Pregunta capciosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Pregunta capciosa, també anomenada fal·làcia de les moltes preguntes, pregunta complexa o plurium interrogationum és una fal·làcia lògica que ocorre quan algú fa una pregunta que pressuposa alguna cosa que no ha estat provat, o que no ha estat acceptat per totes les persones implicades.[1] Aquesta fal·làcia relacionada amb la petició de principi.

Per exemple, l'afirmació que "caminar tot sol al bosc a la nit pot ser perillós perquè les fades poden embruixar als caminants despistats", pressuposa que les fades existeixen.

També s'usa amb la finalitat que l'interlocutor, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara que li puguin perjudicar. És relativament freqüent emprar quan es tracta d'esbrinar alguna cosa sobre un fet o, simplement, per tal d'entabanar:

"Quan va xocar amb el seu cotxe, va sortir cridant l'altre conductor i amenaçant?"
(Responent si o no, l'interlocutor està admetent que va xocar amb el seu cotxe, tot i que potser no és cert).

Un altre exemple d'això és la pregunta: Encara puegues a la teva esposa? Una resposta de si o no significarà que la persona ha pegat a la seva esposa en un moment anterior. Aquest fet ja està suposat a la pregunta, i si no s'ha comptat abans entre els interlocutors, la pregunta és impròpia: s'ha incorregut en la fal·làcia de les moltes preguntes.

No és un argument vàlid com a les pressuposicions lligades a la pregunta no tenen base argumental, o simplement es tracta de coaccionar l'interlocutor perquè admeti alguna cosa fent caure tot el pes de la pregunta en els detalls posteriors, que l'interlocutor poc atent negarà o afirmarà.

Defensa[modifica | modifica el codi]

Una forma comuna d'aquest argument no és respondre a la pregunta (per exemple, amb un simple "sí" o "no"), sinó de qüestionar la suposició implicita de la pregunta. Per utilitzar un exemple anterior, una bona resposta a la pregunta "Encara puegues a la teva esposa?" seria " Mai he pegat a la meva dona"[2] Això elimina l'ambigüitat de la resposta esperada, per tant, anul·la la tàctica. No obstant això, els qui pregunten aquestes preguntes han après a eludir aquesta tàctica en acusar a la persona que contesta esquivant la pregunta.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Els línies tortes del ... - Google Books. Books.google.com [Consulta: 2010.06.04]. 
  2. The Power of Logic, 2003, p. 158.