Powel·lita
 Powel·lita | |
|---|---|
 Cristall de powel·lita de color groc mel del Districte de Jalgaon, Maharashtra, Índia  | |
| Fórmula química | CaMoO₄ |
| Epònim | John Wesley Powell |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats > molibdats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.GA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.GA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/G.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars plans, pols, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 5.222 Å, c = 11.425 Å; Z = 2 |
| Grup puntual | tetragonal dipiramidal (4/m) I 41/a |
| Massa molar | 200.02 g |
| Color | groc clar, groc verdós |
| Exfoliació | imperfecta en {011}, {112} i {001} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | amantina, grassa |
| Color de la ratlla | groga clara a verdosa |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 4,25 |
| Densitat | 4,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.974 nε = 1.984 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | O = blau; E = verd |
| Fluorescència | emet fluorescència de color groc brillant sota la llum ultraviolada d'ona curta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pwl |
| Referències | [1] |
La powel·lita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la scheelita. Va ser anomenada així l'any 1891 per William Harlow Melville en honor del geòleg estatunidenc John Wesley Powell (1834-1902).
Característiques[modifica]
La powel·lita és un molibdat anhidre de calci amb fórmula CaMoO₄, que cristal·litza en el sistema tetragonal. És isoestructural amb la scheelita CaWO₄, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida en què la substitució gradual del molibdè per wolframi va donant els diferents minerals de la sèrie.[2] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa wolframi.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral rar de formació secundària, format típicament a la zona d'oxidació dels jaciments hidrotermal de minerals del wolframi. També apareix, més rarament, en cavitats del basalt, en skarns i en roques pegmatites de tipus granit. Pot reemplaçar a la molibdenita en els jaciments d'aquesta, donant un material d'aparença foliada. També pot alterar-la i convertir-se en ferrimolibdenita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: molibdenita, ferrimolibdenita, estilbita-Ca, laumontita o apofil·lita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir),[3] a les pedreres de marbre de Gualba (Vallès Oriental),[4] a les mines de Toron (Espinavell, Ripollès), a la mina Fra Joan (Setcases, Ripollès)[5] i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat).[6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Powel·lita |
- ↑ «Powellita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ «Powellite-Scheelite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
- ↑ Goujou, Jean-Christian, Guitard, Gérard, Berbain, Christian «Le massif de Costabonne, 2464m (Pyrénées-Orientales) 2. Un aperçu de la mineralogie du gisement». Le Règne Minéral, 6, 32, 2000, pàg. 5-12.
- ↑ Bareche, Eugeni M. «Mines de Catalunya». Mineralogistes de Catalunya, 1, 8, abril 1980, pàg. 11-12 [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ P. ALFONSO, C. CANET, Joan-Carles Melgarejo i Draper, J.M. MATA I PERELLÓ, A.E. FALLIK «Stable isotope geochemistry of the Ulldemolins Pb-Zn-Cu deposit (SW Catalonian Coastal Ranges, Spain)». Geologica Acta, 10, 2, 2012. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/105.000001707 [Consulta: 5 desembre 2023].