Precambrià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PRECAMBRIÀ
Blakey 600moll.jpg
Mapa de la Terra a finals del Precambrià
Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~4.600 Ma)

El Precambrià[1] és el supereó no oficial que precedeix l' Fanerozoic. Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins a l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del Cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys.

Vista general[modifica | modifica el codi]

Es coneix ben poc sobre el Precambrià, malgrat que representa unes set vuitenes parts de la història de la Terra, i pràcticament tot el que se'n sap ha estat descobert a les últimes quatre o cinc dècades. El registre fòssil del Precambrià és pobre, i els pocs fòssils que s'hi troben (com ara els estromatòlits) tenen una utilitat limitada per la biostratigrafia. Moltes roques precambrianes han sofert una metamorfosi, cosa que n'amaga els orígens, mentre que les altres o bé han estat destruïdes per l'erosió o bé romanen enterrades a sota dels estrats fanerozoics.

Es creu que la Terra es formà a partir de l'acumulació de material en òrbita solar fa uns 4.500 milions d'anys i podria haver impactat amb un planetesimal de la mida del planeta Mart poc després de la seva formació, expulsant material que més tard s'uniria formant la Lluna (vegeu teoria de l'impacte gegant). Sembla que l'escorça terrestre ja era estable fa 4.400 milions d'anys, ja que els cristalls de zirconi trobats a l'oest d'Austràlia han estat datats de fa 4.404 milions d'anys.

El terme «Precambrià» és una mica obsolet, però encara se l'utilitza habitualment en els àmbits de geologia i paleontologia. Durant un curt temps, també se l'anomenà «Criptozoic». Sembla probable que tard o d'hora sigui substituït pels termes «Proterozoic», «Arqueà» i «Hadeà» i es converteixi en un terme obsolet (vegeu taula dels temps geològics).

Organismes precambrians[modifica | modifica el codi]

No se sap amb certesa quan sorgí la vida, però el carboni trobat en unes roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat a l'oest de Grenlàndia podria ser d'origen orgànic. S'han trobat bacteris de més de 3.460 milions d'anys ben preservats a l'Austràlia Occidental. A partir d'aquesta data, el registre fòssil del Precambrià es torna bastant abundant.

Deixant de banda algunes instàncies no verificades de formes molt més antigues de Texas i l'Índia, les primeres formes multicel·lulars complexes semblen haver aparegut fa uns 600 milions d'anys. Es coneix una col·lecció bastant diversa de formes de cossos tous a partir d'uns quants jaciments arreu del món. Reben el nom d'«organismes ediacarians». Les criatures amb closques dures aparegueren cap al final d'aquest període.

Fa uns 544 milions d'anys va aparèixer una col·lecció de formes amb molta diversitat, començant al Precambrià més tardà amb una «petita fauna amb closca» i acabant al Cambrià inferior amb una «fauna de Burgess» molt diversificada i bastant moderna. Aquesta ràpida radiació es coneix com a «explosió cambriana».

El medi ambient i la catàstrofe de l'oxigen[modifica | modifica el codi]

Article principal: Catàstrofe de l'oxigen

El coneixement que es té dels moviments tectònics del Precambrià és bastant confús. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la Terra es fusionà en un únic supercontinent fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a «Rodínia», es fragmentà fa uns 600 milions d'anys. Hi hagué uns quants períodes glacials que començaren tan aviat com l'Huronià, fa uns 2.200 milions d'anys. El més estudiat és la glaciació esturtiana-varangiana, que podria haver portat les glaceres fins al mateix equador, creant una «Terra bola de neu».

L'atmosfera de la Terra primitiva no està ben estudiada, però es creu que estava plena de gasos reductors, amb molt poc oxigen lliure. El jove planeta tenia una coloració rogenca, i es creu que els seus mars eren de color verd oliva. Sembla que els oceans tingueren molts materials amb òxids insolubles durant centenars de milions d'anys després de la formació de la Terra.

Quan les formes de vida desenvoluparen la fotosíntesi, començà a produir-se oxigen en grans quantitats, causant una crisi ecològica anomenada la catàstrofe de l'oxigen. L'oxigen quedà immediatament atrapat en reaccions químiques, especialment amb ferro, fins que les superfícies oxidables s'exhauriren. Després d'això, es desenvolupà l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques més antigues contenen formacions de ferro bandat que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Precambrià». GEC.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Precambrià