Pròsper d'Aquitània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Pròsper».
sant Pròsper d'Aquitània, o
Pròsper Tir

Abadia de Sant Víctor de Marsella
confessor; Pare de l'Església
Nom secular Prosper Tyro Aquitanicus
Naixement ca. 390
Aquitània, potser Llemotges
Defunció ca. 460
Marsella (Provença)
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local a Marsella); Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
Canonització Antiga
Festivitat 25 de juny
Fets destacables Difusor de l'obra d'Agustí d'Hipona
Iconografia Com a monjo

Pròsper d'Aquitània (Llemotges?, ca. 390 - Marsella, 460) o Prosperus Tyro o Aquitanus, fou un escriptor eclesiàstic romà que va florir a la primera meitat del segle V. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'origen aquità, probablement de Llemotges, i probablement va fer els estudis superiors de l'època. A partir del poema Poema coniugis ad uxoris es pot induir que era casat; cap al 426, es traslladà a Marsella i, amb consentiment de la seva muller, entrà a l'Abadia de Sant Víctor, fundada per Joan Cassià, com a germà llec; de fet, mai no va rebre els ordes sagrats.

Va conèixer les obres d'Agustí d'Hipona i començà a apreciar-ne el pensament, especialment el contrari a l'heretgia dels semipelagians, llavors molt estesa. Amb un altre laic anomenat Hilari (conegut com a Hilarius Prosperianus), van informar Agustí de l'avenç de l'heretgia a Marsella i el bisbe d'Hippo Regius els remeté dos escrits: De praedestinatione sanctorum, i De dono perseverantiae, les dues últimes obres que escrigué. Les obres d'Agustí tampoc no van influir en els semipelagians i Pròsper i Hilari van anar a Roma per obtenir el suport de papa Celestí I qui, el 431, va emetre l'Epistola ad episcopos Gallorum, on denunciava l'heretgia de Cassià.

De nou a Marsella, Pròsper va escriure diverses obres de controvèrsia. El 440 tornà a Roma, ara amb l'ardiaca Leó, que després seria papa i va fer que Pròsper s'hi quedés per ocupar-se de la cancelleria pontifícia. Mentrestant, Pròsper va difondre i defensar l'obra d'Agustí en nombroses obres exegètiques i teològiques. Un temps després deixa de ser esmentat (la darrera obra data de vers el 455). Va morir cap al 463, a Marsella.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure obre teològiques, històriques i poètiques.

De les primeres (les teològiques) els títols són:

    • Epistola ad Augustinum de Reliquiis Pelagianae Haereseos in Gallia.
    • Epistola ad Rufinum de Gratia et Libero Arbitrio.
    • Pro Augustino Responsiones ad Capilula Objectionum Gallorum calummantium.
    • Pro Augustini Doctrina Responsiones ad Capitula Objectionum Vincentianarum.
    • Pro Augustino Responsiones ad Excerpta quae de Genuensi Civitate sunt missa.
    • De Gratia Dei et Libero Arbitrio Liber.
    • Psalmorum a C. usque ad CL. Expositio.
    • Sententiarum ex Operitus S. Augustini delibaturum Liber unus.
  • Obres teològiques dubtoses són:
    • Confessiones
    • De Vocatione Gentium Libri duo
    • Ad Sacram Virginem Demetriadem Epistola s. De Humilitate Christiana Tractatus
    • Praetcritorum Sedis Apostolicae Episcoporum Auctoritates de Gratia Dei et Libero Voluntatis Arbitrio
  • Obres atribuïdes erròniament són:
    • De Vita Contemplativa Libri tres
    • De Promissionibus et Praedictionibus Dei
  • Obres històriques: en elles trasmet les idees augustinianes de la universalitat de la voluntat salvífica de Déu i la predestinació, que fa que Déu concedeixi a tothom prou gràcia per salvar-se, negant la predestinació al pecat: qui es perd ho fa per voluntat pròpia.
    • Chronicum integrum, crònica universal des dels orígens al regnat de Genseric,
    • Chronicon Consulare, del 379, al 455, amb els esdeveniments classificats segons els cònsols romans
    • Chronicon Imperiale, o Chronicon Pithoeanum
    • Un crònica annexa a l'anterior que comença amb Adam però que probablement no fou escrita per Pròsper
  • Obres poètiques:
    • Exsententis S. A Augustini Epigrammalum Liber unus, 106 epigrames en vers elegíac
    • Carmen de Ingratis, en hexàmetres dàctils
    • In Obtrectatorem S. Augustini Epigramma
    • Sis versos elegíacs
    • Epitaphium Nestorianae et Pelagianae haereseon (11 versos elegíacs)
    • Uxorem hortatur ut se totam Deo dedicet (53 versos elegíacs)

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va ésser venerat com a sant. L'únic testimoni d'aquest culte, però, és un fresc de la basílica de San Clemente de Roma, on es presenta amb l'aureola, els cabells tallats com un monjo i una túnica. Confós amb sant Pròsper de Reggio Emília, que se celebra el 25 de juny, va ésser inclòs al martirologi de Cesare Baronio en aquesta data.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]