Pròteles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pròteles
Plistocè - Recent
Pròteles
Pròteles

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Hyaenidae
Subfamília: Protelinae
Flower, 1869
Gènere: Proteles
Saint-Hilaire (fill), 1824
Espècie: P. cristata
Àrea de distribució del pròteles
Àrea de distribució del pròteles

El pròteles (Proteles cristata) és una petita hiena insectívora, nadiua de l'est i el sud d'Àfrica. Hom l'anomena també aardwolf nom que vol dir "llop de terra" en afrikaans/neerlandès.[2] També se l'anomena "xacal maanhaar".[3]

El pròteles és l'única espècie vivent de la subfamília Protelinae, i es troba ubicada dins de la família dels hiènids, tot i que antigament es trobava fins a la família Protelidae.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El pròteles té un aspecte molt semblant al de la hiena ratllada, però amb una mida significativament més petita. El seu musell és esvelt, les seves orelles són punxegudes, i el seu pelatge és de color groguenc, amb unes ratlles verticals de color negre i una crinera formada per pèls llargs, que s'estén des del coll fins a la cua.

La longitud del seu cos varia entre 55 i 80 centímetres, mentre que la de la seva cua varia entre 20 i 30 centímetres. La seva alçada, a les espatlles, oscil·la entre 40 i 50 centímetres, i el seu pes varia entre els 9 i els 14 quilos.[4] Les potes anteriors tenen 5 dits, a diferència d'altres hienes que en tenen 4.[2] Les dents i el crani són similars als de les altres hienes, tot i que les dents posteriors estan especialitzades per alimentar-se d'insectes, i la llengua per llepar-los.[2] A mesura que la seva edat avança, és freqüent que perdi algunes dents. L'impacte d'aquesta pèrdua en els seus hàbits alimentaris és molt petit, donada la tendresa del insectes que consumeix.[4]

Té dues glàndules que secreten un mesc fluid, a la part posterior del cos, el qual utilitzen per marcar el territori i per comunicar-se amb altres individus de la seva espècie.

Quan es troben en captivitat, poden arribar a viure fins a 15 anys.

Distribució i habitat[modifica | modifica el codi]

Viuen a planúries obertes i seques, i matollars, de l'est i el sud d'Àfrica, i eviten les zones muntanyenques. A causa de les seves necessitats alimentàries específiques, només viuen a regions on hi ha tèrmits de la família Hodotermitidae. Els tèrmits d'aquesta família depenen de l'herba seca i, per tant, són més nombroses als prats i sabanes amb alta concentració d'herba, i a les terres de conreu.

Existeixen dues poblacions diferenciades: una al sud d'Àfrica i l'altre a l'est i al nord-est d'Africa, però cap d'elles habita els boscos intermedis de miombo.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Pròteles al zoo de San Antonio, Texas

Els pròteles són animals tímids i nocturns, que es refugien de dia en caus sota terra, i l'abandonen de nit per cercar aliment.[2] Durant la major part de l'any, els pròteles viuen en territoris compartits formats per dotzenes de caus, els quals ocupen durant unes sis setmanes.[4] Tot i que poden crear els seus propis caus, generalment ocupen caus abandonats de porc formiguer, porc espí o rata llebre sud-africana. De nit, surten a alimentar-se, generalment de tèrmits, els quals atrapen fent servir la seva llengua llarga i enganxosa.[4] Per assegurar-se una font d'alimentació continuada, tracten de no malmetre els termiters ni acabar amb una colònia sencera, de manera que aquesta es pugui regenerar. Després d'alimentar-se d'un termiter, sovint memoritzen la seva ubicació i tornen quan aquest s'ha regenerat, per estalviar-se haver de trobar-ne un de nou.

A causa de cerquen aliment individualment, un fet necessari causat per l'escassetat i la distribució homogènia dels insectes dels que s'alimenten, sovint han estat considerats erròniament animals solitaris. En realitat, viuen en parelles monògames amb les seves cries, defensant conjuntament un mateix territori.[5]

Durant la temporada de reproducció els mascles sense parella cerquen el seu propi territori on establir-se.

Dieta[modifica | modifica el codi]

La seva dieta està formada gairebé exclusivament de tèrmits,[4] dels quals pot arribar a consumir-ne 200.000 en una sola nit. Per aquesta raó se'l considera un assassí en massa d'insectes, un fet poc habitual. A més dels tèrmits, també formen part de la seva alimentació altres insectes, larves, i ous, així com, ocasionalment, mamífers i ocells petits. A diferència d'altres hienes, amb les que està emparentat, no s'alimenta de carronya ni caça grans preses.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La temporada de reproducció varia en funció de la seva ubicació, tot i que generalment té lloc a la primavera o la tardor. Durant aquest període, els mascles sense parella cerquen una parella amb la qual aparellar-se. Els individus dominants, si se'ls presenta l'ocasió, també s'aparellen amb les femelles de veïns menys dominants. Aquest fet sovint dóna lloc a conflictes entre dos mascles, quan un envaeix el territori de l'altre. El període de gestació té una durada d'entre 90 i 110 dies, després dels quals, les femelles donen a llum entre 1 i 5 cadells (generalment 2 o 3) durant la temporada de pluges, època de l'any en la qual els tèrmits estan actius.[2] Els cadells passen entre 6 i 8 setmanes sense sortir del cau amb la mare. Als 3 mesos, comencen a cercar aliment sota supervisió d'un dels pares, i als 4 mesos esdevenen generalment independents. Tot i això, sovint fan servir el mateix cau de la mare fins a la següent temporada de reproducció. Els pròteles joves assoleixen generalment la maduresa sexual després dels dos anys.

Interacció amb humans[modifica | modifica el codi]

L'agricultura pot representar un impacte negatiu sobre les poblacions de pròteles, a causa del pesticides que fan servir els grangers.[1] Les trobades amb gossos representen també una amenaça.

Tot i que sovint els grangers consideren que no són animals perillosos i que poden ser útils, en algunes zones se'ls caça per la seva pell.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Aquestes dues subespècies no estan acceptades per tots els científics,[6] alguns dels quals consideren que són una única espècie.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 (anglès) Anderson, M. & Mills, G.. Proteles cristatus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (anglès) «Aardwolf (Proteles cristatus)». A: Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica Online, 2007. 
  3. (anglès) maanhaar a l'Oxford English Dictionary
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (anglès) Wildlife Fact File. IMP Publishing Ltd, 1994, p. Group 1, Card 144. ISBN 0-951-85662-6. 
  5. (anglès) Koehler, C., Richardson, P., (1990) Proteles cristatus. Mammalian Species, 363: 1-6.
  6. (anglès) Mammal Species of the World

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Kay E. Holekamp und Joseph M. Kolowski: Family Hyaenidae (Hyenas). In: Don E. Wilson, Russell A. Mittermeier (Hrsg.): Handbook of the Mammals of the World. Volume 1: Carnivores. Lynx Edicions, 2009, ISBN 978-84-96553-49-1, S. 234–261.
  • (anglès) C. E. Koehler und P. R. K. Richardson: Proteles cristatus. In: Mammalian Species 363 (1990), S. 1–6. PDF
  • (anglès) Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999 ISBN 0-8018-5789-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]