Prat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el terreny cobert d'herba. Vegeu altres significats a «Prat (desambiguació)».
Prat dallador polifític natural

Un prat és una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba. El terme prat designa també el terreny ocupat per aquesta formació. Un prat pot ser natural o espontani, o bé artificial, que han estat sembrats per l'home o mantingut en estat de prat per la pastura del bestiar domèstic.

Pot estar compost per una sola espècie, prat monofític, o per diverses espècies, prat polifític.

Per tal de poders-se mantenir, un prat pasturat ha d'estar compost per espècies que rebrotin després d'ésser menjades pels animals o dallades amb mitjans mecànics. En general les espècies que tornen a créixer tenen les gemmes molt a prop del terra o són subterrànies del tipus de la gespa o estoloníferes.

Els prats dalladors són els que es poden aprofitar tallant l'herba. Només es formen prats dalladors quan la pluviometria i la temperatura és suficient per contrarestar l'evaporació de les plantes i de la superfície en un període prou llarg per permetre el creixement dels vegetals.

En climes mediterranis els prats són estacionals i sovint formen l'anomenat pastiu que és de menor aprofitament econòmic però a l'alta muntanya mediterrània es fan prats naturals per sobre del límit arbori i abans de les neus perpètues (2200-3000 m d'altitud).

Les principals famílies botàniques que formen el prat són les gramínies, les ciperàcies i les papilionàcies.

En fitosociologia el terme prat té només caràcter fisiognòmic, o sigui, descriu l'aspecte general de la comunitat, però pot correspondre a comunitats de composició florística molt diferent. També atenint-nos només en l'aspecte, podem anomenar diverses formacions relacionades amb els prats:[1]

  • Herbassars són les comunitats integrades per plantes herbàcies altes i de fulla gran. Si les herbes són especialment altes i atapeïdes (comparables a l'altura d'una persona, per exemple), parlem d'herbassars megafòrbics (les arrels mega i fòrbia vénen de termes grecs que signifiquen gran i herba, respectivament).
  • Els erms són prats molt oberts, amb grans espais entre les plantes. Són típics d'alguns ambients molt àrids i també dels runams i solars abandonats.
  • A l'extrem contrari hi trobem els feners, que són herbassars molt rics i humits.
  • Un gramenet és un prat de gramínies i plantes semblants perennes. Una gespa és un gramenet atapeït de plantes petites.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prat
  1. FOLCH, R. Vegetació dels Països Catalans. Barcelona, 1980 (1986, 2a ed.). Ketres. 541 pàgines + mapa