Pottoka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pottoka a Parc Natural de Pagoeta, Guipúscoa
Pottokes en la Xareta, muga navarro-francesa.
Grup de Pottokes a Hondarribia, Guipúscoa.

Pottoka (en euskera petit cavall) és el nom amb què es coneix una raça de cavall de petita envergadura o poni, que van habitar durant l'antiguitat els territoris muntanyosos de la Serralada Cantàbrica de la Península Ibèrica i dels Pirineus occidentals en ambdues vessants.

Es distingeixen almenys sis subtipus en aquest grup càntabre-pirinenc: la Garrana de Portugal, el Cavall de pura raça gallega de Galícia, l'asturcó d'Astúries, el Cavall monchino de Cantàbria, el Cavall losino del nord de Burgos i la pottoka que es conserva en àrees del País Basc, on és especialment criada.

Història[modifica | modifica el codi]

Ja en coves prehistòriques, com les de Santimamiñe de Biscaia o les d'Ekain de Guipúscoa, apareixen representats els primers èquids dels quals es té constància.

Hàbitat i comportament[modifica | modifica el codi]

Viuen des de l'antiguitat agrupats en manades salvatges, que es poden contemplar en qualsevol vessant de la muntanya basca, organitzats en una jerarquia en la qual al capdavant de la mateixa se situa l'euga Alfa, juntament amb el semental.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un poni d'acceptable conformació general i que pot definir-se com un animal elipomètric, subcòncau i subrevilini o mediolini. L'alçada mitjana oscil· a entre els 1,25 m de les femelles i els 1,23 m del mascles. El perfil del cap varia del recte al subcòncau, sent en general un cap harmònic, piramidal i proporcionat. La cara és recta, amb un tupè característic. Les capes poden ser negra o castanya molt fosca. Els pottokes de pura raça són de capa totalment negra i les taques d'un altre color que no sigui el negre o el castany molt fosc són símptomes de mestissatge. Són animals als quals es pot definir com èquids resistents, ràpids, rústics, forts, dòcils i aptes per a la caça, munta, passejos i salts d'obstacles. Han estat precisament aquestes últimes funcions, les que estan ajudant a que aquesta raça no desaparegui, tot i trobar-se en perill d'extinció. Les seves característiques estan millor explicades al web de "Zaldibia Aralar pottokas Elkartea" i al web de "EPOFE, Federació de criadors de la raça pottoka d'Euskadi ".

Ús del pottoka com a animal de treball[modifica | modifica el codi]

En el passat se'ls ha utilitzat com a tractors dels vagons a les mines, per a les tasques de conreu i tir en els caserius, en la neteja d'argomes i pastures de muntanya, en les eres per a la batuda dels cereals i com a subministrament de carn en carnisseries.

Les diputacions forals de Biscaia i Guipúscoa disposen de dos centres de cria i multiplicació d'aquesta raça. Al País Basc del Nord està més estesa la seva criança, i a Navarra ara s'està començant a treballar a nivell particular per recuperar-la i promocionar-la.

Un pottoka a Zestoa al principi del segle XX

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pottoka