Praga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Praga
Hlavní město Praha
Bandera de Praga Escut de Praga
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Praga dins de la República Txeca
Nucli antic de Praga
Nucli antic de Praga
Regió Praga
Gentilici praguès, praguesa
Idioma oficial Txec
Superfície 496 km²
Altitud 399 msnm
Població (2005)
  • Densitat
1.180.100 hab.
2.379,23 hab/km²
Coordenades Coord.: 50° 05′ 14″ N, 14° 25′ 16″ E / 50.08722°N,14.42111°E / 50.08722; 14.42111
Formació
Fundació
 
885
Dirigents:
• Alcaldesa:

Adriana Krnácová
Web

Praga (Txec:Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca. Situada a la vora del riu Moldava (Vltava), a la Regió de Bohèmia Central, té 1,2 milions d'habitants. Se la coneix com la ciutat de les cent torres, o la ciutat daurada, la mare de totes les ciutats i el cor d'Europa, i des de 1992 el centre històric és considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Història[modifica | modifica el codi]

Fundada a finals del segle IX, Praga ben prest es va convertir en la capital dels reis de Bohèmia, alguns dels quals regnaren com a emperadors del Sacre Imperi Romà. L'any 1620 Bohèmia va formar part dels dominis dels Habsburg i Praga es va convertir en capital d'una província austríaca. Els quatre municipis independents es van unir en un de sol l'any 1784. Durant el segle XIX, Praga es va anar convertint en l'epicentre de la renaixença cultural i nacional txeca. El nacionalisme txec va participar de l'esperit del romanticisme, tal com va passar en altres llocs d'Europa.

Amb la independència de Txecoslovàquia el 1918 la ciutat va recuperar la condició de capital d'un Estat independent. Les dues dècades següents va créixer i va annexionar viles adjacents. El 1938 va ser ocupada pels alemanys, fins al final de a Segona Guerra Mundial, el 1945. Aquell mateix any, 15.000 habitants van morir arran d'un atac aeri de l'exèrcit dels Estats Units que va confondre la ciutat amb Dresden. L'Exèrcit Roig va ocupar la ciutat el 1945, i el 1948 s'hi va imposar el comunisme. El 1968 va culminar el procés conegut com la Primavera de Praga, d'agitació social i cultural en oposició al règim comunista, satèl·lit del la Unió Soviètica. El procés va ser reprimit amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i altres aliats, seguida de l'empresonament i l'exili dels crítics

Del 16 de novembre al 29 de desembre del 1989 hi va tenir lloc la Revolució de Vellut (sametová revoluce): va començar amb una manifestació pacífica d'estudiants a Praga que va ser durament reprimida per la policia. Una segona manifestació de repulsa dels fets, de vora 500.000 manifestants, va impulsar el procés de canvi polític que va dur a la fi del règim comunista, com ja havia passat el mateix any en els altres països de l'antic bloc comunista d'Europa. El 1993 va ser designada capital de la República Txeca, després de la divisió pacífica de Txecoslovàquia en dos estats.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Praga es troba al cor d'Europa, a menys de 500 quilòmetres dels mars Bàltic, mar del Nord i Adriàtic. Pertany a la regió de Bohèmia Central i ocupa principalment l'àrea de Poberounská soustava i en el seu extrem nord-est una petita part de l'àrea de Česká tabule.

Dins de la República Txeca, la ciutat de Praga està lleugerament desplaçada al nord-oest del centre geogràfic del país.

L'erosió i els processos de sedimentació del riu Moldava en ambdues ribes són els principals causants del relleu de la ciutat. Al voltant del riu i els seus afluents hi ha uns pendents relativament escarpats que acaben en forma de pla en assolir certa altura. Els pendents pronunciats es produeixen a la ribera esquerra del Moldava. L'altitud màxima de la ciutat és de 399 metres, al barri de Zličín, a l'oest de la ciutat, i l'altitud mínima és de 177 metres a la vora septentrional de la ciutat, on el riu l'abandona. Per tant la diferència màxima d'altitud és de 222 metres en una àrea relativament petita.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Praga

El riu Moldava travessa Praga, dividint la ciutat de sud a nord. El Moldava és un riu molt cabalós, fins i tot encara més que l'Elba, del qual és afluent.

Clima[modifica | modifica el codi]

Praga té clima continental. La temperatura mitjana anual és de 8-9 graus Celsius. L'hivern és rigorós encara que no excessivament sever i relativament sec, sent la temperatura mitjana en els mesos d'hivern aproximadament de zero graus. La primavera és fresca al principi i es torna temperada i humida segons s'acosta l'estiu, i ha arribat als 16-17 graus al juny de mitjana i sobrepassant els 70 mm de precipitació atmosfèrica. L'estiu no és excessivament càlid, sobrepassant lleugerament els 18 graus de mitjana en els mesos de juliol i agost, encara que és habitual sobrepassar els 25 graus. Les precipitacions arriben al seu punt màxim al juliol i comencen a baixar en el mes d'agost. La tardor de Praga és temperada i moderadament seca, amb precipitacions similars a les de l'hivern i la primavera, encara que el mes de novembre és bastant fred, amb menys de tres graus de mitjana.

Dades meteorològiques mitjanes del període 1961-1990:[1]
Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des any
Mitjana de les màximes 1,4 °C 3,1 °C 7,7 °C 13,4 °C 18,7 °C 21,2 °C 23,6 °C 23,5 °C 18,6 °C 12,8 °C 5,5 °C 2,1 °C 12,7 °C
Mitjana de les mínimes -3,6 °C -3,3 °C -0,1 °C 3,5 °C 8,4 °C 11,3 °C 13,4 °C 13,0 °C 9,1 °C 4,9 °C 0,3 °C -2,2 °C 4,5 °C
Pluja 23,6mm 23,1mm 28,1mm 38,2mm 77,2mm 72,7mm 66,2mm 69,6mm 40,4mm 30,5mm 31,9mm 25,3mm 526,6mm

Població[modifica | modifica el codi]

A inicis del segle XX va seguir el creixement demogràfic fins als 850.000 habitants l'any 1930. Un dels motius va ser la independència de la República Txeca i el nomenament de Praga com a capital del nou estat, i per l'absorció dels municipis limítrofs a la capital el 1922 (37 municipis que sumaven més de 430.000 habitants).

La població de Praga és d'aproximadament 1.200.000 habitants, una mica més del 10% de la població del país. La ciutat va tenir una explosió demogràfica durant el segle XIX a causa de la seva esplendor econòmica i cultural. Si incloem els suburbis que aleshores no formaven part de Praga, la població va passar de poc més de 157.000 habitants el 1850 a més de 500.000 l'any 1900.

La primera ampliació de la ciutat va ocórrer el 1850 quan Praga absorbir el municipi de Josefov. El 1883 i 1884 es van absorbir dos nous municipis i un altre el 1901.

Es van realitzar noves ampliacions el 1960 (3 municipis), el 1968 (25 municipis que sumaven prop de 70.000 ciutadans), el 1974 (37 municipis i prop de 65.000 habitants), i el 1987 i 1988 van arribar les dues últimes ampliacions (Černý Most i Kamýk) que varen sumar uns altres 30.000 habitants.

Des de llavors va créixer de forma moderada fins als anys 1980. A partir d'aquest moment la població s'ha estabilitzat.

La població praguenca s'està envellint a un ritme superior al de la resta del país, degut a la immigració de ciutadans en edat de treballar i al descens de l'índex de natalitat. D'aquesta manera, el percentatge d'habitants en edat de jubilació no ha crescut en els darrers anys.

La prosperitat econòmica a inicis del segle XXI amb l'obertura a la Unió Europea, la instal·lació de noves multinacionals i els salaris més elevats, han atret la població productiva de la resta del país. També ha provocat un augment de la immigració, tot i que el percentatge d'estrangers és moderat. Segons dades de l'any 2006 el 8,77% de la població de Praga era estrangera. Segons el país d'origen destaquen els ucraïnesos, que representen el 34,3% dels immigrants, els eslovacs, que representen el 15,7 % i els russos, que són el 9,5% dels estrangers.

Govern[modifica | modifica el codi]

Capitalitat[modifica | modifica el codi]

La Constitució txeca, aprovada el 16 de desembre de 1992 per 172 vots dels 198 totals pel Parlament Txec, estableix que la capital de l'estat txec és Praga. La ciutat va ser capital del regne de Bohèmia a l'Edat Mitjana i des de 1918 fins a la creació del nou estat txec va ser la capital de Txecoslovàquia.

Com a capital de l'estat, Praga és la residència del president de la República, així com la seu de les dues cambres del Parlament: La Cambra de diputats i El Senat.

Govern local[modifica | modifica el codi]

L'alcalde Tomáš Hudeček

D'acord amb l'Acta del Consell Nacional txec de la Ciutat Capital de Praga l'any 2000 la ciutat forma una ciutat-estat. Això implica que diverses de les competències de l'Estat són transferides a la ciutat.

El màxim dirigent de la capital és l'alcalde. La ciutat està administrada per tres entitats: L'Assemblea de la Ciutat de Praga, formada per 70 representants, el Consell de la Ciutat de Praga, format per 11 membres de l'Assemblea i l'Ajuntament de Praga. Les eleccions es realitzen cada 4 anys. L'Ajuntament de Praga, amb els seus corresponents departaments i seccions, alberga el poder executiu de la ciutat.

L'alcalde actual de Praga, des del juny de 2013, és Tomáš Hudeček, del partit conservador TOP 09.

Organització Político-Administrativa[modifica | modifica el codi]

Des de 2001 Praga es divideix administrativament en 22 districtes, que estan numerats de l'1 al 22. En els rètols on apareix el nom dels carrers es pot veure el nombre de districte al qual pertany la via. Al seu torn aquests 22 districtes es divideixen en 57 municipalitats, de les quals només 4 pertanyen al Praga històric (Staré Město, Nové Město, Malá Strana i Hradčany), cadascuna d'elles té els seus propis representants electes i competències:

  • Praha 1: Staré Město, Malá Strana, Hradčany
  • Praha 2: Nové Město, Vinohrady
  • Praha 3: Žižkov
  • Praha 4: Kunratice, Modřany
  • Praha 5: Slivenec, Smíchov
  • Praha 6: Lysolaje, Nebušice, Přední Kopanina, Suchdol
  • Praha 7: Troja, Holešovice
  • Praha 8: Březiněves, Dablice, Dolní Chabry, Horní Chabry
  • Praha 9: Prosek, Vysocany
  • Praha 10: Hostivař, Strašnice, Vrsovice, Malešice
  • Praha 11: Křeslice, Šeberov, Újezd, Chodov, Haje
  • Praha 12: Libuš, Modřany
  • Praha 13: Řeporyje, Stodůlky, Butovice
  • Praha 14: Dolní Počernice
  • Praha 15: Dolní Měcholupy, Dubeč, Petrovic, Štěrboholy
  • Praha 16: Radotín, Lipence, Lochkov, Veľká Chuchle, Zbraslav
  • Praha 17: Řepy, Zličín
  • Praha 18: Letňany
  • Praha 19: Kbely, Čakovice, Satalice, Vinoř
  • Praha 20: Horní Počernice
  • Praha 21: Újezd nad Lesy, Běchovice, Klánovice, Koloděje
  • Praha 22: Uhříněves, Benice, Kolovraty, Královice, Nedvězí
La torre de televisió Žižkov a Praga.

Economia[modifica | modifica el codi]

La moneda oficial del país és la corona txeca (Ceska Koruna), que es divideix en 100 hellers (haler). Les seves abreviatures són Kc. i h respectivament.

El PIB per capita de Praga és més del doble que el de la República Txeca. Va arribar als 33.784 dòlars (PPA) el 2004, la qual cosa suposa més d'un 50% per sobre de la mitjana de la Unió Europea per a aquest any. Això la situa com la dotzena regió més rica de la Unió Europea.

Praga és el centre econòmic del país. A més de ser la capital del país la majoria de les institucions financeres i de les empreses transnacionals tenen seu a la ciutat. Aquests, entre altres motius, fan possible que Praga representi prop del 25% del PIB txec. No obstant el creixement del PIB a Praga és menor que el de la mitjana nacional des de 2001.

Praga ha estat capaç d'absorbir la força de treball tant nacional com internacional atreta per la prosperitat de la ciutat. L'any 2001 Praga concentrava aproximadament el 20% dels llocs vacants de treball de la República Txeca, la qual cosa és especialment significatiu si es compara amb el poc més del 10% que representa la població de Praga sobre la població total. La demanda de treballadors era de 726.000 persones mentre la població activa de la ciutat era de tan sols 600.000. La taxa d'atur a Praga és aproximadament la meitat que la del país.

La seva posició central a Europa afegida a un nivell de preus més baix que el d'Europa Occidental facilita que moltes companyies internacionals hi instal·lin la seu europea.

La distribució sectorial de la ciutat segueix una marcada tendència cap al sector terciari. El 2006 el 82% del valor afegit creat a la ciutat pertany al sector serveis. A l'altre costat de la balança hi ha el sector industrial, amb un pes significativament inferior al de la resta del país. Un altre sector que ha crescut en la primera dècada del segle XXI és la construcció, amb més d'un 50% d'increment entre 2001 i 2006 del valor de les cases construïdes.

Des de la Revolució de Vellut la ciutat aprofita la seva bellesa arquitectònica en el sector del turisme. L'any 2005, 6,4 milions de turistes van visitar la República Txeca, dels quals una gran majoria van passar per Praga. Més del 90% de les places hoteleres ocupades van ser destinades a turistes estrangers. El 41% de les places disponibles eren en hotels de quatre o cinc estrelles el 2006.

Educació[modifica | modifica el codi]

Universitat Carolina de Praga

Praga concentra les principals universitats del país, El 2006 comptava amb 10 centres universitaris i 38 facultats, en els que estaven inscrits 87.500 estudiants, a més d'11.500 cursant estudis de post-grau. També comptava amb una gran quantitat d'escoles d'educació secundària, entre les quals destaquen les de gramàtica i d'estudis tècnics.

Entre les universitats destaca la prestigiosa Universitat Carolina de Praga, la més antiga de Centreeuropa.

Les estadístiques assenyalen la bona salut de l'educació praguense. El 2001 el 56% de la població ha completat els estudis secundaris, la qual cosa situa a Praga entre les primeres classificades segons aquest indicador. Pel que fa a la població que té estudis universitaris, el percentatge baixa fins al 12%, per la qual cosa Praga descendeix diversos llocs a la classificació, però se situa encara per davant de la majoria de les ciutats europees. El 39% de la població de menys de 4 anys assisteix a algun centre pre-escolar.

Els museus ofereixen riques col·leccions. Entre ells, destaca el Museu Nacional de Praga i el Museu jueu de Praga. Tradicionalment Praga ha estat un dels centres culturals més importants d'Europa Central. Actualment, després de la caiguda del comunisme, va recuperar la seva tradició i celebra centenars d'esdeveniments com festivals de cinema, música o literatura. L'activitat teatral i operística de la ciutat presenta una enorme oferta durant tot l'any. El Teatre Negre, el Teatre Nacional de Praga i el Teatre del ballet Nacional són alguns dels atractius culturals més famosos.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre Històric de Praga
Centre històric amb les torres bessones al fons
Centre històric amb les torres bessones al fons
Centre històric de Praga situat respecte República Txeca
Centre històric de Praga
Informació
Localització Regió de Bohèmia Central
Flag of the Czech Republic.svg República Txeca
Superfície 1.106 ha
Patrimoni Gran influència a la cultura europea desde la Edat mitjana

Tipus Cultural
Criteris ii,iv,vi
ID 616
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1992 (16a sessió)
Coordenades 50° 05′ 00″ N, 14° 25′ 00″ E / 50.08333°N,14.41667°E / 50.08333; 14.41667
* Segons les regions de la UNESCO.

Els museus ofereixen riques col·leccions. Entre elles, destaca el Museu Nacional de Praga i el Museu jueu de Praga. Tradicionalment Praga ha estat un dels centres culturals més importants d'Europa Central. Actualment, després de la caiguda del comunisme, va recuperar la seva tradició i celebra centenars d'esdeveniments com festivals de cinema, música o literatura. L'activitat teatral i operística de la ciutat presenta una enorme oferta durant tot l'any. El Teatre Negre, el Teatre Nacional de Praga i el Teatre del ballet Nacional són alguns dels més famosos atractius culturals

Museus[modifica | modifica el codi]

El Museu nacional (en txec: Národní muzeum) és un dels principals museus de Praga. Ocupa un edifici neorrenaixentista situat al capdamunt de la plaça de Wenceslau, la principal de la ciutat. El seu vestíbul central serveix també de panteó dels grans txecs. Es va fundar el 1818 com a Museu patriòtic de Bohèmia (Vlastenecké muzeum v Čechách). El 1848 pren el nom de Museu Txec (České muzeum), de 1854 a 1919 el Museu Reial Txec (Muzeum Království českého). L'edifici ocupat pel museu és obra del Josef Schulz, l'arquitecte del Teatre Nacional de Praga, construït en la mateixa època (1885-1890). Aquest museu guarda la famosa Maqueta en paper de Praga confeccionada pel litograf txec Antonin Langweil (1791-1837).

Vista nº 2. de la maqueta de Praga

El Museu jueu (en txec: Židovské muzeum) és en realitat un conjunt de diferents espais dins de l'antic gueto de Josefov. Va ser fundat el 1906 per Hugo Liebe i Augustin Stein per a la conservació de valuosos objectes de les sinagogues de Praga. Durant l'ocupació nazi el museu va ser respectat, perquè Hitler el volia mantenir precisament com a testimoni d'una raça ja inexistent. De totes maneres, tant sota el domini alemany com amb el règim comunista el museu estava molt limitat en les seves funcions. Des de 1994 va recuperar i ampliar el seu status original. Posseeix una de col·leccions d'art jueu més grans del món, que comprèn unes 40.000 peces de museu i 100.000 llibres. El museu inclou les sinagogues Maisel, Espanyola, Pinkas, Klaus, l'Antic Cementiri Jueu, la Sala de Cerimònies de la Societat Funerària i el cementiri jueu de Žižkov.

Altres museus de menor rellevància són:

  • Museu Alfons Mucha, que recull més de 100 obres o objectes relacionats amb autor txec.
  • Museu Franz Kafka que acull les primeres edicions dels seus llibres, així com correspondència personal i audiovisuals de l'escriptor.
  • Museu del Joguet, que es troba al castell de Praga.

Música[modifica | modifica el codi]

Praga té una llarga història musical. La que fou una de les capitals culturals d'Europa en els segles XVIII i XIX conserva la seva tradició musical.

A la ciutat s'organitzen, durant tot l'any, concerts de música clàssica. Els entorns són variats, des d'esglésies a auditoris com la Sala Smetana, seu de l'Orquestra Simfònica de Praga, situat en un edifici modernista a Republiky 5, el Palau de la Cultura i la sala Dvořák (al Rudolfinum, Plaça Jan Palach), seu de l'Orquestra Filharmònica Txeca ubicat en un edifici neoclàssic on se celebra la inauguració i cloenda, sobretot, del famós Festival Internacional de la Primavera de Praga entre el 12 de maig i els primers dies de juny. Els concerts també se celebren regularment a la Galeria Nacional del Castell de Praga, als jardins, a prop del castell i al Museu Nacional, a la plaça de Wenceslau. Els concerts a la Vila Bertramka a Mozartova 169, Smichov, solen tenir Mozart i els seus contemporanis com a protagonistes.

Les esglésies antigues són un entorn on es pot gaudir del Festival de Música d'Orgue que té lloc a l'agost. Els millors programes són els que s'ofereixen a la Catedral de Sant Vito, a Hradcany; U Krízovníku, prop del pont de Carles, l'Església de Sant Nicolau de la Mala Stupartska a la Ciutat Antiga, on les notes de l'orgue flueixen enmig de belles estàtues barroques.

Resulta curiós el Festival de Música Jueva que se celebra als mesos d'octubre i novembre al Call Jueu.

La tradició musical txeca s'inicia el Segle IX amb cançons d'origen religiós. Durant l'Edat Mitjana es componen diverses cançons que han perdurat en el cançoner txec, però que és difícil concretar d'on van sorgir. Al segle XV el reformista Jan Hus impulsa de manera notable la cançó religiosa a la Capella de Betlem de Praga, i segons els textos contemporanis és compositor de diverses peces de l'època.

Monument a Jan Hus on fou cremat a Praga

Al segle XVI s'instal·la el famós orgue de la Catedral de Sant Vito. L'emperador Ferran I funda en aquesta època de l'orquestra de la cort, que els seus successors van ampliar més endavant. D'aquesta orquestra, formada per músics de diverses nacionalitats, entre ells els músics i compositors italians Gregorio Turini i el seu fill Francesco ja nascut a Praga,[2] i en sorgeixen diverses cançons populars txeques.

Al segle XVII l'orquestra de la cort va ser duta a Viena encara que actuaven a Praga en ocasions especials. L'òpera es va estrenar a Bohèmia l'any 1627 durant la coronació de Ferran II. Durant aquest segle es van començar a representar òperes al país, però cap companyia es va establir de manera permanent.

Amb la coronació el 1723 de Carles VI s'estrena a Praga Constanza i Fortezza per Joseph Fux que impressiona el comte Spork que decideix que es representi òpera de forma permanent en el seu teatre, sota les ordres d'Antonio Denzio. Al segle XVIII en paral·lel es produeix un auge de la música popular txeca, que arriba a influenciar la música europea. En aquesta època Mozart va viure durant algun temps a Praga i va compondre Don Giovanni. La casa que va ocupar al sud de Malá Strana, al barri Smíchov, avui és un museu anomenat Casa de Mozart. L'òpera es va estrenar al Teatre Estatal de Praga.

El segle XIX, amb l'auge de Praga coincideix la millor època musical de la ciutat. En aquesta època viuen a Praga dels compositors txecs més cèlebres, Antonín Dvořák i Bedrich Smetana i el no tan conegut, però també compositor d'òperes Karel Šebor. Dvořák i Smetana són els autors de les obres més conegudes composicions musicals txeques com l'òpera La núvia venuda.

Hereus de Dvořák i Smetana són altres compositors que van desenvolupar la seva carrera ja durant el segle XX com Karel Weis, Rudolf Vohanka o Josef Suk i que va arribar a participar en les Olimpíades de Los Angeles el 1932 o Leos Janacek. Després de la Primera Guerra Mundial va sorgir el moviment anti-romàntic, del qual cal destacar el prolífic compositor Bohuslav Martinu, que va desenvolupar la major part de la seva carrera fora del país.

D'aquesta ciutat també en foren fills il·lustres la soprano Ernestina Schumann-Heink (1861-1936).

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La rica història de Praga li permet tenir grans representacions de diversos estils arquitectònics. Els barris de Staré Město, Malá Strana i Hradčany reuneixen palaus de gran valor artístic.

Ja en el segle X Praga era un important centre comercial. En aquella època existia un bisbat, dos convents de grans dimensions i una comunitat jueva que vivia en cases de pedra.

Al segle XIII comença a utilitzar la pedra per a les grans construccions per al XIV, gràcies a la influència del Rei Carles IV, desenvolupar un estudiat disseny de Praga utilitzant principalment l'estil gòtic que la va convertir en una ciutat bonica i en centre polític - cultural d'Europa. D'aquesta època són l'edifici de l'Arquebisbat i la Catedral de Sant Vito. Amb els Habsburg arriba el renaixement amb construccions tan originals com el Palauet de l'Estrella i tan bonics com el Palau de la Família Schwarzenberg o la Casa del Minut. Després de la Guerra dels Trenta Anys va arribar un període de decadència per renéixer sota els influxos del barroc, amb mostres tan interessants com la Residència d'Estiu de la Família Sternberken Troja o el Palau Clam-Gallas.

Al segle XVIII s'imposa el classicisme francès i en la segona meitat del segle XIX es passa a un estil personal txec promogut pels components de la coneguda com Generació del Teatre Nacional com es pot observar a la Casa dels Artistes i al Teatre nacional. Aquest estil propi es desenvolupa intensament amb la Fira commemorativa del país el 1891 que dóna com fruits el Pavelló en ferro colat que va fer construir el Príncep Hanavsky, el Palau Industrial de Holesovice i el Mirador de la Colina.

Ja en el segle XX es passa al modernisme les principals mostres són la Casa Municipal, el Hotel Europa, el Palau d'Exposicions i la casa de Ginger i Fred.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Monument a Franz Kafka a Praga

Praga és bressol de diversos escriptors de prestigi. Entre ells destaquen Jan Neruda, Franz Kafka i Milan Kundera.

Neruda va ser un poeta, contista, dramaturg i novel lista txec, un dels principals representants del realisme txec i membre de l'anomenada Escola de maig. La seva obra més reconeguda és Contes de Malá Strana (1877), un llibre de relats sobre la petita burgesia praguenca d'aquell, per llavors, tranquil barri. El seu cognom va inspirar el pseudònim de Pablo Neruda a Ricardo Neftalí Reyes Basoalto, qui es va prendre la llibertat de canviar la seva accentuació a greu. El carrer on va néixer porta el seu nom avui dia.

Kafka és un dels escriptors més importants del segle XX en llengua alemanya. La seva obra és una de les més influents de la literatura universal en l'últim segle, tot i no ser molt extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, El castell i Amèrica), una novel·la curta, La metamorfosi, i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats de forma pòstuma. Gran part de la seva obra va ser publicada després de la seva mort pel seu amic i confident, Max Brod. La seva obra és expressiva, com cap altra, de les ansietats i l'alienació de l'home del segle XX. El Museu que porta el seu nom conté les primeres edicions dels seus llibres, així com correspondència personal i audiovisuals de l'escriptor.

Milan Kundera és un novel lista que no va néixer a Praga però va estudiar a la Universitat Carolina de Praga i va donar classes d'història del cinema a l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic des de 1959 un 1969, i posteriorment a l'Institut d'Estudis Cinematogràfics de Praga. És un novel lista, l'obra més coneguda és La insuportable lleugeresa de l'ésser, per la qual ha estat guardonat en diverses ocasions.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Praga és un lloc excel·lent per gaudir amb el cinema d'animació. Són especialment bells els espectacles poètics i Còmics de Karel Zeman que va aconseguir animar personatges de vidre i gravats en fusta i les obres de Jirí Trnka, el mestre del gènere, que va crear les cinema-òperes i els cinema-ballets.

A banda d'aquest especial cinema d'animació a Praga existeixen nombroses sales on es poden veure pel·lícules, sobretot americanes i europees en el seu propi idioma i subtitulades en txec. Les llistes de pel·lícules i les adreces dels cinemes es poden consultar als diaris Prognosis i The Prague Post.

Esport[modifica | modifica el codi]

Estadi Strahov

Estadi Strahov, segon estadi més gran del món, té un aforament de 220.000 espectadors.Praga compta amb unes bones instal·lacions esportives i ha estat candidata a acollir els Jocs Olímpics de 1924 i de 2016 per a aquests últims va quedar descartada a la pre-selecció que va realitzar el COI el 4 de juny de 2008. A l'abril de 2008 ha manifestat la seva intenció de retardar la seva candidatura.

Entre les seves instal·lacions esportives es troba el segon estadi més gran del món, l'estadi de Strahov, que pot albergar un 220.000 espectadors. També destaca el Sazka Arena, construït el 2004 per al Campionat del Món Masculí d'Hoquei sobre Gel de 2004.

Praga també és l'escenari de la Marató Internacional de Praga, creada el 1995 i que s'ha convertit en una de les més prestigioses maratons del món, i que se celebra al maig, amb representants de més de 50 nacions.

També ha acollit la Copa Mundial de Skateboarding i diverses competicions internacionals de Floorball, esport en el qual la República Txeca és una potència, com el Campionat del Món de Floorball en 1998 i 2008 i el Campionat d'Europa de Floorball el 2003.

Els principals equips de futbol de la capital checa són l'Sparta de Praga i el SK Slavia Praha, que solen dominar la Lliga txeca de futbol. L'Sparta de Praga ha guanyat 10 de les 15 lligues disputades des de la fundació de la República Txeca.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Praga és considerada com una de les ciutats més belles del món. D'acord amb un estudi més recent, va ser la vintena ciutat mundial en rebre turistes l'any 2006. La major part dels atractius turístics de la ciutat es concentren en els barris que componen el nucli històric, és a dir: Hradčany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město.

Hradčany[modifica | modifica el codi]

Catedral de Sant Vit

El districte del Castell és el més antic de Praga. Els seus principals atractius turístics són:

  • El Castell de Praga, fundat al segle IX. No és pròpiament un castell encara que se'n digui, sinó un recinte de 570 metres de llarg i 130 d'amplada mitjana, considerat la major fortalesa d'origen medieval del món. Conté diversos edificis que avui són centres d'interès turístic, alhora que continuen complint la funció mil·lenària de ser la seu del cap de l'Estat, la qual modernament data de 1918, quan s'hi instal·la la presidència de la República. Ha experimentat reformes contínues, però l'aspecte actual el van determinar primer la intervenció de l'emperadriu Maria Teresa, al segle XVIII, que va deixar una façana uniforme, neoclassitzant. En segon lloc, les intervencions de l'arquitecte Jože Plečnik entre 1920-1934, a qui es deuen sobretot detalls de comunicació i accessibilitat entre els diversos espais del recinte i els parcs i els jardins de tot l'entorn.
  • La Catedral de Sant Vit és un temple dedicat al culte catòlic i és un exemple d'art gòtic tardà. Construïda sobre temples anteriors, en el seu dia només es va acabar l'absis i el transsepte. La nau i la façana van ser construïdes modernament, els treballs no es van acabar fins al 1929. Dedicada a Sant Vit, Sant Venceslau i Sant Adalbert, ha estat l'escenari de la coronació de tots els reis de Bohèmia i hi ha enterrats bisbes i arquebisbes i un bon nombre de reis. La catedral, encara que catòlica, és de propietat estatal des de l'inici de la seva construcció al segle XIV.
  • El Carreró del Or ("Zlatá ulička") està format per una sèrie de casetes pintoresques sorgides a l'abric d'un tram del muralla. Diu la llegenda que hi van treballar els alquimistes, però senzillament van ser modestos habitatges de personal de servei. Una de les casetes la va llogar Franz Kafka per a poder escriure.
  • La Torre de la Pólvora (Mihulka), de 1494, és l'element fonamental de les fortificacions renaixentistes construïdes per Benedikt Rejt. En temps de Rodolf II va servir com un taller d'alquímia, avui és un museu militar. També hi ha la capella de la Santa Creu, del segle XVIII; la Casa del Prebost, del segle XVII; l'antic Palau Reial, del segle XII, des d'on es va produir la defenestració de Praga que va marcar l'inici simbòlic de la Guerra dels Trenta Anys; la basílica romànica de Sant Jordi, erigida sobre una antiga església de l'any 920, el temple de Sant Jordi, del segle XVIII; les antigues cavallerisses, que avui allotgen exposicions temporals d'art; la Torre Dalibor, anomenada segons un noble que hi va ser empresonat a finals del segle XV, el destí delqual va donar origen a diverses llegendes, les quals van inspirar l'òpera Dalibor, de Bedřich Smetana; el Palau Lobkowicz, del segle XVII, avui un museu històric; la casa del Burgrave, que allotja un museu de la joguina; la torre Negra, la porta oriental del recinte, que avui de negra no té res, però li va quedar el nom després de passar prou anys coberta per la pols de carbó d'un incendi.

Altres atractius turístics del districte del Castell són els Jardins del Castell, el Palau Salm, el Palau Schwarzenberg, el Palau del Arquebisbe, el Palau Sternberg, el Palau Toscano, el Palau Černín el Santuari del Loreto i l'Església de Sant Joan Nepomuceno.

Malá Strana[modifica | modifica el codi]

Pont de Carles

Pont de Carles, deu el seu nom al Rei Carles IV, que el va fer construir el 1357. Té 30 estàtues i 16 arcs, i ha esdevingut un dels principals atractius turístics de la capital txeca. El barri de Malá Strana, que es pot traduir per El Costat Petit o Barri Petit, és a tocar del barri del Castell i està ple d'esplendorosos palaus, esglésies i places, que van florir a l'empara de la noblesa de l'imperi. Els principals monuments són:

  • El Pont de Carles: És el pont més vell de Praga, i travessa el riu Moldava de la Ciutat Vella a la Ciutat Petita. La seva construcció va començar el 1357 amb el vistiplau del Rei Carles IV, i va ser acabat a principis del segle XV. Té una longitud de 516 metres, i una amplada de gairebé 10 metres, al mateix temps que es troba recolzat en 16 arcs. Està protegit per 3 torres distribuïdes entre les seues dues capçaleres, dues a Malá Strana i l'altra a l'extrem situat a la Ciutat Vella. La torre localitzada a la capçalera de la Ciutat Vella és considerada per molts com una de les construccions més impressionants de l'arquitectura gòtica en el món. El pont està decorat per 30 estàtues situades a banda i banda, la majoria d'estil barroc i van ser construïdes al voltant del 1700. Artistes i comerciants tracten de fer diners a expenses de l'important flux de turistes que cada dia visiten el lloc.
  • El Monestir de Strahov: Monestir fundat al segle XII. El monestir es va incendiar i posteriorment es va reconstruir en estil barroc. Es troba al turó a l'oest del castell. Inclou les esglésies de l'Assumpció de la Verge i de Sant Roc i les Biblioteques Filosòfica i Teològica, amb llibres d'incalculable valor històric.
  • L'Església de Sant Nicolau: Església finalizada en 1710, d'estructura curvilínia, i interior ricament decorat. Està situada a la Plaça de Malá Strana i Mozart hi va tocar l'orgue en la seva estada a Praga.

També tenen molt d'interès turístic Carrer Nerudova -en què es troben el Palau Bretfeld, el Palau Thun-Hohenstein i el Palau Morzine-, el Palau de Lichtenstein l'Ajuntament del Districte, el Palau Smirickych, el Palau Schönborn, el Palau Lobkowicz, el Palau Vrtba, l'església de Nostra Senyora de la Victòria, l'església de Nostra Senyora de la Cadena, l'Església de Sant Josep, el Palau Wallenstein o la Torre Petrin.

Staré Město[modifica | modifica el codi]

Rellotge Astronòmic

Eix històric d'origen medieval, reuneix alguns dels edificis més antics de la ciutat, que s'erigeixen al voltant de la plaça de l'Ajuntament.

  • L'Església de Tyn: Situada a prop de la plaça de la Ciutat Vella, va començar a construir al segle XIV però no va ser acabada fins al segle XVI. Malgrat les moltes reformes que ha experimentat el seu estil principal és el gòtic. El seu element més característic són la parella de torres bessones que s'alcen per sobre de les teulades de la plaça de la Ciutat Vella. Al seu interior es guarda una pila baptismal de peltre de 1414, la més antiga de la ciutat, una Crucifixió de principis del segle XV, l'altar major barroc, de 1649 i la tomba de l'astrònom Tycho Brahe, que va formular una teoria intermèdia entre els sistemes copernicà i ptolemàic per apaivagar a l'església i avançar al mateix temps en l'astronomia.
  • L'Ajuntament Vell: complex d'edificis desordenat. El seu element més famós és el rellotge astronòmic (Orloj), de 1410, el més antic del seu tipus a Europa. Cada vegada que dóna l'hora surten unes figures que representen els dotze apòstols i altres personatges. Un dels edificis renaixentistes posseeix una finestra daurada amb l'antic escut de la ciutat. Ja no té funcions administratives i el seu interior pot ser visitat.
  • La Sinagoga Vella-Nova: És una de les sinagogues més antigues d'Europa. Va ser fundada a prop del 1270 i és un dels primers edificis d'estil gòtic de la ciutat. Ha sobreviscut als incendis, a la demolició del ghetto en el segle XIX ja molts pogromos. Està situada a Josefov, el barri jueu de Praga. Hi ha només una sinagoga del mateix tipus, La Sinagoga Vella de Cracòvia a Polònia.

Altres atractius turístics són les restes del Karolinum, el Klementinum, el Rodolfinum, l'Església de Sant Nicolau, el Cementiri Jueu i el convent de Santa Inés.

Nové Město[modifica | modifica el codi]

La casa Dansant, commemora els ballarins Fred Astaire i Ginger Rogers. És el principal edifici contemporani des d'un punt de vista arquitectònic.

La Ciutat Nova és una extensió de la Ciutat Vella, que data del segle XIV. Els seus principals atractius són:

  • La Casa Dansant: és un famós edifici deconstructivista situat a Praga. Va ser dissenyat pel gabinet d'arquitectes de Frank Gehry i Vlado Milunic el 1997. Per la seva semblança amb una parella de ballarins, és també coneguda com a Ginger i Fred. Malgrat el seu estilisme deconstructivista, s'integra perfectament amb la resta de les edificacions antigues de la zona.
  • La Plaça de Venceslau: Centre comercial de la ciutat, coronat per l'estàtua de Sant Venceslau, patró de Bohèmia. En un extrem se situa el Museu Nacional. A banda d'estar envoltat de diversos edificis representatius, és escenari de les principals manifestacions polítiques de la ciutat. Ha estat escenari de la Primavera de Praga i l'inici de la Revolució de Vellut.

Altres atractius del districte són la Porta de la Pólvora, el carrer Na Prikope, la Casa Municipal, el Teatre Nacional o la Plaça de Carles.

Praguesos il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ročenka Praha - Životní prostředí 2005 Statistické údaje za roky 1961–1990 ze stanice Praha-Ruzyně
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65, pàg. 311 (ISBN 84-239-4565-0)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
AlemanyaWeimar
Capital Europea de la Cultura
2000
Succeït per:
PortugalPorto

Països BaixosRotterdam

Regions de la República Txeca Bandera de la República Txeca
Flag of Karlovy Vary Region.svg Karlovy Vary | Flag of Central Bohemian Region.svg Bohèmia Central | Flag of Hradec Kralove Region.svg Hradec Králové | Flag of Liberec Region.svg Liberec | Flag of Moravian-Silesian Region.svg Moràvia i Silèsia | Flag of Olomouc Region.svg Olomouc | Flag of Pardubice Region.svg Pardubice | Flag of Plzen Region.svg Plzeň | Flag of Prague.svg Praga | Flag of South Bohemian Region.svg Bohèmia Meridional | Flag of South Moravian Region.svg Moràvia Meridional | Flag of Usti nad Labem Region.svg Ústí nad Labem | Flag of Vysocina Region.svg Vysočina | Flag of Zlin Region.svg Zlín