Pragmàtica Sanció de 1830
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
El 1713, el rei Felip V d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només podrien heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia principal (fills) o lateral (germans i nebots). D'aquesta manera, pretenia evitar que els Habsburg recuperessin el tron a través de línies dinàstiques femenines.
Un segle més tard, al març de 1830, Ferran VII d'Espanya va tenir un problema: no va tenir fills mascles, només dues filles, Isabel (posteriorment coneguda com Isabel II d'Espanya) i Lluïsa Ferranda d'Espanya. El pare de Ferran VII, Carles IV d'Espanya, havia fet un tímid intent d'eliminar la llei sàlica, i Ferran va decidir fer-ho promulgant la Pragmàtica Sanció, perquè la seva filla gran pogués heretar el tron i ser proclamada reina després de la seva mort, seguint la tradició espanyola.
Això va perjudicar al seu germà, Carles Maria Isidre de Borbó (hereu legítim de la corona segons la llei sàlica), de manera que els seus partidaris (entre ells, el ministre Calomarde) van pressionar a Ferran VII perquè canviés de criteri i derogués la Pragmàtica. No obstant això, Ferran, després de patir un greu atac de gota, va mantenir la seva postura i quan va morir el 29 de setembre de 1833, Isabel va ser proclamada reina, però a causa de la seva minoria d'edat, el regne va quedar sota la regència de la seva mare, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.
  |
Açò és un esborrany sobre Espanya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
