Power metal

**Power metal**
Orígens estilístics	Heavy metal, thrash metal
Orígens culturals	1980s, Europa
Instruments típics	Guitarra elèctrica - Baix - Bateria - Teclat musical
Popularitat al Mainstream	Europa, des de finals dels vuitanta fins ara; EUA, les mateixes dates.
Formes derivades	Folk metal, Metal simfònic
Origen	Europa
Creació	1982
Part de	metal
Subgèneres
	Power metal simfònic, Power metal extrem, Power metal èpic
Gèneres de fusió
	Power metal progressiu
Altres temes
	Categoria:Heavy metal, Categoria:Rock

El Power Metal, en català "metall del poder", és un subgènere del heavy metal creat a Alemanya i Escandinàvia. Com gairebé tots els subgèneres del heavy metal, el power metal és difícil de caracteritzar. Hi ha gent que entén per power metal una cosa, mentrestant, altres el divideixen en diversos subgèneres, però es reconeix que hi ha dues grans variants del power metal: la gamma europea i la gamma nord-americana. L'aproximació que es pren aquí és dividir la història del power metal en dues èpoques.

La cançó de l'any 1976 del grup Rainbow, Stargazer és considerada la primera cançó del power metal

Desenvolupament

El power metal es va començar a desenvolupar a mitjans dels anys vuitanta per la banda alemanya Helloween que agafava influències de Iron Maiden i Judas Priest, però amb un nou component de velocitat (no a l'estil destructiu del thrash metal, sinó melòdic i no agressiu). Aquest estil de power metal original, és el power metal clàssic, amb bandes representatives com la ja esmentada Helloween o Gamma Ray. Una diferència interessant amb altres estils és que el power metal clàssic dóna una aproximació "alegre" a les seves cançons, en contraposició del sentir, generalment, obscur de la resta del heavy metal. Per això alguns el van qualificar (especialment l'estil de Helloween) com a Happy Metal (metal feliç).

Un aspecte diferenciador del power metal foren les veus entrenades dels cantants. En contra de les veus del death metal, els cantants de power metal tenen veus agudes i clares, arribant a cantar notes solament a l'abast de veus realment entrenades. Moltes de les noves bandes van deixar a un costat les lletres de la vida real, experiències personals o aspectes socials que acostumaven a utilitzar-se a l'època per Helloween i altres grups de Heavy Metal, i es van centrar habitualment en temes fantàstic, mitològics, temes de llegendes i espases de l'era dels castells o fins i tot de ciència-ficció.

A mitjans dels noranta va començar el que ben aviat es denominaria el moviment del "euro-power", un estil dins del power metal més d'acord amb els temps actuals, desenvolupant gairebé exclusivament a Europa. Prenent una base de power metal clàssic, els grups que sorgirien (amb Stratovarius, Edguy, Sonata Arctica com a principals referències) afegien un teclat molt més important al so final, habituals cors èpics, gran tècnica amb les guitarres (amb espectaculars solos) i bateria (una gran velocitat i doble bombo), lletres de fantasia i, alguns cops, so d'orquestra (els italians Rhapsody of Fire o X Japan són un gran exemple d'això) i fins i tot una cantant d’òpera, Tarja Turunen, com els finlandesos Nightwish (banda que s'ha catalogat dins el symphonic metal). Aquest estil ha set molt popular a Europa, Japó i alguns països de Sud-America. Aquest estil en català és poc habitual, tot i això estan sortint bandes, tal com Sarasvatï, un grup que barreja el power metal amb les seves influències de la música celta o el rock català. Alguns crítics consideren aquest estil com a power metal, i anomenen power metal clàssic amb altres noms com el speed metal. Com s'ha esmentat al principi de l'article, aquest tema és discussió habitual en la qual cadascú ha de donar les seves conclusions.

Estil

Com ja s'ha esmentat, el power metal és un gènere molt melòdic, sobretot en comparació amb altres subgèneres del metal. Açò es combina amb la gran velocitat dels riffs de guitarra (influència del thrash metal), i la incorporació d'instruments que li donen encara major musicalitat, com el teclat musical. Les composicions s'orienten cap a un so èpic en lloc d'intentar crear una atmosfera obscura; i les veus són clares, agudes i amb una ampla tessitura, incloent fins i tot veus femenines.

Tot açò ha donat lloc a una gran varietat de subgèneres derivats, com es podria esmentar el power metal extrem, iniciat per la banda internacional DragonForce i amb tendència a una gran velocitat i virtuosisme en les composicions; el power metal simfònic, que ressalta les veus femenines i l'ús d'instruments característics de la música clàssica, amb exponents com Nightwish o Rhapsody of Fire; el power metal èpic, que li dóna preponderància al to èpic de les composicions (a voltes s'usen àdhuc alguns instruments clàssics, fet pel qual sovint se'l considera un subgènere del power metal simfònic), tal com fan Blind Guardian; o alguns gèneres de fusió, com el power metal progressiu, amb grups com Sonata Arctica o Mechanical Poet.

Les lletres solen parlar de temes relacionats amb mites i llegendes, lluites i cavallers, deixant-se portar per la fantasia. No entren en un nivell sinistre, com el black metal; ni solen parlar de temes socials, com el thrash metal; però tampoc són lletres tan íntimes com les del death metal melòdic o el metal progressiu. La mitologia hi és present en moltes de les lletres, des de la nòrdica (Manowar, Turisas), fins a la grecoromana, passant àdhuc per mitologies inventades, com la tolkieniana (Blind Guardian), i el to èpic de les composicions s'adequa perfectament a les quasi sempre molt poètiques lletres, que tracten d'emular els grans mestres de la poesia èpica de l'antiguitat.

Grups de power metal

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Power metal