Prehnita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prehnita

Prehnita sobre epidota, de prop de les mines d'or de Sadiola, Kayes, Mali
Classificació
Categoria inosilicats
Fórmula química Ca2Al2Si3O10(OH2)
Nickel-Strunz 9.DP.20
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics o tabulars generalment formant agregats
Color verd
Macles no en presenta
Exfoliació bona
Fractura irregular
Duresa 6 a 6,5
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat transparent o translúcid
Densitat 2,8 a 2,95
Impureses comunes fibres radiades globulars o botrioides
Altres característiques soluble en HCl (àcid clorhídric) i té una birefringència elevada
Referències [1]

La prehnita és un mineral de la classe dels inosilicats. Va ser anomenada així l'any 1788 per Abraham Gottlieb Werner en honor del coronel holandès Hendrik von Prehn, qui la va descobrir l'any 1774 al cap de Bona Esperança, a Sud-Àfrica.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La prehnita és un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Pot presentar-se amb una forma globular (esfèric o gairebé esfèric), en agregats en forma d’estalactites o reniformes (en forma de ronyó). La seva duresa a l'escala de Mohs és de 6 a 6,5, equiparable amb l'ortosa i lleugerament inferior que la del quars. La seva ratlla és blanca i té una bona exfoliació. La seva fórmula és Ca2Al2Si3O10(OH2), i pot contenir impureses de titani, ferro, magnesi, sodi, potassi i aigua.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en esquerdes de roques volcàniques bàsiques (han de tenir calci), en roques ígnies i, amb menys freqüència, amb roques de metamorfisme de grau baix. Apareix omplint cavitats en la roca, formant geodes o revestint fractures. És un mineral secundari format per l’alteració de plagiòclasis (conjunt de feldspats, subgrup dels silicats) bàsiques de gabres i amfibolites. Acostuma a aparèixer amb zeolites (un tipus de tectosilicats) i per això sovint es creu que també ho és. La zeolita amb la qual apareix més freqüentment és la laumontita. Altres minerals associats són datolita, girolita, fluorapofil·lita, quars, calcita, coure, pectolita, estilbita i d'altres zeolites.

Existeixen jaciments importants al Cap de Bona Esperança (Sud-àfrica), a diversos indrets dels Estats Units, a Bombai (Índia). A Europa hi ha jaciments a Alemanya i al Delfinat (França). A Espanya es trobà al jaciment de Caravaca (Múrcia), i a Catalunya se'n poden trobar exemplars a Malpàs (Alta Ribagorça).

Varietats[modifica | modifica el codi]

La patricianita és la única varietat de prehnita coneguda, i es tracta d'una varietat rosada, trobada comunament en els basalts de la península de Keweenaw, Michigan. Pot contenir clorita entremesclada i inclusions de coure natiu, i es pot confondre amb la thomsonita-Ca.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Prehnite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
  2. «Patricianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prehnita Modifica l'enllaç a Wikidata