers ( sentit de gir invers ) de refrigeració líquida i 12 cilindres en V de 720 CV.

  • Potez 543

Sèrie d'exportació per Romania amb motors de refrigeració per aire Gnome Rhône 14Kdrs de 14 cilindres en estrella ( 7+7 ) de 860 CV.

  • Potez 544

Prototip provinent de motoritzar un 542 amb Hispano Suiza 12Ybrs de refrigeració líquida i 12 cilindres en V de 860 CV i equipatge especial fotogràfic, sense armament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Avions Legendaries - Potez 540 - [1]
  2. Aviastar ( Virtual Aircraft Museum ) – Potez 540 - [2]
  3. Usuarios Multimania – Potez 540 - [3]
  4. Asociación de Aviadores de la República – Potez 540 – [4]
  5. War2 Hobby (preview) - Potez 540 - [5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • The Illustrated Encyclopedia of Aircraft (Part Work 1982-1985). Orbis Publishing. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potez 540

Accident d'un Potez 540 en (francès) - [6]

  • Fotos del Potez 540 en Google :
  • Usuarios Multimania - [7]
  • Live Journal - [8]
  • 2ieme Guerre - [9]
  • Vídeos del Potez 540 a You Tube :

Aterratge forçós prop d'unes vinyes franceses en (francès) -[10]