Pottoka
Pottoka (en euskera petit cavall) és el nom amb què es coneix una raça de cavall de petita envergadura o poni, que van habitar durant l'antiguitat els territoris muntanyosos de la Serralada Cantàbrica de la Península Ibèrica i dels Pirineus occidentals en ambdues vessants.
Es distingeixen almenys sis subtipus en aquest grup càntabre-pirinenc: la Garrana de Portugal, el Cavall de pura raça gallega de Galícia, l'asturcó d'Astúries, el Cavall monchino de Cantàbria, el Cavall losino del nord de Burgos i la pottoka que es conserva en àrees del País Basc, Navarra i del País Basc francès, on és especialment criada.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Ja en coves prehistòriques, com les de Santimamiñe de Biscaia o les d'Ekain de Guipúscoa, apareixen representats els primers èquids dels quals es té constància.
Hàbitat i comportament [modifica]
Viuen des de l'antiguitat agrupats en manades salvatges, que es poden contemplar en qualsevol vessant de la muntanya basca, organitzats en una jerarquia en la qual al capdavant de la mateixa es situa l'euga Alfa, juntament amb el semental.
Característiques [modifica]
És un poni d'acceptable conformació general i que pot definir-se com un animal elipomètric, subcòncau i subrevilini o mediolini. L'alçada mitjana oscil· a entre els 1,25 m de les femelles i els 1,23 m del mascles. El perfil del cap varia del recte al subcòncau, sent en general un cap harmònic, piramidal i proporcionat. La cara és recta, amb un tupè característic. Les capes poden ser negra o castanya molt fosca. Els pottokes de pura raça són de capa totalment negra i les taques d'un altre color que no sigui el negre o el castany molt fosc són símptomes de mestissatge. Són animals als quals es pot definir com èquids resistents, ràpids, rústics, forts, dòcils i aptes per a la caça, munta, passejos i salts d'obstacles. Han estat precisament aquestes últimes funcions, les que estan ajudant a que aquesta raça no desaparegui, tot i trobar-se en perill d'extinció. Les seves característiques estan millor explicades al web de "Zaldibia Aralar pottokas Elkartea" i al web de "EPOFE, Federació de criadors de la raça pottoka d'Euskadi ".
Ús del pottoka com a animal de treball [modifica]
En el passat se'ls ha utilitzat com a tractors dels vagons a les mines, per a les tasques de conreu i tir en els caserius, en la neteja d'argomes i pastures de muntanya, en les eres per a la batuda dels cereals i com a subministrament de carn en carnisseries.
Les diputacions forals de Biscaia i Guipúscoa disposen de dos centres de cria i multiplicació d'aquesta raça. En el País Basc francès (Lapurdi, Sola i Baixa Navarra) està més estesa la seva criança, i a Navarra ara s'està començant a treballar a nivell particular per recuperar-la i promocionar-la.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pottoka |
- ORDREN de 12 de noviembre de 2010, de la Consejera de Medio Ambiente, Planificación Territorial, Agricultura y Pesca, por la que se aprueba la reglamentación específica de la raza equina Poney Vasco-Pottoka.
- Descripció en la web de la Universitat del País Basc
- Web en francès dedicat a la pottoka
- Associació nacional francesa de la pottoka
- Pàgina de l'associació Zaldibi-Aralar Pottoka elkartea dedicada a la preservació de l'espècie. (basc) (castellà) (francès)
- Federació de criadors de Pottoka d'Euskadi EPOFE
|
|||||