Poul Anderson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Poul Anderson
Naixement 25 de novembre de 1926
Bristol, Pennsylvania
Mort 31 de juliol de 2001 (als 74 anys)
Orinda, California
Ocupació Novelist, short story author
Nom de ploma A. A. Craig, Michael Karageorge, Winston P. Sanders, P. A. Kingsley[1]
Gènere Science fiction, Fantasy, Time travel, historical fiction
Va influir a Greg Bear, Gregory Benford
Obra
Primeres obres Tomorrow's Children, Chain of Logic
Obres mestres Tau Zero

Poul William Anderson (25 novembre 1926 fins a 31 juliol 2001) va ser un autor de ciència-ficció que va començar durant una de les edats d'or del gènere i va continuar escrivint i sent popular al segle 21. Anderson també va escriure obres de fantasia, novel·les històriques, i un nombre prodigiós d'històries curtes. Ha rebut nombrosos premis d'escriptura de la història, entre ells set Premi Hugo i tres Premi Nebula.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Poul Anderson va néixer el 25 de novembre de 1926, en Bristol, Pennsylvania, de pares escandinaus[2]

Poc després del seu naixement, el seu pare, Anton Anderson, un enginyer, va mudar a la familia a Texas, on van viure durant més de deu anys. Després de la mort d'Anton Anderson, la seva vídua va prendre els seus fills a Dinamarca. La família va tornar als Estats Units després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, assentant-se el temporalment a una granja de Minnesota.

Anderson va rebre una llicenciatura en física de la Universitat de Minnesota el 1948. Encara que va obtenir llicenciatura amb honors, Anderson no va fer cap intent seriós de treballar com físic. La seva primera història va ser publicada el 1947, quan encara era estudiant a la Universitat de Minnesota. Per pagar els seus estudis, va publicar el seu primer text de Tomorrow's children, el març de 1947 a la revista Astounding. Es va graduar un any després. i va treballar com a escriptor independent després de la seva graduació de la universitat en 1948. En els anys següents, es va traslladar a San Francisco, on segueix escrivint històries curtes, ja sigui sol o en col·laboració (sobretot amb Howard Waldrop, Gordon R. Dickson i Karen Kruse. No va ser sinó fins a 1952 que va aparèixer la seva primera novel·la, Vault of the ages (La Cambra dels segles) un llibre per a nens. La seva primera novel·la de ciència-ficció Brain wave, es va publicar dos anys més tard.

Es va casar amb Karen Kruse el 1953. En el 1954 van tenir una filla, Astrid, que està casada amb autor de ciència-ficció Greg Bear.

Poul Anderson va morir el 31 de juliol de 2001.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poul Anderson Modifica l'enllaç a Wikidata

La majoria de les seues novell.els es poden agrupar en sagues, però la seva extensíssima producció fan difícil la seva catalogació. El que a continuació s'inclou és una bibliografia destacada proposada per la web ALT64 «Poul Anderson» (en es). [Consulta: 6 febrer 2012]. La que se inclou en Poul Andersones més completa però també més desmanegada.

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • En órbita (1951)
  • La onda cerebral (1954)
  • La espada rota (1954)
  • Sin mundo propio (aka The Long Way Home) (1955)
  • Rutas estelares (1956)
  • Guerra de alados (1958)
  • The Enemy Stars (1959)
  • Planeta de mujeres (1959)
  • La gran cruzada (1960)
  • El crepúsculo del mundo (1961)
  • Los corredores del tiempo (1965)
  • The Star Fox (1965)
  • El mundo de Satán (1969)
  • Tau cero (1970)
  • The Byworlder (1971)
  • The Dancer from Atlantis (1971)
  • There Will Be Time (1972)
  • The People of the Wind (1973)
  • Hrolf Kraki's Saga (1973)
  • Tiempo de fuego (1974)
  • A Midsummer Tempest (1975)
  • Mirkheim (1977)
  • El avatar (1978)
  • Orion Shall Rise (1983)
  • Hoka! (con Gordon R. Dickson, 1983)
  • Star Prince Charlie (amb Gordon R. Dickson, 1983)
  • No Truce with Kings (1986)
  • La nave de un millón de años (1989)
  • Inconstant Star (1990)
  • Cosecha de estrellas (1993)
  • Las estrellas son de fuego (1994)
  • Starfarers (1998)
  • Genesis (2000)

Antologíes[modifica | modifica el codi]

  • Guardianes del tiempo (1960)
  • Extraños terrícolas (1961)
  • Orbita ilimitada (1961)
  • Lo mejor de Poul Anderson (1969)
  • Los muchos mundos de Poul Anderson (1974)
  • El pueblo del aire (1976)
  • El último viaje (1976)
  • La patrulla del tiempo (1991)

Relatos[modifica | modifica el codi]

  • Duelo en Syrtis (1951)
  • ¡Cuidado, terrestre! (1951)
  • El saqueador de estrellas (1952)
  • Llámame Joe (1957)
  • Eutopía (1967)

Premios[modifica | modifica el codi]

Obtenidos[modifica | modifica el codi]

  • 1961: Premi Hugo de relat curt per The Longest Voyage
  • 1964: Premi Hugo de relat curt per No Truce With Kings
  • 1969: Premi Hugo de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1972: Premi Nebula de relat llarg per La reina del aire y la oscuridad
  • 1972: Premi Hugo de novel·la curta por La reina del aire y la oscuridad
  • 1973: Premi Nebula de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Premi Hugo de relat llarg per El canto del chivo
  • 1973: Encuesta Locus: Quint en el ranking d'autors preferits de tots els temps
  • 1975: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Británic de Fantasía de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1977: Encuesta Locus: 12 en el ranking de millors autors de tots els tiempos
  • 1979: Premi Hugo de relat llarg per La luna del cazador
  • 1982: Premi Nebula de novel·la curta por El juego de Saturno
  • 1982: Premi Hugo de novel·la curta por El juego de Saturno
  • 1982: Premio Skylark de la Asociación de Ciencia Ficción de Nueva Inglaterra
  • 1985: Prometheus Hall of Fame por Trader To The Stars
  • 1993: Premi Seiun de novel·la extranjera por Tau cero
  • 1995: Premi Prometheus por Las estrellas son de fuego
  • 1995: Prometheus Hall of Fame por The Star Fox
  • 1997: Nombrat Gran Mestre de la ciencia ficción per la SFWA
  • 1999: Enquesta Locus sobre mejor novel·la curta de todos los tiempos: La reina del aire y la oscuridad - Puesto 34º
  • 2000 Incluido en el Salón de la Fama de la ciencia ficción
  • 2001: Premi John W. Campbell Memorial de novel·la per Génesis
  • 2001: Premi Prometheus (premi especial a tota la seva carrera)

Finalista[modifica | modifica el codi]

  • 1959: Premi Hugo de novel·la per The Enemy Stars
  • 1961: Premi Hugo de novel·la per The High Crusade
  • 1966: Premi Nebula de novel·la per The Star Fox
  • 1966: Premi Nebula d'història llarga per The Life of Your Time
  • 1966: Premi Hugo de relat curt per Marque and Reprisal
  • 1969: Premi Nebula de relat llarg per The Sharing of Flesh
  • 1969: Premi Nebula de relat curt per Kyrie
  • 1971: Premi Nebula de novel·la curta por The Fatal Fulfillment
  • 1971: Premi Hugo de novel·la per Tau cero
  • 1972: Premi Nebula de novel·la per The Byworlder
  • 1973: Premi Hugo de novel·la per There Will Be Time
  • 1973: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per The Dancer from Atlantis
  • 1974: Premi Nebula de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi Hugo de novel·la per The People of the Wind
  • 1974: Premi de Fantasía Mitopoyética de novel·la per Hrolf Kraki's Saga
  • 1975: Premi Mundial de Fantasía de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1975: Premi Hugo de novel·la per Tiempo de fuego
  • 1976: Premi Nebula de novel·la per A Midsummer Tempest
  • 1980: Premi Nebula de relat llarg per The Ways of Love
  • 1984: Premio Prometheus de novel·la per Orion Shall Rise
  • 1990: Premi Nebula de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premi Hugo de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1990: Premio Prometheus de novel·la per La nave de un millón de años
  • 1998: Premio Prometheus de novel·la per The Fleet of Stars
  • 1999: Premio John W. Campbell Memorial|John W. Campbell Memorial de novel·la per Starfarers

Pseudónimos[modifica | modifica el codi]

  • A.A. Craig
  • Michael Karageorge
  • Winston P. Sanders

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lee Gold. «Tracking Down The First Deliberate Use Of "Filk Song"». [Consulta: 2007-08-11].
  2. Tau Zero-'SF edició d'obres mestres, d'accés:. 20 agost 2010
36x36px

Portal: Literatura