Potries

Potries

(En detall)
Localització
Municipi de la Safor
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Safor Gandia
Gentilici	Potrier, potriera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	3,10 km²
Altitud	12 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.001 hab. 322,9 hab/km²
Coordenades	38° 54′ 55″ N, 0° 12′ 16″ E
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 Regidors: 4 Compromís, 3 PSPV i 2 PP Juan Fernando Monzón Peiró (Compromís)
Patró/Patrons	Sant Blai
Web	www.potries.org

Potries (IPA: [po'tries]; en castellà i oficialment Potríes) és un municipi valencià de la comarca de la Safor. Potries és a 64 km al sud de la ciutat de València, a 7,5 km al sud de la capital de la comarca, Gandia, a 37,6 km al nord de la ciutat de Dénia, a 40,8 km a l'est de Xàtiva i a 110 km al nord d'Alacant. Situat aproximadament a 30m sobre el nivell de la mar, pertany a la comarca de la Safor, al centre de la planura que forma el curs baix del riu Serpis. Prou ben comunicat amb els pobles veïns, se situa a prop de dos vies de comunicació importants; la N332 i l'autopista AP7 Tarragona - Sant Joan d'Alacant. El terme municipal, limita al N amb els termes municipals d'Ador, Beniflà, la Font d'en Carròs, Palma de Gandia i Vilallonga

Geografia

La ubicació de Potries en plena Horta de Gandia i a la dreta de riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argil·les constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè, encara que en l'extrem meridional del terme municipal afloren els primers contraforts de la Serra Gallinera, són xicotets pujols que no arriben als 100 metres d'altitud i que se'ls coneix com els Tossalets de Potries.

El riu Serpis voreja el terme per l'oest, constituint el seu principal accident geogràfic. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al S a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera. El municipi de Potries se situa a una altura per damunt del nivell de la mar de 65 m.

La climatologia es caracteritza per tenir uns hiverns relativamen suaus i uns estius calorosos. Les pluges es concentren sobre tot en la tardor i també en la primavera, amb una quantitat màxima anual de 500 mm. Les temperatures mitjanes al llarg de l'any oscil·len entre els 13 i els 25 graus.

Història

Els vestigis arqueològics donen testimoni de la presència de comunitats humanes al terme municipal, almenys des de l'edat de bronze. Restes d'habitatges, útils de pedra o ceràmiques fetes a mà formen part de les troballes a la muntanyeta dels Penyascals, a més a més d'una necròpolis, de cronologia similar a la partida de la Casa Fosca-Horteta, amb enterraments-túmuls i coberta de cudols de riu. Es dóna una continuïtat en l'assentament de Penyascals durant el periode iber, que desapareix després de l'ocupació romana, dispersant-se la població en assentaments de planura de tipus agrícola.

Un exemple paradigmàtic d'aquestes vil·les romanes és la vil.la de la Campina-Catorzena al terme de Potries, de dimensions imprecises però considerables, amb espais residencials, d'explotació i transformació agrícoles, fins i tot tallers de fabricació d'objectes ceràmics per a la comercialització dels productes. L'època visigoda comporta una ruralització de l'espai i una continuació dels assentaments romans. Amb l'arribada de l'Islam es produeix una concentració de la població rural en xicotets assentaments, és en estos moments quan es consolida el nucli urbà de Potries com a tal.

Quan l'any 1240, el monarca catalanoaragonés, Jaume I pren possessió dels castells de la comarca i de les seues terres, Potries era una xicoteta alqueria més de les que es disseminaven pel territori. El lloc de Potries estava dins dels dominis del Senyoriu de Rebollet i, junt a altres llocs, va ser donat pel rei a la familia Carròs, primers senyors de Potries. D'esta manera la història de Potries transcorregué paral·lela a la d'altres centres urbans de major entitat, com Oliva o la Font d'en Carròs, i sempre dins d'un context territorial més ampli que es denominarà Honor de Rebollet o Terme de Dalt. L'any 1364 les hosts de Pere el Cruel de Castella arrasaren la comarca durant la guerra dels dos Peres, incloent-hi el lloc de Potries. Uns anys després, el 1368, Berenguer de Vilaragut, casat amb Alamanda Carròs, titulant-se senyor consort del Senyoriu de Rebollet, dóna la Carta de Poblament de les seues possessions, a causa del deplorable estat en què hi havien quedat després de la guerra. L'any 1382 Ramon de Riusech és reconegut com a senyor dels estats d'Oliva i Rebollet, que el succeeix el seu nebot Gilabert Centelles i Riusech quan va morir l'any 1387. Els Centelles detindran el senyoriu d'este lloc al llarg de molts anys. A mitjan del segle XV el senyor de Potries, Francesc Gilabert de Centelles, rep del monarca Alfons el Magnànim el títol de Comte d'Oliva, és l'any 1449, queda així Potries dins dels dominis del Comtat d'Oliva. El matrimoni entre Carles de Borja i Magdalena de Centelles, l'any 1569, fa que el Comtat d'Oliva i el Ducat de Gandia queden units en un estat dominat per una de les famílies més importants de la seua època, els Borja; serà Potries un lloc més pertanyent a la poderosa nissaga dels Borja.

Potries va estar habitat fins a 1609, data de l'expulsió dels moriscos, quasi exclusivament per musulmans. Després d'esta data, el municipi quedà pràcticament despoblat i no recuperà la població que tenia l'any 1609 fins passats més de cent anys. La principal riquesa del poble durant el segle XV era la canyamel, com a la resta de la comarca.

Entre finals del segle XVIII i principis del XIX, Potries com molts altres pobles, mantindrà un llarg plet amb els Osuna per la seua independència senyorial, emparant-se en les lleis desvinculadores de 1814, emanades de les Corts de Cadis. L'arribada del Tren Alcoi-Gandia el 1893 va suposar una important millora de les comunicacions del poble.

Quan a finals del segle XVII la canyamel entra en decadència, el cultiu de la morera, per a la cria del cuc de seda, i el de la vinya junt a l'oliverar adquireixen una certa importància. Des de principis del segle XX assistim a la implantació massiva del taronger, que a hores d'ara és el principal cultiu del municipi. Encara que el poble és eminentment agrari, hi ha una característica singular relacionada amb les artesanies, Potries s'ha caracteritzat al llarg dels segles per la producció d'objectes ceràmics.

Demografia

Evolució demogràfica de Potries de 1990 a 2007

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2012
968	977	967	965	939	937	920	909	921	911	1.001

Política

Llista d'alcaldes i corporacions municipals

Legislatura	Nom de l'alcalde / alcaldessa	Corporació municipal
1979 - 1983	José Aznar Sampayo PCPV-PCE	UCD, Ind.
1983 - 1987	José Aznar Sampayo PCPV-PCE	PSOE, AP
1987 - 1991	José Aznar Sampayo PTE-UC	PSOE, AP
1991 - 1995	José Aznar Sampayo PSPV	PP, Izquierda Unida
1995 - 1999	José Aznar Sampayo PSPV	PP, Izquierda Unida, Unitat del Poble Valencià
1999 - 2003	José Aznar Sampayo PSPV	PP, Izquierda Unida, BLOC
2003 - 2007	Vicent Damià Oliver Peiró BLOC	PSPV, PP
2007 - 2011	Juan Fernando Monzó Peiró BLOC	PSPV, PP

Economia

Històricament ha estat l'agricultura l'activitat econòmica preponderant en el municipi. Aquesta, basada en l'actualitat en el cultiu de cítrics, és minifundista. El sector industrial està representat per empreses importants amb influència comercial nacional i internacional, que es nodreixen amb treballadors de la població i de la comarca, dedicades a la fabricació de productes químics, tractaments de cítrics, manipulació i comercialització de cítrics i materials de construcció.

Monuments

Ajuntament.

• Ajuntament. Constitueix un exemple de l'arquitectura senyorial del segle XVII en l'àmbit rural del País Valencià. No es coneix amb certesa l'origen, encara que documentalment s'ha pogut constatar que a finals del segle XIX, a causa del enderroc de la vella Sala Consistorial i Escola situada a la Plaça de l'Església, la Corporació Municipal compra a un particular aquest edifici per instal lar-hi la Sala Consistorial, la Presó, l'Escola i els habitatges dels mestres.

• Nucli antic. Es localitza a la falda d'uns petits contraforts muntanyosos, seguint la tradicional disposició dels nuclis urbans d'origen musulmà, fet que condiciona la morfologia de la trama urbana, amb carrers estrets i sinuosos. Fins al segle XIX Potries era un poble tancat, hi havia un mur que envoltava i protegia el perímetre de la població i quatre portes d'accés a l'interior enderrocades l'any 1862.
  

  

  Partidor (Casa Clara).
  El municipi encara conserva l'encant i l'autenticitat del típic assentament eminentment rural, molts edificis mantenen la tipologia clàssica de les cases tradicionals d'agricultors, amb una planta baixa on se situa el pas del carro quearticula la distribució interna dels espais, pati interior i pis superior amb les golfes o cambra per a l'emmagatzematge dels productes del camp.

• Partidors. Són edificacions hidràuliques construïdes per a dividir l'aigua, com la Casa Fosca (segle XV) o la Casa Clara (segle XVI), que garanteixen la correcta divisió perquè l'aigua arribe a tots els punts de la horta.

• Església Parroquial dels Sants Joans. La parròquia de Potries es constitueix a finals del segle XVI. L'església té planta de creu llatina inscrita en un rectangle amb nau central, capelles laterals, creuer no emergent i torre-campanar. A l'església es conserva la relíquia de Sant Blai, patró del municipi, i la magnífica talla en alabastre policromat del Crist de l'Agonia, del segle XVIII, procedent de l'ermita de Potries .

• Ermita del Crist de l'Agonia. Es va construir al segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Carlos Spain. Constitueix un interessant exemple de l'arquitectura neoclàssica, de tall radical, que es prolonga durant la primera meitat del segle XIX. Tant la façana com l'interior són d'una sòbria i elegant concepció neoclàssica. La plàstica arquitectònica domina sobre la decorativa, aquesta és bàsicament pictòrica és obra del pintor Luis Tellez-Girón, a qui es podria atribuir també amb tota seguretat les pintures de l'església parroquial de Potries.

Llocs d'interés

• Ruta de l'aigua. És una proposta de recorregut per camins i sendes rurals amb un programa de senyalització al costat dels elements visitables (edificacions hidràuliques), i que en conjunt suposa una magnífica lliçó d'història.

Festes locals

• Sant Blai. El mes de febrer se celebra una de les festes que més arrelament i acceptació popular té a la comarca. Es tracta del tradicional Porrat de Sant Blai. L'onomàstica d'aquest sant i màrtir es commemora el dia 3 de febrer, però amb el pas dels anys aquesta romeria s'ha convertit en un punt de trobada amb una important oferta de caràcter cultural i festiu, fent extensiva a la primera quinzena del mes. La tradició imposa que els fidels que van a l'església parroquial es passen la relíquia del sant, que allí es conserva, per la gola, complint així amb el ritual de purificació i protecció davant les malalties, ja que Sant Blai és el sant protector de les afeccions de gola.

• Sant Joan. Se celebra el 24 de juny amb una foguera a la plaça la nit anterior.

• Sant Salvador. Se celebra amb la tradicional pujada a la missa a l'ermita.

• Sant Vicent. Es continua amb la festivitat de Sant Vicent, el primer dilluns després de Pasqua, i la tradició de visitar en processó als malalts (els combregats).

• Festes Majors. Se celebren l'última setmana d'agost en honor del Santíssim Crist de l'Agonia.

Gastronomia

És molt variada segons les diferents estacions de l'any, elaborada generalment amb productes de la terra, encara que també amb productes del mar. En la majoria de les llars de Potries, encara es cuina amb cassoles de fang, que abans era costum portar al forn per a la cocció. Un lloc preeminent en la cuina l'ocupen els arrossos, al forn (on cal destacar una varietat amb aladrocs), la paella amb cigrons, cargols, de bacallà i coliflor, etc), o els caldosos (amb fesols i naps), així com el tradicional putxero o olla de festa. El bonítol, fet sempre en cassola de fang i al forn. Les coques i empanades de tomaca, pèsols i ceba i d'herbes. En els dolços cal destacar els bunyols de carabassa, les coques amb nous o la coca de taronja.

Personatges

• Juan Gràcia Escrivà, pilotari.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Potries

• Pàgina web de l'Ajuntament de Potries
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• blog amb noticies i enllaços