Prefecte del pretori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El prefecte del pretori - Praefectus Praetorio (llatí) - fou el comandant de les tropes encarregades de la custodia personal dels emperadors (guàrdies pretorians). Aquest ofici fou creat per August amb finalitat exclusivament militar i poc poder i va agafar més importància sota Tiberi, amb Sejà com a prefecte pretorià, que va arribar a ser el segon càrrec de l'estat després de l'emperador.

Durant el segle III els prefectes tenien la vigilància i control de tots els departaments de l'estat, el palau, l'exèrcit, les finances i la llei; fins i tot disposaven d'una cort de justícia. Generalment el nombre de prefectes fou dos i en temps de Còmode es va pujar a tres o de vegades quatre; sempre eren elegits entre els equites però després d'Alexandre Sever a més eren senadors.

Sota Constantí el Gran, dissolts els pretorians, els prefectes del pretori van perdre les seves funcions militars i van esdevenir governadors territorials: un dels prefectes pretorians, resident a la cort, tenia el govern de Tràcia, Orient i Egipte; el segon, Grècia, Il·líria i Macedònia (residia a Sirmium i més tard a Tessalònica); el tercer governava Àfrica i Itàlia (amb seu a Roma); i el quart (amb seu a Trèveris) governava les Gàl·lies, Hispània i Britània. Eren els representants de l'emperador en els seus territoris i tenien jurisdicció sobre tots els afers civils però no tenien control sobre l'exèrcit.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]