Práxedes Mateo Sagasta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Práxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta

21 de desembre de 1871 – 26 de maig de 1872
Precedit per José Malcampo y Monge
Succeït per Francisco Serrano Domínguez

3 de setembre de 1874 – 31 de desembre de 1874
Precedit per Juan de Zavala y de la Puente
Succeït per Antonio Cánovas del Castillo

8 de febrer de 1881 – 13 de octubre de 1883
Precedit per Antonio Cánovas del Castillo
Succeït per José Posada Herrera
27 de novembre de 1885 – 5 de juliol de 1890
Precedit per Antonio Cánovas del Castillo
Succeït per Antonio Cánovas del Castillo
11 de desembre de 1892 – 23 de març de 1895
Precedit per Antonio Cánovas del Castillo
Succeït per Antonio Cánovas del Castillo
4 d'octubre de 1897 – 4 de març de 1899
Precedit per Marcelo Azcarraga Palmero
Succeït per Francisco Silvela
6 de març de 1901 – 6 de desembre de 1902
Precedit per Marcelo Azcarraga Palmero
Succeït per Francisco Silvela
Dades biogràfiques
Naixement 21 de juliol de 1825
Torrecilla en Cameros, (Espanya)
Defunció 5 de gener de 1903 (als 77 anys)
Madrid, (Espanya)
Partit Partit Liberal
Cònjuge Ángela Vidal Herrero

Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja 1825 - Madrid 1903), polític i reconegut orador espanyol. President del consell de Ministres (1871-1872) i President del govern Espanyol (1874-1874), (1881-1883), (1892-1895), (1897-1899) i (1902-1902).

En la seva joventut abraçà idees força revolucionàries per la seva època però evolucionà cap al liberalisme democràtic.

Va estudiar la carrera d'enginyer de Camins, Canals i Ports però mai la va exercir i es va dedicar al periodisme i la política.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inici de l'activitat política[modifica | modifica el codi]

Va iniciar la seva vida política a Zamora, el 1854, on havia estat nomenat Cap d'Obres Públiques. Allí rebé el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, sent escollit aquell mateix any diputat de les Corts constituents de 1856. El 1858 torna a ser elegit diputat fins al 1863.

A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general Prim amb l'objectiu de destronar a la reina Isabel II. Per aquests fets va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a França.

Període del Sexenni Democràtic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sexenni Democràtic

Torna a Espanya després de la Revolució de 1868, que va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. En el govern provisional presidit pel general Serrano, és nomenat ministre de la Governació.

El 1871, durant el regnat d'Amadeu de Savoia, és nomenat president del Consell de Ministres.

Va presidir el Consell de Ministres per segona vegada des de setembre de 1874 fins al final d'aquest any, en els mesos previs a la Restauració Borbònica, durant la dictadura del general Serrano. En tot aquest període, immers en nombroses crisis socials i polítiques, va ser el cap del Partit Constitucional, una escissió del progressisme.

Restauració borbònica de 1874[modifica | modifica el codi]

Després de la restauració dels Borbons a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mesures avançades entre les quals destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí).

El 24 de novembre de 1885, en vigílies de la mort del rei Alfons XII, Sagasta, com a líder del partit Liberal, va signar amb Cánovas del Castillo, cap del partit Conservador, l'anomenat Pacte del Pardo, amb el propòsit de donar suport a la regència de Maria Cristina (embarassada del futur rei Alfons XIII) i garantir així la continuïtat de la monarquia davant la situació creada per la prematura mort del monarca. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre les dues formacions, i Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acatessin la Constitució de 1876.

L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant el conflicte hispano-estatunidenc, conegut com la "Guerra de Cuba", va decidir intervenir militarment malgrat que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam) i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta.

Vida intel·lectual i personal[modifica | modifica el codi]

Va ser cavaller de la Insigne Ordre del Toisó d'Or. Sagasta va ser un destacat maçó, arribant a assolir el grau de Gran Mestre de la Gran Orient d'Espanya.

Es va casar el 1885 amb Ángela Vidal Herrero amb qui va tenir dos fills José Sagasta Vidal i Victoria Esperanza Mateo Sagasta y Vidal, 1a comtessa de Sagasta.

Mausoleu de Sagasta a Madrid.

Càrrecs polítics[modifica | modifica el codi]

Práxedes Mateo Sagasta
Càrrec de govern
Precedit per:
José Malcampo y Monge
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1871 - 1872)
Succeït per:
Francisco Serrano Domínguez
(President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per:
Juan Zavala de la Puente
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1874 - 1874)
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
Càrrec de govern
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1881 - 1883)
Succeït per:
José de Posada Herrera
(President del Govern)
Precedit per:
José de Posada Herrera
(President del Congrés)
President del Congrés dels Diputats d'Espanya
(1883-1884)
Succeït per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
(President del Congrés)
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1892 - 1895)
Succeït per:
Antonio Cánovas del Castillo
(President del Govern)
Precedit per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1897 - 1899)
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
(President del Govern)
Precedit per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1902 - 1902)
Succeït per:
Francisco Silvela y de Le Villeuze
(President del Govern)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Práxedes Mateo Sagasta