Prefectura d'Osaka

Municipis per població
; Osaka; ; Sakai; ; Higashiōsaka
	Font: Kunitori (2020)

Prefectura d'Osaka
	大阪府 (ja)
	Bandera
Símbol oficial	Ginkgo biloba (arbre); Albercoquer japonès (flor); Primula sieboldii (flor); Capsigrany bucèfal (ocell)
Epònim	Ōsaka
Localització
	34° 41′ 11″ N, 135° 31′ 11″ E / 34.68633°N,135.51986°E
Estat	Japó
Capital	Osaka
Conté la subdivisió	Daitō ; Fujiidera ; Habikino ../... 38+
Població humana
Població	8.826.684 (2021) (4.632,6 hab./km²)
Geografia
Superfície	1.905,34 km²
Aigua	17,9 %
Banyat per	badia d'Ōsaka
Punt més alt	mont Kongō (1.125 m)
Limita amb	prefectura de Hyōgo ; prefectura de Nara ; prefectura de Kyōto ; Prefectura de Wakayama
Dades històriques
Anterior	Osaka Chindai, Feu de Takatsuki, Feu d'Asada, prefectura de Toyosaki, prefectura de Sakai i província de Kawachi
Creació	21 juny 1868
Organització política
Òrgan executiu	govern de la prefectura d'Ōsaka
Òrgan legislatiu	Assemblea Prefectural d'Ōsaka , (Escó: 88)
Membre de	Unió de Governs de Kansai
Moneda	ien
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+09:00; fus horari estàndard del Japó
ISO 3166-2	JP-27
Altres
Agermanament amb	Shanghai (1980–); Java Oriental (1984–); Val-d'Oise (1987–); Queensland (1988–); krai de Primórie (1992–); Califòrnia (1994–); Llombardia (2002–); Dubai (2002–); Ciutat Ho Chi Minh (2007–)
Lloc web	pref.osaka.lg.jp

La prefectura d'Osaka (大阪府, Ōsaka-fu) és una prefectura a la regió de Kinki sobre l'illa de Honshu al Japó. La capital és la ciutat d'Osaka. Osaka és líder i té una gran influència en matèria comercial tant a la regió de Kinki com a tot el Japó, formant en la seua regió una conurbació i ària d'influència econòmica coneguda com a Keihanshin, la qual transcendeix els límits de les prefectures. La prefectura limita amb les prefectures de Hyogo, Kyoto, Nara i Wakayama.

En el pla històric, la prefectura va ser fundada l'any 1868, al començament de l'era Meiji, com una unió de les antigues províncies d'Izumi, Kawachi i part de la de Settsu. Actualment, l'antiga divisió provincial encara delimita certs aspectes geogràfics i culturals de la prefectura.

En l'àmbit polític, des de l'any 2019 la prefectura està governada per una majoria del partit regionalista partidari del plà metropolità, Partit de la Restauració d'Osaka en coalició amb la formació demobudista Kōmeitō i el governador és en Hirofumi Yoshimura (PRO), ex alcalde d'Osaka i governador des de les eleccions de 2019.

Etimologia[modifica]

El nom de la prefectura prové del nom de la seua capital, la ciutat d'Osaka. La mateixa ciutat d'Osaka es va dir en temps passats "Naniwa" (nom que encara conserva un dels districtes de la ciutat) però, tot i que encara no es coneix el motiu, a partir de 1496, any on es troben els primers registres del nom "Osaka", el nom va començar a guanyar-li terreny a l'original.^[1]^[2]

Ōsaka vol dir literalment "pujol gran", on Ō (大) vol dir "gran" i saka o zaka (阪) vol dir pujol. No es coneix ben bé l'origen d'aquesta denominació, si bé es pot dir que la ciutat està en un petit pujol.

Geografia[modifica]

La prefectura d'Osaka es troba dins de la regió de Kansai o Kinki i limita amb les de Hyogo i Kyoto al nord, amb Nara a l'est i amb Wakayama al sud. Cap a l'oest es troba la mar, en concret, la badia d'Osaka. Els rius Yodo i Yamato tenen part del seu recorregut per la prefectura.

Abans de la construcció de l'Aeroport Internacional de Kansai, Osaka era la prefectura més petita del Japó. L'illa artificial on va ser construït l'aeroport va afegir terreny a la prefectura per a fer-la lleugerament superior en dimensions a la prefectura de Kagawa.^[3]^[4]

A data de l'1 d'abril de 2012, l'onze percent del territori total de la prefectura va ser designat parc natural, i entre aquests es troben el Quasi Parc Nacional de Kongō-Ikoma-Kisen, Meiji no Mori Minō i els parcs naturals prefecturals de Hokusetsu i Hannan-Misaki.^[5]

Ciutats més poblades[modifica]

Degut a l'alta població a la prefectura i a les grans dimensions de la seua capital, molts municips adjunts a aquesta formen una gran conurbació on no hi ha separació física perceptible. Els municipis amb més habitants són els següents:

Tot i això, a la prefectura encara hi han més municipis de menys població que els que ací s'especifiquen.

Regions[modifica]

De manera informal, la prefectura d'Osaka també es pot dividir en regions. Tot i que existeixen diverses propostes de divisió regional, ací només es reflectirà la versió feta pel govern prefectural, el qual utilitza aquestes divisions territorials com a àmbits geogràfics a l'hora d'organitzar-se per a prestar el servei públic.^[6] Cal dir que aquestes "regions" o divisions administratives i els seus noms es basen, principalment en l'antic sistema de províncies anterior a l'era Meiji i els districtes. Sota el nom de cada regió es troba el nom del seu municipi més poblat.^[7]

#	#	Regió		Capital
#	#	Català	Japonés	Català	Japonés
1		Osaka	大阪地域	Kita	北区
2		Toyono	豊能地域	Toyonaka	豊中市
3		Mishima	三島地域	Suita	吹田市
4		Senboku	泉北地域	Sakai	堺市
5		Sennan	泉南地域	Kishiwada	岸和田市
6		Kawachi-Nord	北河内地域	Hirakata	枚方市
7		Kawachi-Centre	中河内地域	Higashiōsaka	東大阪市
8		Kawachi-Sud	南河内地域	Matsubara	松原市

En cap cas aquestes regions o divisions administratives s'han de confondre amb els districtes prefecturals la qual és una organització territorial formal i totalment reconeguda al Japó.

Història[modifica]

D'acord amb les troballes arqueolègiques, els humans han viscut a l'actual territori de la prefectura d'Osaka des de fa més de 10.000 anys.

Vora el segle vé, va haver-hi una difusió al Japó d'aleshores (el que ara coneixem com la regió de Kinki) de la cultura coreana i xinesa, convertint-se així la ciutat d'Osaka en un centre cultural i polític del Japó d'aleshores.

Al segle viié, Osaka arriba a ser capital del Japó, una de les primeres capitals. Més tard, la capital es traslladà a les properes Nara i Kyoto, però Osaka i la seua regió va seguir prosperant gràcies al seu paper de porta d'entrada comercial i cultural al Japó.

Des de les darreries del segle xiié, comença el període Sengoku on el país entra en una època de misèria i guerres civils entre senyors feudals, però tot i això, la zona de Sakai es manté com a ciutat lliure i amb un bon nivell de vida. A finals del segle xvi l'unificador del Japó Toyotomi Hideyoshi va establir el seu centre de govern a Osaka, construint per al moment el famós castell d'Osaka. En aquell moment la ciutat i la regió es tornen a convertir una vegada més en el centre polític i econòmic del Japó.^[8]

Al segle xvii, amb l'ascensió al poder dels Tokugawa i l'instauració del shogunat Tokugawa el centre polític es trasllada a Tòquio (aleshores Edo). Tot i això, la zona d'Osaka continuarà sent un centre econòmic important gràcies al seu port i als seus comerciants. Adicionalment, a Osaka es va desenvolupar una cultura pròpia, diferent dels estils d'Edo, i amb una concepció diferent d'aspectes de la vida.

Al segle xix es va produir l'abolició del shogunat Tokugawa i la restauració Meiji, cosa que va propiciar l'abolició del sistema de províncies i la creació de la prefectura d'Osaka, la qual va ser creada el 1868, al començament de l'era Meiji.^[9] Durant la Segona Guerra Mundial la zona ve ser objectiu de nombrosos atacs aeris dels americans, patint una forta crisi. L'1 de setembre de 1956, la ciutat d'Osaka va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en 24 districtes. El 2000, Fusae Ota es converteix en la primera governadora del Japó en reemplaçar Knock Yokoyama, després de ser acusat d'assetjament sexual.^[10] L'1 d'abril de 2006 la ciutat de Sakai va ser promoguda a ciutat designada per l'ordenança de govern i va ser dividida en set districtes. El 2008, Tōru Hashimoto, de 38 anys, conegut anteriorment com a conseller a la televisió, va ser elegit governador, tot esdevenint el governador més jove del Japó.

Cronologia[modifica]

25000 a.C.: Primeres troballes arqueològiques a la zona.
4500 a.C.: El pla de Kawachi és encara una badia.
593: El príncep Shōtoku mana construir el Shitennō-ji.
645: L'emperador Kōtoku trasllada la capital des de Nara al Palau Toyosaki, a Naniwa.
683: L'emperador Tenmu fa del Palau de Nanba una ciutat per edicte.
726: L'emperador Shōmu comença la reconstrucció del palau de Nanba.
754: El monjo Jianzhen arriba a Nanba.
1332: Kusunoki Masashige lluita contra el shogunat Kamakura al castell Chihaya.
1496: El monjo Rennyo funda el Ishiyama Hongan-ji.
1583: Toyotomi Hideyoshi comença la construcció del castell d'Osaka.
1585: Toyotomi es converteix en regent imperial.
1615: Toyotomi Hideyori mor al setge d'Osaka.
1629: El shogunat Tokugawa finalitza la construcció del castell d'Osaka.
1704: La riera del riu Yamato es modificada amb una desviació cap a l'oest.
1724: L'acadèmia de comerciants Kaitokudō obre les seues portes.
1805: Comencen els espectacles de bunraku.
1830: Yamagata Bantō completa la seua obra Yume no Shiro.

Política i govern[modifica]

Dins del sistema prefectural japonés, Osaka té un cert estatus especial (juntament amb la prefectura de Kyoto), ja que, a diferència de la resta de prefectures que són classificades com a -ken (prefectura rural), Osaka és classificada com a -fu (prefectura urbana). Aquesta és una denominació merament simbòlica, ja que Osaka té les mateixes competències prefecturals que qualsevol altra prefectura.

El governador[modifica]

En aquesta taula només es reflecteixen els governadors democràtics, és a dir, des de l'any 1947.

Governador	Inici del mandat	Fi del mandat	Partit
Bunzō Akama	1947	1959		PLJ
Gisen Satō	1959	1971		PLD
Ryōichi Kuroda	1971	1979		PCJ^[11]
Sakae Kishi	1979	1991		Ind
Kazuo Nakagawa	1991	1995		Ind
Knock Yokoyama	1995	1999		Ind
Fusae Ota	2000	2008		PLD^[12]
Tōru Hashimoto	2008	2011		ARO
Ichirō Matsui	2011	2019		ARO
Hirofumi Yoshimura	2019	-		ARO

El govern[modifica]

Departaments	Responsable/a	Partit
Governador	Hirofumi Yoshimura	PRO
Vice-Governadors	Hiroyuki Takeuchi Jun Arai Shōji Hamada	Ind
Pla Metropolità d'Osaka	-	Ind
Gestió de Crisis^[13]	Shoji Hashimoto^[14]	Ind
Planificació de Polítiques	Keitarō Murakami^[15]	Ind
Afers Generals^[16]	-	Ind
Finances	-	Ind
Cultura Prefectural^[17]	Keiji Okamoto^[18]	Ind
Benestar	Yasutaka Kishimoto^[19]	Ind
Salut i Medicina	Mutsuko Fujii^[20]	Ind
Comerç, Indústria i Treball	Junichi Nishida^[21]	Ind
Medi Ambient, Agricultura, Silvicultura i Pesca	Kazuto Nanbu^[22]	Ind
Desenvolupament Urbà^[23]	Takeichi Morioka^[24]	Ind
Urbanització d'Habitatges^[25]	Shūji Fujimoto^[26]	Ind
Gerent de Comptabilitat	-	Ind

L'Assemblea Prefectural[modifica]

Després de les eleccions prefecturals el govern està format per un pacte parlamentari entre els regionalistes, que van vèncer les eleccions, i els demobudistes, amb 15 escons. La composició després de les eleccions del 2019 és la següent:

		Membres
Associació de la Restauració d'Osaka	ARO	51 / 88
Partit Liberal Democràtic	PLD	16 / 88
Kōmeitō	KMT	15 / 88
Partit Comunista del Japó	PCJ	2 / 88
Fòrum Ciutadà	PDC-PDG	2 / 88
Independents	Ind	2 / 88
Escons vacants		0 / 88

Símbols prefecturals[modifica]

La prefectura d'Osaka, com les altres prefectures, disposa d'una sèrie de símbols prefecturals com la bandera, l'escut i fins i tot l'himne.

El motiu de l'escut i la bandera representa és una estilització del mon o escut, que era una Carbassera vinera, de Toyotomi Hideyoshi, qui va construir el castell d'Osaka i alhora una estilització de la lletra "O" d'Osaka. Tant l'escut com la bandera van ser oficialitzats el 1968 mitjançant un decret, tot i que la bandera era exactament idèntica però de color verd fins a l'any 1984, que passà a ser blava. Tot i que Osaka no té cap himne, des del Festivan Nacional d'Esports de 1997 i per a aquella ocasió es va compondre un himne esportiu que es diu "La Cançó de Namihaya". La ciutat d'Osaka si que disposa d'un himne municipal, però aquest no representa la prefectura.

Alcaldies de les ciutats més populoses[modifica]

Període 2019-2023
Municipi	Alcalde (partit polític)
Osaka		Hirofumi Yoshimura (ARO)
Sakai		Hideki Nagafuji (ARO)
Higashiōsaka		Yoshikazu Noda (PLD)^[12]
Toyonaka		Shigeki Osanai (Ind)^[27]
Hirakata		Takashi Fushimi (ARO)
Suita		Keiji Gotō (Ind)^[28]
Takatsuki		Takeshi Hamada (Ind)
Ibaraki		Yōichi Fukuoka (Ind)
Yao		Keisuke Daimatsu (ARO)
Neyagawa		Keisuke Hirose (PLD)^[12]

Economia[modifica]

A la prefectura d'Osaka tenen la seu moltes de les societats empresarials més importants del Japó, gràcies en part a la posició geogràfica d'aquesta.

El PIB d'Osaka durant l'any fiscal 2004 va ser de 38,7 trilions de iens, el segon després de Tòquio, amb un increment d'un 0,9 percent respecte a l'any anterior. Aquest PIB representa aproximadament el 48% del producte interior brut de la regió de Kansai. Els ingressos per capita van ser de tres milions de iens, el seté al Japó.^[29] Les vendes comercials del mateix any van suposar uns 60 milions de iens.^[30]

A la prefectura existeixen nombroses empreses de productes electrònics, químics, farmacèutics, industrials, alimentàris i immobiliaris com els següents:

Panasonic
Capcom
Daihatsu
Banca Resona (antigament anomenat Banca Nomura d'Osaka)
Suntory

Infraestructura[modifica]

Al tractar-se tant Osaka com la regió de Kansai d'importants núclis comercials i econòmics del Japó, aquesta zona es caracteritza per tindre un bon nivell d'infraestructures de transports.

Aeroports[modifica]

Dins de la prefectura es troben dos aeroports:

Aeroport Internacional de Kansai: Va ser inaugurat el 1994 i és per tant l'aeroport més modern i el de més grans dimensions. És construït sobre una illa artificial a la badida d'Osaka i està dirigit fonamentalment als vols internacionals, servint així a tota la regió de Kansai. Popularment és conegut amb el nom de "Kanku", fusionant el primer kanji del nom de Kansai i el primer kanji de Kuukou (aeroport, en japonés).
Aeroport Internacional d'Osaka: També conegut amb el nom de "Aeroport d'Itami" per trobar-se en el municipi d'Itami, a la prefectura de Hyogo, va ser inaugurat el 1939 i de mides més petites que l'aeroport internacional de Kansai. Tot i que, com el seu nom indica, pot rebre vols internacionals, aquest aeroport està més enfocat als vols domèstics. El complexe es troba entre els territoris prefecturals de Hyogo i Osaka, prestant servei fonamentalment a aquestes dues prefectures.

Ports[modifica]

Geogràficament, tota la banda occidental de la prefectura d'Osaka fa costa i, per tant, les instal·lacions i infraestructures portuàries són nombroses. A més del tràfic marítim de mercaderies, un dels grans avantatges d'Osaka front a altres llocs, també existeix un bon nombre de línies de transport de passatgers en ferry, amb línies fins a les prefectures de Hyogo, Wakayama, Kagawa, etc. i fins i tot a Kagoshima o Okinawa. Alguns ports importants de la prefectura són els següents:

Xarxa viària[modifica]

La prefectura d'Osaka, a més de disposar de la xarxa de carreteres nacionals i de les autopistes, també té la xarxa de carreteres prefecturals del Japó o Fudô (府道), propietat del govern prefectural.

Ferrocarrils[modifica]

La prefectura està servida per la Companyia de Ferrocarrils del Japó Occidental o JR West, la qual no només opera a la prefectura, sinó a tota la regió de Kansai. A més d'això també existeixen nombroses companyies ferroviàries locals que operen determinades línies. Algunes d'aquestes companyies són:

Metro d'Osaka, companyia pública que opera a la ciutat d'Osaka.
Ferrocarril Elèctric Keihan
Kinki Nippon Tetsudō, conegut com a Kintetsu
Ferrocarril Elèctric Hankyū
Ferrocarril Elèctric de Nose
Ferrocarril Elèctric Hanshin
Ferrocarril Elèctric Nankai
Ferrocarril Ràpid de Senboku
Ferrocarril de Mizuma
Ferrocarril Exprés del Nord d'Osaka
Monocarril d'Osaka

Altres transports[modifica]

Societat[modifica]

Demografia[modifica]

D'acord amb el cens de població del Japó de 2005, la prefectura d'Osaka té una població de 8.817.166 persones, suposant això un increment del 0,14 percent respecte a l'anterior cens de l'any 2000.^[31] No obstant això, la prefectura està experimentant un creixement negatiu des del cens de l'any 2015, quan ha començat a perdre població lleugerament, cosa que no succeïa des de l'any 1945, a la Segona Guerra Mundial.

Evolució demogràfica^[32]
1890	1903	1913	1920	1930	1940	1950
1.324.216	1.823.456	2.461.067	2.587.847	3.540.017	4.792.966	3.857.047
1960	1970	1980	1990	2000	2010	2020
5.504.746	7.620.480	8.473.446	8.734.516	8.805.081	8.865.245	8.819.226

Els coreans del Japó[modifica]

Al 2013 a la prefectura residien vora les 200.000 persones d'ètnia coreana, la majoria d'ells concentrats a la capital, Osaka, la dada més gran de coreans al Japó. Al 2013 molts fills de persones d'ètnia coreana anaven a l'escola japonesa, però alguns d'ells van a escoles coreanes (moltes d'elles controlades per associacions de residents properes a Corea del Nord) i a conseqüència d'això, s'han obert col·legis d'aquest tipus a la prefectura. Durant l'època on el Japó controlava Corea, molts coreans van emigrar a la zona d'Osaka buscant treball. Molta gent de Jeju va emigrar a Osaka des de 1922, any que es va obrir una línia regular de ferri entre les dues prefectures. Durant la Segona Guerra Mundial, el govern japonés va fer que més coreans que estaven per tot el Japó anaren a Osaka.^[33]

Religió[modifica]

Com a tot el Japó, a la prefectura d'Osaka conviuen les dues religions majoritàries, el xintoisme i el budisme, tenint més preponderància aquesta darrera.^[34] Segons dades de l'any 1996, el percentatge de creient a la prefectura era del 35,5 i entre totes les escoles o sectes del budisme sumaven el 33,77% dels creients, dividits en les escoles Tendai i Shingon (5,9%), Terra Pura (15,6%), Zen (menys del 3%), Nichiren (3%), Soka Gakkai (5,2%) i altres branques del budisme (menys de l'1%). El xintoisme practicant (no el folclòric) amb les seues sectes com Tenrikyo sumaven menys de l'1%, així com el cristianisme sumant totes les seues corrents.^[35] A banda d'això, el 64,3% de la població de la prefectura es declarava no creient o seguidor del xintoisme folclòric.

Cultura[modifica]

Gastronomia[modifica]

Osaka és coneguda en tot el Japó per ser el bressol de les millors especialitats gastronòmiques japoneses.

Takoyaki: Boletes de massa i pop calentes preparades amb katsuobushi i salsa worcester, especialitat típica d'Osaka.
Okonomiyaki: És una especialitat tant d'Osaka com de la prefectura de Hiroshima que consisteix en una massa de diversos ingredients a preferència de cadascú però quasi sempre amb col xinesa i fet a la planxa. Es sol recobrir amb katsuobushi i maionesa i a cada lloc tenen la seua pròpia especialitat local.

Llengua[modifica]

Els naturals d'Osaka parlen un subdialecte d'Osaka del dialecte Kansai anomenat Osaka-ben o "dialecte d'Osaka". Aquesta forma de parlar s'ha fet un distintiu de la gent d'Osaka en tot el japó i molts humoristes d'Osaka utilitzen aquest dialecte per al seus gags, sobretot al gènere manzai.

Mitjans de comunicació[modifica]

Televisió[modifica]

A Osaka com a la gran majoria de les prefectures del Japó, les emissores de televisió, tot i essent locals, estan afiliades a xarxes de notícies nacionals liderades per emissores toquiòtes; no obstant això, les emissores emeten part dels seus continguts tot tipus de programes locals. Les emissores de televisió d'Osaka són aquestes:

NHK Osaka, sucursal prefectural de l'emissora pública nacional NHK.
Mainichi Broadcasting System (MBS), afiliada a Tokyo Broadcasting System (TBS).
Asahi Broadcasting Corporation (ABC), afiliada a TV Asahi.
TV Osaka (TVO), afiliada a TV Tokyo.
Kansai Telecasting Corporation (KTV), afiliada a Fuji Television (FTV).
Yomiuri Telecasting Corporation (YTV), afiliada a Nippon Television (NTV).

Excepte NHK Osaka i TV Osaka, la resta d'emissores són comunes a la resta de la regió de Kansai.

Premsa[modifica]

A la prefectura es troba la seu de diversos periòdics i revistes de venda nacional i local.

Asahi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1879. Es tracta del segon periòdic en vendes al Japó.
Mainichi Shimbun, de centre-esquerra i fundat l'any 1876 en la seua versió d'Osaka.
Sankei Shimbun, de dreta i conservador, va ser fundat l'any 1882.

Ràdio[modifica]

A Osaka, igual que les televisions, existeixen diferents emissores de ràdio, tant originàries d'Osaka e independents com altres afiliades a les grans xarxes de comunicació de masses privades del Japó, tot això sense oblidar la sucursal prefectural de la corporació nacional de ràdio i televisió; la NHK.