Praxedis de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Praxedis

Pintura de Jan Vermeer, ca. 1655
verge i màrtir
Nom secular Praxedis
Naixement Primera meitat del segle II
Roma (Itàlia)
Defunció ca. 160
Roma
Enterrament Santa Prassede (Roma)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Santa Prassede (Roma)
Festivitat 21 de juliol
Fets destacables Filla de Sant Pudent i germana de Pudenciana
Iconografia Noia jove, recollint la sang dels màrtirs amb una esponja; amb una esponja que raja sang

Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Se sap molt poc de la seva vida. Segons la tradició, era una jove, filla de sant Pudent de Roma (fill al seu torn de santa Priscil·la), "amic dels apòstols" i germana de santa Pudenciana. Les dues germanes, amb el prevere Pastor i el papa Pius I(140–154), van construir un presbiteri a la casa del seu pare, on començaren a batejar pagans. Pudenciana morí als setze anys, potser martiritzada, i va ésser sebollida amb el seu pare a les catacumbes de Priscil·la , a la via Salaria.

Com a cristiana, tenia cura dels cristians perseguits, els amagava a casa, visitava els empresonats i sebollia els morts. Va morir màrtir un 21 de juliol, sense que se sàpiga l'any. Va ésser sebollida amb el seu pare i la seva germana a la via Salaria.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Tot i que hi ha proves de la vida de Pudent, no n'hi ha de directes de la vida de Praxedis o Pudenciana, i hi ha historiadors que dubten de la veracitat de les fonts. La Gesta de la seva vida és tardana, obra d'un monjo del segle VI, i fantasiosa, la qual cosa fa inversemblant la història. Tot i que es neguen els detalls, és possible que existís realment, i sembla també que Pudenciana no va existir.

Les dues santes es veneraven com a màrtirs al segle VII, amb els noms de Praxedis i Potenciana, i es vinculaven al fundador de l'antiga església del titulus Pudentis o ecclesia Pudentiana. A partir d'aquí, es va creure que Pudent era el Pudent deixeble de Pere apòstol, que va viure al segle I, i Potenciana va esdevenir Pudenciana i es va considerar filla seva i, per tant, Praxedis n'hauria d'ésser la germana i també filla de Pudent. Possiblement, Pudenciana no existí mai, i és una interpretació errònia de la denominació de l'església pudenciana (església de Pudent), que en denominar-se ecclesia sancta Pudentiana va pensar-se, amb el temps, que estava dedicada a una santa, quan "Pudentiana" no era més que un adjectiu.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Al lloc on havia estat casa seva i el presbiteri, es va aixecar una església, la de Santa Prassede, on van ésser portades les relíquies quan va ésser reedificada cap a l'any 822 per Pasqual I.

Veneració a Mallorca[modifica | modifica el codi]

Es deia que Jaume el Conqueridor va portar durant la conquesta de Mallorca unes relíquies de la santa, i que la campanya va tenir èxit, en part, per aquest fet. Com que el rei deixà les relíquies a la ciutat, se'n convertí en la patrona i hi és anomenada Pixedis.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. J. Amades. Costumari català. Barcelona: Salvat, 1950. v. IV, p. 563.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Praxedis de Roma